Data: 25 de juliol de 2021

El dia 26 de juliol se celebra la memòria dels sants Joaquim i Ana que, segons una antiquíssima tradició, van ser els pares de la Mare de Déu, a la qui van concebre sent ja ancians. El papa Francesc ha determinat que cada any, en un diumenge proper a aquesta festa, se celebre la Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, entre els quals ell mateix s’inclou.

El Papa ha volgut instituir aquesta jornada perquè no oblidem que, en les situacions difícils com la que hem viscut i encara estem vivint a causa de la pandèmia, les persones grans són les que més han patit i estan patint: “la pandèmia (diu el Papa en el seu missatge) ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però que a nosaltres, a la gent gran, ens ha reservat un tracte especial, un tracte més dur. Molts de nosaltres han emmalaltit, i molts han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps”.

La soledat és una experiència que acompanya la vida de moltes persones grans i pot constituir una càrrega pesada. El ritme de vida característic de la nostra societat provoca un aïllament dels ancians, que viuen la dolorosa experiència de ser deixats de banda i que s’ha agreujat en aquesta pandèmia. Molts tenen la sensació que són una molèstia per a les seues famílies; el sofriment d’aquest últim any i mig s’ha aguditzat per la impossibilitat d’una relació normal amb els seus éssers estimats, i els qui viuen en residències encara avui no poden veure els seus familiars amb normalitat. En aquest temps, afirma el Papa, “hem aprés a comprendre com en són d’importants les abraçades i les visites per a cadascun de nosaltres, i com m’entristeix que en alguns llocs això encara no siga possible!”.

La celebració d’aquesta jornada hauria de ser una ocasió perquè tots ens plantegem com acompanyem als majors. A través de nosaltres haurien de sentir la proximitat de Déu, que no els abandona en els moments de foscor i sofriment, com no va abandonar als pares de la Mare de Déu quan la falta de descendència semblava matar la seua esperança, i els va enviar un àngel per consolar-los: “aquest és el sentit d’aquesta Jornada … Que cada avi, cada ancià, cada àvia, cada anciana -sobretot els que estan més sols- reba la visita d’un àngel!”. Unes vegades tindrà el rostre dels seus nets, altres el de familiars i amics de tota la vida o de persones que han conegut durant l’aïllament perquè els han ajudat en els moments més difícils. L’important és que a ningú li falte un àngel que els recorde l’amor de Déu.

El Papa convida els ancians a no caure en la temptació de pensar que ja han fet tot el que havien de fer, que la seua missió ha acabat: “Quina és la nostra vocació avui, a la nostra edat? Custodiar les arrels, transmetre la fe als joves i tenir cura dels petits. No ho obliden. No importa l’edat que tingues… perquè no hi ha edat en la qual pugues retirar-te de la tasca d’anunciar l’Evangeli, de la tasca de transmetre les tradicions als néts”. Treballem perquè els nostres majors no perguen la il·lusió de la fe.