Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El dia 11 de febrer l’Església va celebrar la XXVIII Jornada Mundial del Malalt, amb el lema «Acompanyar en la soledat», una jornada instituïda pel papa Joan Pau II per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut. En el seu missatge per a la jornada d’enguany, el papa Francesc posa en el centre les paraules de Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mateu 11,28).

D’altra banda, del 14 al 16 de febrer se celebra el Congrés de Laics a Madrid, amb el tema «Poble de Déu en sortida», impulsat per la Comissió Episcopal de l’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). El Congrés, en el qual participaran 2.000 persones de totes les diòcesis d’Espanya, és un espai clau per al diàleg, la reflexió i per a compartir experiències amb l’objectiu d’impulsar i dinamitzar l’apostolat seglar.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial del Malalt i del Congrés de Laics, així com de l’obra de Georges Bernanos, de no ignorar els germans de la Terra Santa, de cristians laics en l’educació i del camí sinodal.

Quatre de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial del Malalt. El cardenal Joan Josep Omella, vol reflexionar una mica “sobre la malaltia; com la rebem i com hi reaccionem, però, sobretot, com podem viure la circumstància d’estar malalts o d’estar prop de persones malaltes”. Diu que la malaltia “ens permet valorar la salut i les coses realment importants i, alhora, relativitzar els problemes que normalment magnifiquem” i que “roba l’energia física, deixa sense alè i minva les il·lusions”, però que “les petites coses que fem i que rebem quan estem malalts adquireixen un sentit extraordinari; són un veritable regal”. Afirma que “aquesta debilitat i vulnerabilitat també ens fan forts i ens fan madurar com a persones” i que “amb l’ajuda de Déu, i el suport dels nostres éssers estimats, podem ser capaços de donar la volta a l’adversitat i posar bona cara al mal temps”. Manifesta que “hi ha una immensa humanitat i dignitat als ulls d’aquells que viuen la malaltia de prop” i que “l’experiència de la malaltia pròpia i aliena ens hauria de permetre seguir donant gràcies a la vida, malgrat el patiment, i saber descobrir la providència de Déu”. Diu que “en els malalts trobem la presència de Jesucrist”, que “Ell sempre és al nostre costat disposat a ajudar-nos a carregar la creu” i que “si li obrim la porta del nostre cor, Jesús es revela en el nostre patiment i ens obre a l’esperança”. Finalment, agraeix l’entranyable tasca que fan totes les persones que tenen cura de malalts i els acompanyen, donant-los el seu afecte, agraeix que siguin els seus àngels i demana a la Mare de Déu de Lourdes que pregui per nosaltres.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “un dels moments més significatius de la Visita Pastoral és la trobada amb els malalts i les persones grans en els hospitals i les residències” i que ara ho està experimentant de nou en la Visita a les parròquies de l’arxiprestat de Mollet. Afirma que “el santuari de Lourdes, que acull molts pelegrinatges de malalts, és una escola de vida i de realisme”, que “el mateix podem dir de la visita a un hospital o a una residència de persones grans” i que la vida real “té el seu cicle que hem d’acceptar” i “convé estar preparats per a viure’l tan dignament com es pugui”. Manifesta que “els éssers humans hem nascut per viure amb alegria, i que aquest anhel és present en el fons del nostre cor”, però reconeix que “el camí de la vida també és ple de dificultats, d’inquietuds i preocupacions”, com ara que “ens fem grans, envellim i a poc a poc perdem energies físiques i mentals, ens posem malalts i experimentem el dolor”. Destaca que “el creient ha de fer front a aquestes proves des de la fe, a la llum de Crist ressuscitat” i que “la fe ens obre aquí un horitzó immens d’esperança”. Constata que “hi ha vegades que visitem persones que pateixen malalties molt greus” i que “sortim de la visita molt edificats perquè hem trobat persones plenes de pau interior, d’amor, i fins i tot d’una alegria serena, que esdevé tot un exemple per nosaltres”. Finalment, recorda que “Viktor Frankl va ser un mestre en l’art de trobar sentit a la vida” i que “segons ell, en la vida hi ha un sentit últim que no depèn de nosaltres, que apunta a la transcendència, a Déu”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “enguany, la Jornada mundial i tot l’any ens proposen afrontar la solitud, sobretot en les situacions de malaltia”. Recorda que “uns cinc milions de persones a Espanya asseguren sentir-se soles” i que “quasi la meitat són persones grans”. Distingeix les diverses situacions de solitud. Afirma que “hi ha una solitud que –podem dir– és buscada, necessària i saludable” i que “és molt necessari tenir moments de solitud, d’intimitat amb un mateix per conèixer-se millor, per experimentar la necessitat de l’Altre –de Deu– i dels altres – les persones–, per prendre decisions”. Afirma també que “hi ha la solitud dels ancians, la majoria dels quals han viscut tota la vida en família però que ara, en una residència o a la pròpia llar, es troben molt sols, tot i tenir d’altres persones al seu costat”. Manifesta que “la malaltia és un d’aquests moments en què més fàcilment es pot experimentar la solitud” i que “és molt