Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.

Aquest és el Subsidi:

CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA

Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia

(de la Conferència Episcopal Italiana)

PASQUA

SISÈ DIUMENGE

17 de maig de 2020

Pregaré al Pare que us doni un altre Defensor

La difícil situació que estem vivint no ens permet participar en la Celebració eucarística del sisè Diumenge de Pasqua.

Per això, proposem un esquema per a un moment de celebració per viure en família en comunió amb tota l’Església.

És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.

Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.

La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:

(M)  En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

(T)  Amén.

(M)  Que sigui beneït Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist.

(T)  Que Déu, el nostre Pare, sigui beneït!

(M)  Amb la vostra gran misericòrdia,

obriu en nosaltres camins de confiança.

(T)  Sigueu beneït!

(M)  Amb la vostra tendresa,

renoveu en nosaltres una esperança viva,

que no es corromp, que no es taca.

(T)  Sigueu beneït!

(M)  Amb la fidelitat del vostre amor,

quedeu-vos sempre amb nosaltres

i defenseu-nos en el perill.

(T)  Sigueu beneït!

(M)  «No us deixaré orfes». Els deixebles estan experimentant la joia i la força que els dona la proximitat de Jesús. La por de restar orfes del seu suport els desorienta. En aquest moment, Jesús els promet que rebran com a do «un altre Defensor». Per poder ser present no només «amb» ells, sinó «en» ells, demana ardentment al Pare que els enviï qui els defensarà en el perill i omplirà el buit de la seva solitud: «l’Esperit de la veritat». Aquesta promesa no s’ha esgotat: Jesús, des del cel, també prega avui al Pare, perquè el do de l’Esperit davalli sobre nosaltres i revifi la calidesa del consol en el secret silenciós de la nostra desorientació.

(L)  Déu, Esperit de vida,

vós sou alè en el nostre cansament.

(T)  Tingueu pietat de nosaltres.

(L)  Déu, Esperit de veritat,

vós sou la veu que guia els nostres passos.

(T)  Tingueu pietat de nosaltres.

(L)  Déu, Esperit enviat des del cel,

vós sou paraula del futur.

(T)  Tingueu pietat de nosaltres.

(M)  Oh Déu, que ens heu redimit en Crist, el vostre Fill

portat a la mort pels nostres pecats

i ressuscitat a la vida immortal,

confirmeu-nos amb el vostre Esperit de veritat,

perquè, en la joia que ve vós,

estiguem a punt per respondre a qualsevol

que ens demani la raó de l’esperança que hi ha en nosaltres.

Per Crist, Senyor nostre.

(T)  Amén.

LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ

Es pot aclamar la Paraula amb el cant de l’Al·leluia, seguint una melodia coneguda.

De l’evangeli segons sant Joan                                                                                                          14,15-21

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres.

No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.

El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament».

Paraula del Senyor.

(T)  Glòria a vós, oh Crist.

Podem meditar el passatge evangèlic d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.

Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:

Crec en un Déu, Pare totpoderós,

creador del cel i de la terra.

I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;

el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,

nasqué de Maria Verge;

patí sota el poder de Ponç Pilat,

fou crucificat, mort i sepultat;

davallà als inferns,

ressuscità el tercer dia d’entre els morts;

se’n pujà al cel,

seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;

i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.

Crec en l’Esperit Sant;

la santa Mare Església catòlica,

la comunió dels sants;

la remissió dels pecats;

la resurrecció de la carn;

la vida perdurable. Amén.

A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA

(M)  Déu, Pare nostre, no ens deixa orfes: preguem-li amb la confiança de fills, perquè ens enviï el Defensor.

(L)  Senyor, envieu el vostre Esperit a la vostra Església,

que ara us celebra en les seves llars:

(T)  Que estigui a prop dels que pateixen,

que sigui valenta en proclamar l’alegria de l’Evangeli.

(L)  Senyor, envieu el vostre Esperit,

que obri els nostres ulls i els nostres cors:

(T)  Que ens imprimeixi indeleblement

paraules de benedicció i esperança.

(L)  Senyor, envieu-nos el vostre Esperit:

(T)  Que ens sorprengui encara el pa partit,

memòria d’un amor destinat a tots.

(L)  Senyor, envieu el vostre Esperit;

que dissipi els brots de violència i encengui la pau a la terra:

(T)  Que desaparegui la duresa del nostre cor

i es manifesti en nosaltres la dolçor del vostre rostre.

(M)  El vostre Esperit, Senyor, és el que avui i sempre ens convida a anomenar-vos Pare:

(T)  Pare nostre…

(M)  Senyor, no ens heu deixat orfes;

que l’Esperit, que habita en els nostres cors,

sigui artífex de comunió

entre els homes i les dones,

ara i sempre, i pels segles dels segles.

(T)  Amén.

COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA

Jesús meu, crec que esteu realment present

en el Santíssim Sagrament de l’altar.

Us estimo per damunt de totes les coses

i us desitjo en la meva ànima.

Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,

veniu almenys espiritualment al meu cor.

Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.

No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.

INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DE DÉU PARE

(M)  Pare sant, vós veieu i teniu cura de totes les criatures: ompliu-nos dels vostres dons.

(T)  Amén.

(M)  Fill de Déu, vós agafeu de la mà cada persona: guieu-nos amb la vostra Paraula.

(T)  Amén.

(M)  Esperit diví, vós cremeu per il·luminar: enceneu en nosaltres la flama del vostre amor.

(T)  Amén.

(M)  Senyor, beneïu el camí de la nostra família

i infoneu en els nostres cors, avui i sempre,

la llum i l’alegria del vostre amor.

(T)  Amén.

Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.

(M)  En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

(T)  Amén.

Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.

(M)  Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;

(T)  perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,

(M)  ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.

(T)  Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.

(M)  Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.

(T)  Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

ANNEX

Per meditar

Cada separació crea desorientació, fins i tot en els deixebles de Jesús. Amb Ell al seu costat, han experimentat la bellesa emocionant de l’imprevisible, han rebut una sacsejada que els ha fet creatius, els ha obert a experiències que anaven més enllà, i possiblement en contra, de les seves prediccions. Com continuar en un camí tan obert a la novetat, sense tenir-lo a prop com a punt de referència fiable i convincent?

També nosaltres lluitem per «romandre» fidels en una relació quan se’ns escapen de la mà les prediccions i els controls, quan falla la proximitat, la possibilitat de contacte. Jesús, amb un «dolç respecte», però alhora amb la determinació ben clara, promet: «No us deixaré orfes». Mentre ell marxa, s’obre un camí per fer més sòlid el vincle amb els seus. Ell demana ardentment al Pare perquè enviï qui els defensarà en els perills i omplirà el buit de la seva soledat: «Un altre Paraclet (Defensor), l’Esperit de la veritat».

El «Paraclet», el «Defensor», una presència cridada a romandre al nostre costat per defensar-nos en el perill.

«Un altre», una altra manera escollida per Jesús per poder ser no només «al costat», sinó per romandre «en» nosaltres per sempre. Un terratrèmol per a la nostra soledat, una medecina per a la nostra lluita per «romandre» fidels en la dificultat. L’«Esperit de la veritat», és a dir, aquell «alè unit a la paraula» que sap crear sintonia entre manament de Déu i desig del cor humà, que ens fa «estimar allò que el Pare ens demana».

Que l’«Esperit que bufa allà on vol», vingui novament aquests dies enmig nostre i obri camins de vida on tot sembla declinar i continuï obrint pas a l’obra de la mà de Déu.