Data: 27 d’abril de 2025
Aquest diumenge s’escau la festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de les Diòcesis amb seu al Principat. Enguany celebrem aquest Patronatge en l’escaiença del Mil·lenari de la fundació de l’Abadia benedictina, per l’Abat Oliba figura exímia de la nostra història.
Fou el 1881 que el Papa Lleó XIII va proclamar aquest patronatge, i en aquell moment de Renaixença de la Nació catalana, aquesta efemèride indicava un far de llum important per a la Catalunya moderna i es proclamava que el Santuari i el Monestir de Montserrat eren la casa de tots els catalans. L’Església Catòlica, pastors i fidels ben units, es comprometia amb el país, la seva llengua i cultura, i amb les seves inestimables aportacions, volia vivificar la Renaixença catalana des de dins. Només com a mostra, pensem en l’obra ingent que desplegà el creador de l’idioma català modern, Mn. Cinto Verdaguer, autor de la lletra del Virolai, l’himne filial a la “Rosa d’abril” que també ha servit a molts per a expressar el seu amor a la pàtria.
En la història de Catalunya, Montserrat hi ha jugat un paper molt important. La Mare de Déu ha anat acompanyant i afaiçonant la fe cristiana dels catalans, que sempre hem acudit a la Santa Muntanya a demanar-li llum i protecció, a encomanar la vida i el futur de les nostres famílies i del nostre poble. Quant que estimem i quant que devem a Montserrat, sempre tan present en la vida dels catalans. Enguany volem agrair que la Verge Maria hagi acompanyat la nostra història com a Mare i Protectora, i que la comunitat de Monjos benedictins -que custodien al seu Santuari- hagin fet obra d’espiritualitat i de servei, i hagin protegit la nostra llengua i cultura en moments crucials.
En aquest Mil·lenari, peregrinem a Montserrat de nou, des de tots els racons de Catalunya! I amb l’esguard i el cor fixos en la Mare celestial, demanem-li la pau i l’amor, amb el noble orgull de ser un poble estimat per Déu, agermanat entre nosaltres, amb la responsabilitat de bastir una cultura pròpia, i d’exercir positivament, i mai contra ningú, un sa patriotisme que gaudeixi del que li és propi i ho ofereixi a tots els germans del món. Que el poble català en aquests moments pugui viure reconciliat i unit, que construeixi una societat respectuosa i promotora de la dignitat de tota persona humana, que miri el futur amb esperança i s’animi a ser un poble obert i acollidor dels migrants, compromès en la construcció d’Europa i de la pau del món, i un poble solidari amb els altres pobles d’Espanya i amb el món, que vetlli per la fraternitat viscuda entre tots.
Preguem-li a Sta. Maria que ens ajudi especialment als cristians a viure com a autèntics fills de Déu, plens d’esperança, amb comunió viscuda i donant testimoni de l’amor de Déu amb molt de coratge, servint i estimant amb major radicalitat evangèlica. Uns cristians que estimen Déu i que, encarnats en la societat catalana, són ferment de la llum i la vida que brollen de l’Evangeli de Jesús.
Mare de Déu de Montserrat i St. Jordi, patrons nostres, pregueu per nosaltres!