important sentir-se acompanyat en l’experiència de la malaltia respectant la situació de cada malalt”. Diu que “cal tenir present la solitud de les generacions que viuen enganxades als seus aparells mòbils i pendents de les xarxes socials, malgrat que no tinguin consciència d’aquesta solitud” i que “caldrà acompanyar-los perquè recuperin les relacions interpersonals, el tracte directe amb les persones; perquè recuperin el gust de mirar-se, d’escoltar-se”. Finalment, diu que “els cristians, a semblança de Jesucrist, som cridats a descobrir i a alleujar totes les formes de solitud” i que “acompanyar, estar a prop, entendre el que l’altre viu i compartir-ho… és una missió urgent”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que un capellà solsoní “visitava un gran nombre de malalts a les cases” i li va revelar l’origen d’aquesta pastoral: “visitava cada setmana el centre sociosanitari, portava la comunió als qui estaven ingressats i establia relació amb ells. Quan estaven a punt de marxar cap a casa els hi preguntava si volien que continués visitant-los i molts li deien que sí”. Diu que ell, des de fa anys, visita sovint els hospitals de referència – Manresa, Berga, Lleida i Igualada-. Afirma que aquestes experiències “repeteixen un patró que quan es dona permet una dimensió missionera a la pastoral dels malalts”. Manifesta que hi ha força persones que habitualment ni assisteixen a l’Eucaristia però que “en el moment de la malaltia s’obren a la pregària” i diu que “si en aquesta situació es produeix la visita, l’oferta, el consol, la possibilitat de dialogar sobre el que bull dins seu, la persona pot viure una experiència de fe i d’Església que l’ajudi i, fins i tot, que el faci tornar a la vida sagramental”. Afirma que “si el rector o la persona de la comunitat més en relació amb l’hospitalitzat o l’enllitat, degudament informats, visités aquest fidel o veí, li recomanés el servei religiós de l’hospital o li oferís el servei d’una visita periòdica, segurament moltes persones ho acceptarien i ho agrairien”. Exclama “quantes vegades ens lamentem que són pocs els malalts o les persones grans que ens demanen que els portem la comunió a casa!”. Finalment, diu que “pensem que una pastoral tan senzilla com aquesta pot eixamplar aquest servei”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla del Congrés de laics. Diu que la diòcesi de Lleida “ha enviat a dotze persones cobrint la quota assignada amb un criteri de proporcionalitat perquè els dos mil participants representessin a tot el Poble de Déu, fonamentalment format per laics i que a la vegada fos escoltada pels pastors i els membres de la Vida Consagrada”. Comunica que la celebració d’aquest Congrés “és un dels objectius que es va fixar la Conferència Episcopal Espanyola per a aquest quadrienni que ara acaba” i que “ha estat preparat durant més de dos anys per la Comissió d’Apostolat Seglar amb reunions i estudis que expliquen la realitat del laïcat en totes les Diòcesis, Congregacions, Moviments i Associacions”. Informa que “l’esquema o instrument de treball s’ha titulat “Un laïcat en acció. Viure el somni missioner d’arribar a totes les persones””, el contingut del qualés molt clar i s’ha dividit en quatre apartats que resumeixen els reptes que la nostra evangelització té plantejats i com el laïcat té l’enorme responsabilitat de protagonitzar i mantenir molt alta la seva quota de participació”. Diu que durant tres dies “ens reunim tots els participants per escoltar unes ponències d’experts, reflexionar sobre unes experiències i uns testimonis, celebrar l’Eucaristia i una Vetlla de Pregària, participar en un concert-festival i acabar amb la ponència conclusiva final que obri les portes per a un futur més esperançador, més responsable i amb un índex de participació més elevat en les tasques eclesials”. Finalment, afirma que espera que aquest Congrés serveixi per obtenir abundants fruits i demana les nostres pregàries.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que aquests dies ha tingut l’oportunitat de repassar l’obra de Georges Bernanos (1888-1948), “un dels més grans escriptors catòlics francesos del segle XX, que obrí un ampli horitzó de pensament cristià” i que “els personatges de les seves novel·les porten la lluita interior fins a les últimes conseqüències”. Afirma que “Bernanos creu en el misteri de l’Església, amb la presència de Jesús —el seu Cap— vivent en ella, siguin com siguin els seus homes i dones” i que deia que “l’Església és una casa normal”. Manifesta que la fe com un roure deia a Bernanos que a través de l’Església Déu comunica la salvació a la humanitat. Destaca que “fa pensar el que Bernanos escriu en el seu llibre Nosaltres els francesos, tractant-se d’un home que no estalviava crítiques a l’Església: «Jo no seria capaç de viure ni cinc minuts fora de l’Església. I si me’n traguessin, hi tornaria tot seguit, descalç, en cos de camisa i la corda al coll, penitent; és a dir: amb les condicions que se m’imposessin fossin les que fossin.»”. Afirma que “quan són tants els qui han deixat l’Església o ja no s’hi han volgut lligar, aquests textos de Bernanos són una pregunta: Doncs, què us pensàveu que era l’Església?”