Data: 12 de juliol de 2020
Hannah Arendt (1906-1975), filòsofa alemanya de origen jueu, va seguir el judici que es va fer a Jerusalem a Adolf Eichmann, dirigent nazi, pels delictes contra el poble jueu. En la seva obra: Eichmann in Jerusalem reflexionar a partir de les sessions del judici. Tota una reflexió profunda sobre un dels moments més forts de la història de la humanitat i sobre la consciència humana i el deure d’Estat. Havent escoltat l’acusat la sentència, va ratificar amb convenciment la seva ideologia nazi i el seu menyspreu a la veritat i el bé. Hannah Arendt diu: «Fou com si en aquells darrers minuts resumís la lliçó que la seva llarga carrera de maldat ens ha ensenyat; la lliçó de la terrible banalitat del mal, enfront de la qual les paraules i els pensament se senten impotents.»
No hi ha res pitjor per a una persona i una societat que banalitzar el mal. No hi ha confusió més gran que intricar el bé i el mal, diluir-los entre ells fins que no es distingeixen. En la forta pressió de la ideologia nazi molts van caure en aquesta confusió, fins al punt de pensar i de fer el mal, amb una capa de bé suposat, en raó del bé de l’Estat o del partit. La qüestió de la banalització del mal, o de la confusió entre el bé i el mal, però, no és solament pròpia d’un sol temps en la història; en molts moments coses semblants han passat i poden continuar passant.
La consciència que Déu ens ha donat, que és la seva veu en el nostre cor, per fer el judici de bé o mal, en les nostres obres o en les d’altri, no pot ésser mai callada del tot. Tots som responsables en consciència dels nostres actes. No podem ultrapassar a un altre la responsabilitat. El bé i el mal són dues realitats contraposades. Voler disfressar el mal de bé, és un autoengany, personal o comunitari, que a la curta o a la llarga porta a un gran fracàs. Els cristians tenim el deure d’aportar la llum de Crist al nostre món. En Jesucrist, que és la llum del món, la confusió entre el bé i el mal s’esvaeix. Qui es deixa il·luminar per Crist posa el qualificatiu de mal o de bé al que ho és en realitat. El camí de la veritat és el camí de la llibertat. En aquest sentit podem entendre les paraules de Jesús: La veritat us farà lliure (Jn 8,32).
Hanna Arendt en l’obra citada expressa un exemple de banalització del mal: les primeres càmeres de gas foren construïdes al 1939 com a compliment d’un decret de Hitler: «Hem de concedir als malats incurables el dret a una mort sense dolor.»
