Benvolguts preveres i seminaristes:

Celebrem durant tot aquest curs un Any jubilar dedicat a la figura de sant Josep, tenint com a guia i marc la carta apostòlica Patris corde del papa Francesc. Els bisbes de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris volem que la festivitat de sant Josep, patró dels Seminaris i model per als preveres, tingui una rellevància especial. Aquest any encara més, donades les circumstàncies tan atípiques que la humanitat sencera està afrontant, com a conseqüència de la pandèmia que assola totes les comunitats, especialment entre els més pobres.

En aquests moments, la recerca de consol i orientació que nia en el cor de tots els fills de la família humana es converteix en un clam que ressona en el cor de l’Església Mare i que nosaltres, com a preveres i vocacionats, tenim la missió d’elevar a Déu en la nostra pregària litúrgica i personal. En el nostre ànim de pastors, també nosaltres vivim moments de foscor i incertesa. Per això hem de confiar amb una intensitat especial en la intercessió de sant Josep, que va afrontar les dificultats de la vida amb la humilitat, la intel·ligència i la valentia que brollen d’un «cor de pare», com ens ha recordat el papa Francesc. Que ell encoratgi l’ànim i renovi l’esperança teologal en el cor de tots vosaltres, preveres i seminaristes, especialment encomanats al seu patronatge i discreta protecció.

Necessitem, en efecte, que els Seminaris fixin els ulls en el model de sant Josep, per a seguir aprenent de la seva pedagogia. Com la llar de Natzaret, on Maria gesta en el seu si el Fill de Déu i Josep l’educa paternalment, preparant junts la seva missió, el Seminari és la llar on es gesta i s’educa la missió del futur prevere, al servei de l’Església diocesana. El Seminari és realment un presbiteri en gestació. Així, la presència discreta i atenta de sant Josep en cada comunitat formativa, al costat de Maria i en estreta col·laboració amb el misteri de la seva maternitat, encoratjarà els nostres esforços per oferir a l’Església i al món els pastors missioners segons el cor de Déu, que tant necessita.

Volem destacar tres característiques de la pedagogia paterna de sant Josep, i convidar-vos a meditar-les, per il·luminar amb el seu ajut l’educació i la renovació interior de la vocació que hem rebut com a preveres en contínua formació o en formació inicial.

  • Sant Josep assumeix, en primer lloc, la missió d’actuar com a representant de la paternitat de Déu. Pel que fa a Jesús, ell va exercir una paternitat de representació, una paternitat d’adopció. Però, en el fons, aquesta és la veritable realització de la paternitat com a imatge de l’únic Pare, que és Déu. Per això, quan Jesús ens exhorta dient: «No doneu a ningú el nom de ‘pare’ aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel» (Mt 23,9), està reconeixent l’altíssim valor de la paternitat de Josep, que va ser en tot moment una transparència pura i representació de la paternitat de Déu. Per a nosaltres, preveres, ser pares ha de significar representar el Pare celestial entre els homes, adoptant-los com a fills i donant-los la fermesa que prové de la fe en el Pare de el Cel.

El Seminari, temps de formació inicial dels futurs preveres, ha de ser el lloc on aprenem el sentit del sacrifici de Josep, i ens eduquem en el lliurament total que comporta viure la nostra paternitat personal com a testimoni de l’única paternitat divina, garant de la humanitat de l’home. Aprenent a renunciar a tota possessió -del tipus que sigui- sobre els nostres futurs “fills”, respecte a la nostra tasca pastoral, des d’una paternitat espiritual que engendri llibertats i desperti tothom a una vida plena, de lliurament conscient, lliure i alegre.

  • En segon lloc, Josep desenvolupa heroicament les seves qualitats vocacionals, especialment la valentia, la humilitat i la discreció, per a protegir la vida de Maria i del futur Messies, enmig d’un ambient hostil. De fugida en fugida, de Betlem a Egipte i d’Egipte a Natzaret, Josep serà emigrant i pelegrí, i treballarà en la gestació de la missió futura de Jesús, fent tot el possible per allunyar de la seva família l’amenaça de la violència i de la mort, renunciant a tota comoditat i lluïment personals, per a valorar l’anonimat, l’ocultació i la callada sembra a llarg termini. També nosaltres, preveres, hem de discernir els camins pastorals de la sembra evangelitzadora i fugir dels perills que s’amaguen en el que el papa Francesc anomena la mundanitat espiritual.

