Els bisbes parlen del Diumenge de la Paraula

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El tercer diumenge del temps de durant l’any, enguany el dia 26 de gener, l’Església celebra el Diumenge de la Paraula, instituït pel papa Francesc en la carta apostòlica Aperuit Illis, una diada d’acció de gràcies, de reflexió  i de divulgació de la Paraula de Déu, amb el lema “Els obrí el sentit de les Escriptures”. Coincidint amb aquesta jornada, les diòcesis catalanes celebren, del 26 de gener a l’1 de febrer, la IV Setmana de la Bíblia, en la qual s’organitzen activitats a les parròquies i comunitats per enfortir la presència del text bíblic, refermar l’adhesió cordial a la Paraula i mostrar els tresors continguts en el text revelat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Diumenge de la Paraula, així com de la vida consagrada, de la comunió, de sant Pau i del primer aniversari de la defunció del bisbe Jaume Traserra.

Sis de les cartes dominicals parlen del Diumenge de la Paraula (altres bisbes ja n’havien parlat amb anterioritat: https://esglesia.barcelona/carta-dominical/carta-dominical-els-obri-el-sentit-de-les-escriptures/https://bisbatsolsona.cat/wp-content/uploads/2020/01/El-Diumenge-de-la-Paraula.pdf). L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “feia tres anys que a les diòcesis catalanes ja celebràvem aquest diumenge, però a l’inici de l’any litúrgic, és  a dir, el primer diumenge d’Advent” i que en rebre la carta apostòlica del papa Francesc “hem canviat la data”. Diu que el papa Francesc “institueix aquest diumenge per tal que tot el poble sant de Déu reflexioni i valori la importància que té llegir i viure el contingut de la Paraula de Déu en la pròpia vida cristiana”. Recorda que “el Concili Vaticà II va donar un gran impuls al redescobriment de la Paraula de Déu, amb la seva Constitució Dei Verbum, «Paraula de Déu»” i que el Concili Provincial Tarraconense, “del qual comencem a celebrar el vint-i-cinquè aniversari, hi dedicà tota una part dels seus debats” i instà “cada fidel cristià a escoltar-la, a llegir-la personalment, a meditar-la, a celebrar-la en l’Església i a pregar amb ella”. Destaca que “la Paraula ha de tenir una primera transparència i difusió per mitjà del text imprès, amb traduccions que responguin a la varietat d’idiomes del nostre planeta” i que “la veu de la Paraula ha de ressonar també a través de la ràdio, de les artèries informàtiques d’Internet, dels canals de difusió virtual on line…”. Finalment, diu que “la família, tancada a la seva llar, amb les seves alegries i els seus drames, és un espai fonamental en què ha d’entrar la Paraula de Déu” i que cada casa hauria de tenir la Bíblia, “custodiar-la dignament, llegir-la i pregar amb ella, perquè «infants i vells, joves i noies» (Sl 148,12) escoltin, comprenguin, lloïn i visquin la Paraula de Déu”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que així com Jesús Ressuscitat obrí el sentit de les Escriptures als dos deixebles d’Emmaús, “també el Senyor ho vol continuar fent amb nosaltres, i que la Paraula de Déu sigui llàntia de llum que il·lumina el nostre camí de fe i el nostre viure de cada dia”. Recorda que “el Sínode de Bisbes del 2008 sobre “La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església” va ensenyar que la Paraula de Déu l’hem d’entendre en tota la seva amplitud i riquesa” i que la Paraula “té un rostre, és persona, és Jesucrist mateix”, “és la Sagrada Escriptura, que conté la Paraula de Déu però no l’esgota” i en un tercer nivell “és el que l’Església transmet quan predica, celebra els sagraments i dóna testimoni amb la vida, especialment amb l’amor radical i el martiri”. Afirma que “un moment privilegiat per a la vivència de la Paraula ha de ser la litúrgia i la participació en l’Eucaristia, especialment el diumenge” i que “hem de valorar la lectura personal i comunitària de la Bíblia, especialment dels Evangelis i dels altres escrits del Nou Testament, així com els salms i els llibres de la Llei i dels Profetes de l’Antic Testament”, “una ”lectura orant” i assídua”. Finalment, diu que “cal traduir en gestos d’amor la Paraula escoltada, perquè només així esdevé creïble l’anunci de l’Evangeli”, que “això exigeix un coneixement més íntim de Crist i una escolta sempre dòcil de la seva Paraula” i que “estem urgits a escoltar, pregar i actuar segons la Paraula llegida amb fe”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “l’Església sempre ha tingut