Data: 8 de març de 2020
Durant el temps litúrgic de Quaresma, l’Església ens proposa intensificar la pregària. Ens crida a fer un forat en la nostra vida quotidiana per trobar-nos amb Jesús i contagiar-nos de les seves paraules i de les seves accions.
A vegades ens pot semblar que pregar és molt difícil o, fins i tot, podem deixar de pregar perquè ho hem intentat sovint i veiem que no produeix cap fruit. Sant Pau diu que no sabem pregar com cal. No obstant això, si ho demanem a Crist, el mateix Esperit de Déu vindrà a ajudar-nos (cf. Rom 8,26).
Si deixem que ens ajudi, ens adonarem que pregar és com si respirés l’ànima. És acostar-nos a Déu d’una manera senzilla i espontània, com fem quan estem amb algú que sabem que ens estima.
Cal que busquem un lloc tranquil on trobar-nos amb el Senyor i que no tinguem por d’obrir-li el cor, encara que de vegades ens sentim confusos i perduts. Ens pot ajudar la lectura de la Bíblia. Tota l’Escriptura és paraula viva de Déu que ens transforma l’existència. És una llum que ens il·lumina els passos.
Quan ens abandonem a Déu en el silenci, deixem que Ell entri en nosaltres i ens canviï la vida. Si preguem amb fidelitat, quelcom nou i bo s’anirà construint en el nostre interior.
Quan preguem, el cor s’evangelitza i s’omple dels fruits de l’Esperit: amor, alegria, pau, paciència, benvolença, bondat, lleialtat, modèstia i domini d’un mateix (cf. Ga 5,22).
Seria bo que poguéssim reservar-nos quinze minuts cada dia per trobar-nos amb Ell! Així, a poc a poc, la nostra existència s’aniria omplint d’una alegria tan gran que ens ajudaria a viure amb més esperança. Ho diu sant Joan de la Creu amb belles paraules: «Con esta buena esperanza que de arriba les venía, el tedio de sus trabajos más leve se les hacía» (Romance, 5).
Ara bé, la trobada amb Déu en la pregària no pot quedar-se en un assumpte entre Déu i un mateix. La pregària cristiana actua com una medicina per al cor, però com ens recorda el papa Francesc a Gaudete et Exsultate, «l’oració és preciosa si alimenta un lliurament quotidià d’amor» (GE 104).
La pràctica continuada de la pregària ens anirà configurant més a Crist. A poc a poc, els nostres sentiments s’assemblaran cada vegada més als de Jesús, als de les benaurances. Així, «la millor manera de discernir si el nostre camí de pregària és autèntic serà mirar en quina mesura es va transformant a la llum de la misericòrdia» (GE 105). Aquest amor s’expandirà per tot el cosmos, ja que la pregària és camí de comunió amb tots i amb tot.
Benvolguts germans i germanes, Déu sempre té temps per a nosaltres. Tant de bo que en aquests dies de Quaresma, nosaltres tinguem temps per estar amb Ell i deixar que toqui el nostre cor.