El Seminari haurà de ser, segons el model de sant Josep, l’escola de formació inicial en la que s’ensenyi l’art del discerniment i la humilitat, aprofundint en el significat últim de les coses, en el valor del treball compartit amb els homes en la vida real, i amb el cor sempre obert a créixer en l’amor, en una peregrinació contínua. Sense deixar morir la passió missionera ni deixar-se instal·lar en una vida individualista, acomodada i aferrada al present, que cerca només sobreviure, o protegir-se amb mil coses per tal de no haver de lliurar la vida en el treball pacient de cada jornada. La nostra missió és sempre ser ‘co-preveres’ en el cos del presbiteri diocesà (1 Pe 5,1), i el discerniment comunitari ha d’obrir-nos a l’amor i la confiança en Déu, i a la comunió amb els germans preveres i amb les comunitats a les quals se’ns envia per a servir.

  • Finalment, Josep exercirà també amb gran saviesa la seva tasca pedagògica imprescindible com a preparador immediat de la missió pública de Jesús. En efecte, després de l’etapa en la que l’infant aprèn de la mare l’amor a la Paraula de Déu, a la pregària i a una vida virtuosa, l’adolescent i el jove passa als braços del pare per aprendre un ofici i habilitar-se per a la vida adulta. La providència ha posat sant Josep al costat de Jesús perquè aquell la humanitat del qual haurà de ser ungida per l’Esperit Sant s’habiliti humanament i espiritualment, i desenvolupi la seva capacitat d’entrar en relació amb les famílies dels fills dels homes, teixint relacions de cor a cor, en la misericòrdia oferta i la lucidesa de l’amor madur. Aquestes relacions, sota l’aprenentatge de Josep, han de ser el fonament de la nostra missió eclesial com a preveres. Els apòstols, enviats per Jesús, des de la seva relació d’amistat amb el Mestre, van transmetre amb fidelitat la seva paraula, de persona a persona i de cor a cor, sembrant l’Evangeli i la vida cristiana en els pobles evangelitzats que formaran la gran família que és l’Església, sempre en sortida i sempre en missió.

El Seminari ha de deixar-se marcar també per l’herència de sant Josep, com a preparador de la missió de Jesús i de l’Església. Els futurs preveres, apòstols de Jesús, amb cor misericordiós, han d’entrar al cor de les cases, ser a prop de les persones, dels sofriments i les alegries del Poble de Déu, per a consolar i restablir les relacions de llibertat i d’amor que construeixen l’Església, evitant i guarint el mal del nostre temps caracteritzat per una regressió a l’individualisme, que dificulta la transmissió de l’Evangeli.

Quan estem patint el dolor i el cansament de la pandèmia, enfront de la temptació de la caiguda en el desànim i la desesperança en la nostra vocació sacerdotal i el nostre lliurament pastoral, es fa encara més urgent la reconstrucció del teixit evangelitzador eclesial i la proximitat a tots. I per això hem de comptar amb la intercessió poderosa de Maria «mare de l’esperança» i deixant que Josep sigui per a nosaltres el «pare de la memòria espiritual» i l’exemple per a la nostra dedicació als germans.

Demanem a santa Maria, Mare dels preveres i dels seminaristes, que disposi el nostre esperit perquè col·laborem en l’obra de la salvació. Que sant Josep ens doni un cor com el seu, lliurat a servir Jesucrist, el Verb Encarnat, i obtingui per a tots els pastors la benedicció del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Beneït sigueu, sant Josep,

testimoni del lliurament de Déu a la terra.

Beneït sigui el Pare Etern que us va escollir.

Beneït sigui el Fill que us va estimar

i l’Esperit Sant que us va santificar.

Beneïda sigui Maria que us va estimar!

 

Març de 2021

 

+ Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe – bisbe d’Urgell, President

+Mons. Jesús Vidal. Bisbe aux. de Madrid, Vicepresident

+ Mons. Julián Barrio, Arquebisbe de Santiago de Compostel·la

+Mons. Celso Morga, Arquebisbe de Mèrida-Badajoz

+Mons. Francisco Cerro, Arquebisbe de Toledo

+ Mons. Francisco Cases, Bisbe emèrit de Canàries

+Mons. Bernardo Álvarez, Bisbe de Tenerife

+Mons. Gerardo Melgar, Bisbe de Ciudad Real

+Mons. Eusebio Hernández OSA, Bisbe de Tarazona

+Mons. Francisco Jesús Orozco, Bisbe de Guadix

+Mons. Salvador Cristau, Bisbe aux. de Terrassa

+Mons. Sebastián Chico, Bisbe aux. de Cartagena