El dia 27 d’abril es celebra la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. A les 20 h. Mn. Josep Ma Membrado celebrà l’Eucaristia a la que van participar-hi alguns regidors de l’Ajuntament de Tortosa i un bon grup de tortosins i tortosines de diferents parròquies de la ciutat que emplenàvem l’ermita de la qual s’encarrega la parròquia de Sant Blai. El sr. Toni Perulles va dirigir els cants.

Mn. Josep Ma Membrado inicià l’Eucaristia. Aquest any amb la pregària «Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat» escrita pel bisbe Josep Torras i Bages. En els set apartats que té la pregària, cadascun comença anomenant la Mare de Déu de diferent manera:  I. Verge prodigiosa; II. Mare castíssima; III. Profetessa admirable; IV. Rosa de caritat; V. Santa engendradora de l’Etern; VI. Verge poderosa; VII. Senyora de Montserrat. I vam acabar amb l’oració final: «… Feu que ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la muntanya que és Crist. Pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.».

Després de cantar el «Glòria» es van proclamar les lectures. La 1a dels Fets dels Apòstols (1, 12-14). El Salm responsorial 86, del qual vam cantar l’estrofa: “El Senyor té el palau a la muntanya santa”. La 2a lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1, 3-6. 11-12). L’aclamació abans de l’Evangeli: “Vós sou la glòria de Jerusalem, l’orgull d’Israel, l’honor del nostre poble”. Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (1, 39-47): “Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludàElisabet…» 

Mn. Josep Ma. Membrado en l’homilia ens digué: Estimats germans i germanes, ens hem reunit amb molt de goig en aquesta ermita dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Felicitats a les qui avui celebreu el sant. Maria, «Rosa d’Abril», està enmig nostre; és molt a prop de cadascú de nosaltres i ens sentim cridats a ser com Maria, molt a prop de Jesús. En la primera lectura que hem proclamat, ja després de la Resurrecció del Senyor, hem escoltat que els apòstols, «Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús i els parents d’ell».

La segona lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes ens parla de ser seguidors de Jesús i compartir els seu amor: «… Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist…». L’Evangeli que hem proclamat és la visita de Maria a la seva cosina Elisabet. És una lloança al Senyor: «…Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de la teves entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?…». Déu escollí Maria i li donà els seus dons. Nosaltres hem de ser  portadors de Jesús i hem de viure de manera que s’aproxime a l’excel·lència de Maria. En ella descobrim la confiança que va dipositar en Déu i hem de ser portadors de Jesucrist al món. Hem d’estimar-nos com a fills de Déu, per tant com a germans, perquè ho som. La Mare de Déu té un paper important en la història de la salvació. Que les nostres paraules i els nostres fets s’aproximen a les actituds de Maria, la nostra Mare qui sempre desitja que els seus fills es tinguin un veritable amor de germans. Deixem-nos en les seues mans ja que ella és un referent nostre i sabem que vetlla per nosaltres. Que la Mare de Déu ens acompanye i ens porte al seu Fill. Que així sigue.

Arribat el moment de les pregàries vam demanar al Senyor que atorgui l’esperit d’oració a Catalunya; que el nostre poble que venera la Mare de Déu, aconsegueixi una pau serena; que la Mare de Déu que tant va sofrir al peu de la Creu, ens ajudi en els nostres moments de patiment i dolor; per tots nosaltres que seguint el seu exemple ens ajude en el nostre caminar cap a Crist. Preguem el Senyor, responíem a cada petició.

El cant de l’ofertori fou: «Noia del poble, Maria» i el de la comunió: El «Magnificat» i «Déu és amb vós, Maria». Abans de la benedicció final, Mn. Josep Ma Membrado va felicitar totes les que portaven el nom de la Mare de Déu sota l’advocació de Montserrat i va invitar-les a pujar al presbiteri per poder felicitar-les tots. Ens donà la benedicció i amb el cant del «Virolai» ens vam acomiadar. Que la Mare de Déu sigui sempre la nostra companyia.

Maria Joana Querol Beltrán