amb gran estima i veneració la Sagrada Escriptura, perquè aquesta és, tant en l’Antic com en el Nou Testament, la Paraula de Déu testificada i inspirada divinament”. Recorda que Aperuit illis són “les paraules amb què l’evangelista Lluc expressa el que va fer Jesús ressuscitat en els deixebles, el vespre de Pasqua: els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures” i que “és el mateix que el Senyor viu i ressuscitat fa entre nosaltres, quan ens reunim en la celebració cristiana i en la pregària, tan personalment com comunitàriament”. Afirma que “la nostra fe cristiana ens fa descobrir que no solament en el passat Déu ha parlat, sinó que Déu parla avui i dóna resposta a les qüestions que portem en el nostre cor aquí i ara” i que “escoltar de veritat la Paraula significa obrir el nostre cor i deixar que aquesta transformi la nostra vida, convertint-nos, cada dia més, en un do per als altres per la caritat”. Demana que acollim amb goig aquest Diumenge de la Paraula, que “la Paraula de Déu sigui proclamada dignament i acollida en el nostre cor” i que “els ministres de la Paraula, bisbe, preveres i diaques, visquem immersos en aquesta mateixa Paraula que anunciem als nostres germans”. Finalment, també demana que en tot el poble cristià “el Senyor susciti nova fam i nova set de les paraules del Senyor” i que “la Bíblia sigui «el llibre» per a tots i cada un de nosaltres, que la llegim cada dia i estigui en les nostres mans en la pregària”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que el títol de la carta apostòlica Aperuit Illis “està pres del relat de l’aparició del Senyor Ressuscitat als apòstols i deixebles, que trobem en el capítol 24 de l’evangeli de sant Lluc” quan el Senyor “els va obrir l’enteniment per a comprendre les Escriptures”. Afirma que “el Papa vol que els catòlics prenguem una consciència cada vegada més intensa de la importància que la Paraula de Déu té en la vida i en la missió de l’Església”. Destaca que “el coneixement de la Sagrada Escriptura ens porta a un coneixement més profund i a un amor més intens a Jesucrist” i que “tots els cristians hauríem de tenir el desig de conèixer més profundament l’Escriptura”. Recorda que “en la tradició de l’Església Catòlica s’ha insistit molt en la necessitat de participar en l’Eucaristia dominical” i que “el dia del Senyor els cristians ens reunim per a escoltar junts la Paraula de Déu i participar del Banquet Eucarístic”. Manifesta que “l’Església no s’anuncia a si mateixa, sinó que la seua missió és predicar l’Evangeli” i que “per això, el coneixement de la Paraula de Déu és l’element essencial, tant per a l’evangelització com per a la transmissió de la fe”. Finalment, diu que “una predicació o una catequesi que no estiga inspirada en la Paraula de Déu o que no porte a una comprensió més profunda d’aquesta, fàcilment es converteix en ideologia” i per això ens convida a què “la celebració d’aquest Diumenge de la Paraula desperte en tots nosaltres una estima més forta de la Sagrada Escriptura”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que el Papa estableix que “el III Diumenge del Temps Ordinari estigui dedicat a la celebració, reflexió i divulgació de la Paraula de Déu” i que “aquest diumenge es col·locarà en un moment oportú d’aquest període de l’any, en el qual estem convidats a enfortir els llaços amb els jueus i a resar per la unitat dels cristians”. Afirma que “celebrar el Diumenge de la Paraula de Déu expressa un valor ecumènic, perquè la Sagrada Escriptura indica als que es posen en actitud d’escolta el camí a seguir per arribar a una autèntica i sòlida unitat”. Recorda que “les nostres diòcesis han deixat enrere la seva iniciativa particular per sumar-se al projecte general del Papa que resumeix en poques línies de la seva mencionada carta la importància de la Paraula de Déu per a tots”. Destaca que el Papa diu als catequistes que “sentin la urgència de renovar-se a través de la familiaritat i l’estudi de la Sagrada Escriptura, per afavorir un veritable diàleg entre els qui l’escolten i la Paraula de Déu” i  posa exemples “del tracte que Jesús té amb la Paraula i els consells que ofereix als seus acompanyants i oients”. Ens demana que fem un esforç per apropar la nostra ment i el nostre cor a la Paraula de Déu, que dediquem un temps a la seva lectura i que sapiguem donar-la a conèixer als més joves de les nostres famílies. Finalment, ens convida a participar en les dues activitats programades