Data: 30 de novembre de 2025
Primer diumenge d’Advent, estrenem nou any-cicle litúrgic de la mà de l’evangelista sant Mateu, aquell recaptador d’impostos corrupte que, després d’un creuament de mirades i alguna conversa, ho va deixar tot per seguir Jesús i ens va regalar el seu evangeli. Tots mereixem noves oportunitats. On Jesús veia un potencial, d’altres només veien un amic de pecadors; nosaltres volem mirar com Jesús.
30 de novembre, festivitat de l’apòstol sant Andreu. El pescador que va portar Pere a l’amistat amb el Senyor Jesús. Compleixo amb enorme gratitud un any al vostre servei, un temps ple de trobades. Com Mateu, Andreu o aquells d’Emmaús, amics i companys que caminaven amb el Ressuscitat, madurem humanament i cristianament teixint relacions i trobades en el viatge espiritual de la vida. Un any és poc i és bastant, si es mesura pel grau d’intensitat. Intensa és la vida quan s’intenta viure copsant les necessitats profundes dels altres. Em sento agraït, arrelat, però alhora petit i necessitat de buscar Déu amb vosaltres. Davant els desafiaments pastorals o personals, l’espiritualitat de l’abandonament i la infància espiritual ens sostenen. Us la recomano.
Som una diòcesi treballadora que ofereix testimonis d’esperança. Experimentem cada dia el miracle dels cinc pans i dos peixos que el Senyor multiplica. Pans i peixos que provenen de vosaltres, el poble sant de Déu. Piquem pedra amb alegria des del que som, fem i tenim. Multipliquem la generositat, però sense cremar-nos, que desbordi la cultura de la cura pastoral i ens mirem tots amb misericòrdia, ben units.
Sols tenim la benedicció de l’ara. Si us plau, ajudeu-me a ser un pastor missioner i sinodal en una diòcesi “en estat permanent de missió”. Visquem de l’eucaristia com a escola de conversió a l’Evangeli i a la fraternitat que encén el nostre cor en el de Crist. Així creixerem en comunitat com a deixebles missioners. Feliç i sant Advent de l’Any Jubilar que evoca ja un horitzó on l’Esperit ens condueix com a Pere i Andreu, a tirar les xarxes mar endins, a reviure l’alegria.