. Finalment, diu que “tot i que l’Església fa una labor social que molts ja voldrien per a ells, el seu valor fonamental és la presència del Crist Salvador enmig d’ella” i que “aquí radica la fe”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que amb els Bisbes que formen la Coordinadora de les Conferències Episcopals per a Terra Santa, ha viatjat al gener al país de Jesús que ara comparteixen Israel i Palestina, i més concretament ha visitat Gaza, Ramal·lah i Jerusalem, en representació del President de la Conferència Episcopal, per tal de pregar com a pelegrins, compartir amb els cristians i “cercar de comprendre i de fer conèixer les esperances i les angoixes dels nostres germans”. Afirma que els Bisbes han conegut i escoltat la gent de la Terra Santa i han estat testimonis de “com la construcció d’assentaments que no cessa i el mur de separació estan destruint qualsevol possibilitat d’existència amb pau de dos Estats”. Recorda que a Cisjordània van veure transgredits “fins i tot els drets més bàsics, inclosa la llibertat de moviment” i que a Gaza “les decisions polítiques de tots dos cantons han donat com a resultat la creació d’una presó a l’aire lliure, els abusos contra els drets humans i una profunda crisi humanitària”. Diu que els commou “el sacrifici i el servei de molts cristians que s’hi acosten amb respecte per construir un futur millor per a tots”. Diu que els bisbes imploren “els nostres governs que ajudin a construir una nova solució política, arrelada en la dignitat humana per a tots” i que “és urgent que els nostres països hi tinguin un paper: insistint en l’aplicació del dret internacional; considerant el reconeixement de l’Estat de Palestina, com ha fet la Santa Seu; atenent les preocupacions d’Israel i de tots a viure amb seguretat…”. Finalment, demana que “valorem la lluita no violenta per la justícia, la pau i els drets humans” i que “no deixem de pregar amb esperança per la pau de Jerusalem i la Terra Santa”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “un dels camps ineludibles de la responsabilitat laical a l’Església és el compromís educatiu” perquè “la mateixa naturalesa capacita i destina l’ésser humà per a engendrar vida. I engendrar vida no és només tenir fills, sinó formar persones humanes” i perquè “la missió dels laics és la transformació del món segons el model del Regne de Déu revelat en Jesucrist”, una transformació que es realitza “formant persones, afavorint personalitats que des de la seva responsabilitat construeixin aquest món nou”. Afirma que “la responsabilitat primera i originària de l’educació dels fills pertany als pares”, així com que “val la pena aprofundir en els motius pels quals els pares abandonen la seva responsabilitat educativa i la deixen en mans de l’escola, és a dir, de l’Estat o del govern autonòmic de torn”. Recorda que “cada gest, cada paraula, cada actitud dels pares educa” i que “tota acció educativa transmet una idea de món i de la persona, un sentit de la vida”. Manifesta que “els creients no ocultem que el nostre model d’existència és el mateix Crist i que el món no se salvarà si no és per mitjà d’Ell”, que “l’Església reclama llibertat perquè els pares cristians puguin educar els seus fills d’acord amb els seus criteris de vida” i que “amb això els propis cristians laics col·laboren en el canvi i en la redempció del món”. Finalment, diu que “mentre no arribem a tenir llibertat d’ensenyament, no hi haurà veritable llibertat religiosa” perquè “l’autèntic cristià no pot deixar de projectar en el món les seves conviccions, rebudes de Crist”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que “molts ja han iniciat el seu camí sinodal formant part dels grups sinodals en les parròquies, associacions, mo­viments” i els ho agraeix i els encoratja perquè “amb aquest fet mostren que en el seu cor hi ha esperança”. Afirma que “en aquests moments, com sempre, hem de caminar amb esperança” que significa “mirar el futur sabent que l’horitzó de vida i d’amor és obert, per­què Jesucrist l’ha obert amb la seva mort i resurrecció”. Diu que “fer camí demana coratge”, ja que “no sempre el camí serà igual” i  “hi ha moments de tot” i que “el treball en els grups us farà bé i farà molt de bé a tantes i tantes persones, que en el present i en el futur podran escoltar la bona notícia de l’amor salvador i alliberador de Crist”. Diu també que el camí “demana un equipatge”, que “són aquelles actituds i maneres de fer que, essent pròpies de tot camí cristià, se’ns demana d’aprofundir i de viure intensament per a poder acomplir la missió pròpia del Sínode Diocesà”. Manifesta que l’equipatge del qui fa el camí sinodal ha d’incloure “una mi­rada a la realitat profunda, alliberada dels prejudicis; en el fons, intentar de mirar les persones i la realitat des de Déu”, “saber dialogar en la recerca de la ve­ritat”, “la pregària” i “el discerniment en actitud de conversió”, “requisit de la missió de l’Església”. Finalment, diu que “n’hi ha molts, en el grups sinodals”, però que “encara poden ser més” i demana que “no oblidem que el camí sinodal l’hem de fer tots amb la pregària, la penitència i l’adoració”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (http://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

 

Així mateix, poden trobar, en diverses pàgines web, el missatge del papa Francesc amb motiu de la XXVIII Jornada Mundial del Malalt i més informació sobre el Congrés de Laics.

 

Barcelona, 14 de febrer de 2020