a la diòcesi de Lleida per aquesta setmana: “el dimarts, dia 28, a les 19.30 hores, s’ha previst al Museu de Lleida, una sessió explicativa amb els tapissos amb tema bíblic, que conserven i el dia 29 a les 20 hores, una vetlla de pregària a l’oratori de l’IREL”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que la carta apostòlica Aperuit Illis “es tracta d’una exhortació perquè la comunitat cristiana i cada cristià deixem que la Paraula de Déu sigui la paraula que orienti, il·lumini i enforteixi la nostra vida”. Recorda que “cada diumenge és el diumenge de la Paraula, així com ho és cada dia”, però que “és important que un diumenge a l’any la Paraula sigui proclamada amb més solemnitat i estigui acompanyada per una colla de signes que en mostren la importància per a tota l’Església i per a la humanitat”. Afirma que “els cristians naixem i creixem amb l’ajuda de la Paraula de Déu” que “en la vida de l’Església és proclamada de diverses maneres: en la litúrgia de la Paraula, present en tots els sagraments; en el primer anunci; en la catequesi per ajudar i aprofundir en la fe; en la litúrgia de les hores; en la pregària personal; en la formació…”. Destaca que “la Paraula de Déu té la finalitat de ser acollida i suscitar una resposta als oients”. Reconeix amb preocupació que “els cristians potser no coneixem suficientment la Sagrada Escriptura” i manifesta que “ens cal ser molt més acollidors de la Paraula”. Per això, suggereix  “tenir a mà, com a llibre de capçalera, la Bíblia sencera –o almenys el Nou Testament– per llegir, meditar i pregar”; “en les celebracions, escoltar amb atenció les lectures, perquè Déu parla, Crist anuncia l’Evangeli i es fa present en proclamar les escriptures”; “accentuar com a prioritat la formació bíblica necessària perquè la Paraula de Déu esdevingui un element fonamental de la vida cristiana” i, a la catequesi i a la classe de religió, “ensenyar a fer servir la Bíblia per cercar textos, llegir-los i meditar-los”. Finalment, ens recomana que ens deixem guiar per la Paraula de Déu.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que “emociona pensar que, en un món on moltes persones només creuen en allò que veuen i en allò que toquen, hi hagi gent capaç de donar la pròpia vida per unes creences” i que “hi ha persones que consagren la seva vida a Déu”. Afirma que “tots aquests homes i dones han estat cridats per Déu”, “se senten immensament afortunats” i “dedicaran l’existència a conèixer-lo i a estimar-lo”. Diu que “la vida consagrada comença en el moment en què donen el «sí, vull»”: que volen “lliurar-se totalment a Ell”, “anunciar la seva paraula ben alt”, “estimar fins a l’infinit”, “ajudar els més desfavorits” i “ser deixebles de Crist i seguir-lo fins als límits de la terra” i que, a més, “tenen la immensa fortuna que Déu sigui el seu cap”. Afirma que “dedicar-se a la vida consagrada no es pot fer a mitges” i que “la majoria inverteix gairebé 24 hores del dia, 365 dies a l’any”. Destaca que els consagrats “no canviarien la seva vida per res de món”, que “estimen amb bogeria Déu. Estan apassionats per Ell, per la seva saviesa i grandesa, per la seva bondat infinita” i que “volen donar a conèixer el missatge de Crist i compartir aquest amor que els ha estat donat”. Recorda que el proper diumenge 2 de febrer se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada amb el lema «La vida consagrada amb Maria, esperança d’un món sofrent» i que “a nivell diocesà commemorarem dissabte dia 1, a les 11.30 h, amb una Eucaristia a la catedral de Barcelona”. Finalment, diu que “la Delegació Episcopal per a la Vida Consagrada de l’arxidiòcesi de Barcelona, juntament amb la Unió de Religiosos de Catalunya, ens convida a unir-nos a aquesta celebració”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “aquesta tensió, aquest anhel que ens fa anar des del simple pacte fins a la comunió personal, passant per l’aliança i la presència, és il·luminat per la Revelació del misteri de Déu” i que “en realitat és un anhel inherent a la naturalesa humana, perquè estem fets per a la comunió d’amor”. Recorda que la setmana passada deia que “Déu, a la vista dels resultats de l’Aliança Antiga i coneixent el cor humà, va buscar el “cara a cara”, la presència al costat de l’ésser humà, per a establir amb tots nosaltres una relació personal”, però que “aquest “tu a tu” a través de realitats humanes no tenia un altre objecte, sinó arribar a establir amb nosaltres aquesta relació de comunió somiada per la humanitat” i que “per això ens va cridar i ens crida a través de la seva humanitat”. Manifesta que “és molt greu que ens oblidem de la paraula “comunió” en el nostre llenguatge quotidià dins de l’Església i en la predicació”, que “darrere del silenci de la paraula, ve inexorablement l’oblit de la realitat mateixa, d’allò que la paraula significa” i que “la realitat de la comunió, no sols és essencial en l’obra salvadora de Déu, sinó que també és la màxima aspiració de la humanitat”. Finalment, diu que “no és una gosadia insensata que l’observació dels pactes polítics i socials en general ens faci pensar en la Trinitat”, sinó que “és quelcom que s’esdevé a l’interior del creient i que no s’atreveix a proclamar sense explicar-ho bé en el context “dels qui poden entendre””, però que “aquest pensament resulta molt útil per a mantenir-nos en aquesta sana tensió entre la crítica i l’anunci” i així “entenem millor l’ésser humà, recuperem la serenitat i podem projectar el demà amb esperança”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que el 25 de gener se celebra la festa de la Conversió de l’Apòstol sant Pau i es clou la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians i que enguany “la reflexió s’ha articulat a partir d’un episodi de la seva vida situat en el quart viatge de l’apòstol, en aquest cas a Roma”. Recorda que sant Pau “va néixer a Tars, a l’actual Turquia, a començaments de l’era cristiana” i “era fill de pares jueus, descendent de la tribu de Benjamí i també va tenir la ciutadania romana” i diu que “de la seva ciutat d’origen en rebé l’impuls per anar sempre a la recerca d’uns nous horitzons, i va heretar de la família  una consciència ferma de la seva identitat hebrea”. Afirma que “l’experiència de l’encontre amb Crist ressuscitat  va transformar radicalment la seva existència, passant de ser un perseguidor de la fe cristiana a ser apòstol del Senyor” i que Pau “se sap cridat pel Senyor que l’envia” i “acostumava a encapçalar les seves cartes presentant-se com apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu”. Diu que l’apòstol “és un testimoni enviat”, “és aquell qui veu, qui escolta, qui experimenta” i “ha estat testimoni del Senyor Ressuscitat i hi respon lliurant-se totalment a la tasca confiada: anunciar l’evangeli per tot el món conegut”. Finalment, diu que sant Pau “serà el missatger de la universalitat de la salvació, anunciarà que totes les persones estan cridades a la salvació, sense diferències, sense exclusivismes” i que, al mateix temps, “va saber acollir els valors positius de la filosofia del seu temps, amb una mirada positiva, inclusiva, tal com ho recomana a la comunitat de Filips: “Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi””.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que aquest cap de setmana “fa un any de la mort i de les exèquies del bisbe emèrit, Jaume Traserra” i que “totes les parròquies han pregat per l’ànima de Mons. Traserra, han demanat que, després de la purificació oportuna, gaudeixi ja de la vida gloriosa al cel”. Recorda que “el bisbe Jaume va viure els darrers vuit anys de la seva vida fent de vicari de la parròquia de Sant Esteve de Granollers”, però que “va mantenir l’interès i la sol·licitud per la que fou la seva diòcesi”: “Havia participat en recessos i exercicis, havia pujat a fer una formació en Dret Canònic als responsables dels departaments de la Cúria, passava amb nosaltres la Setmana Santa i les festes del Claustre de Solsona”. Diu que “la millor manera de conèixer Mons. Traserra és llegir els seus escrits pastorals – cartes, comunicacions, homilies…-“, que varen ser publicats i que “continuen essent un material preuat doctrinalment i pastoralment”. Finalment, diu que aquest aniversari li permet donar a conèixer dos projectes que “ajudaran a la divulgació del seu pensament i treball pastoral”: “uns Exercicis Espirituals que va donar en diverses ocasions, també a la nostra diòcesi” i “un petit somni d’una colla de col·laboradors seus: un llibre que reculli el seu pontificat, el treball que va dur a terme durant els quasi deu anys de servei enmig nostre”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (http://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

 

Així mateix, poden trobar la carta apostòlica Aperuit Illis i informació sobre la IV Setmana de la Bíblia,  a les següents pàgines web:

 

 

Barcelona, 24 de gener de 2020

La voz de la iglesia