Data: 27 d’abril de 2025
Aquest any, el cor de Catalunya batega amb un ritme especial: el Mil·lenari de Montserrat. Mil anys d’història, de fe i de misteri abracen la muntanya sagrada, on la mirada serena de la Moreneta continua sent far i refugi. La seva presència, més que una imatge, és una mirada que transcendeix el temps, una expressió d’amor matern que ressona en cada mare que observa el seu fill amb tendresa i esperança.
Les mares tenen una manera única de mirar. No és només amb els ulls, sinó amb l’ànima. És una mirada que acull, que sosté, que llegeix en els silencis i comprèn sense paraules. És la mateixa mirada que els pelegrins troben a Montserrat quan alcen els ulls cap a la Mare de Déu, buscant consol o direcció. Quantes vegades una mare ha mirat així el seu fill, com si en els seus ulls s’hi guardés la promesa d’un amor etern?
Montserrat, amb el seu perfil retallat contra el cel, s’alça com una mare protectora. Els seus cims, com dits que assenyalen l’infinit, evoquen les mans d’una mare que acaricien, que beneeixen, que preguen. Les seves coves i camins han estat testimonis de promeses, de llàgrimes, de súpliques pronunciades en la intimitat de la fe. La Moreneta, fosca i lluminosa alhora: és un símbol de l’amor que tot ho comprèn, de l’amor que perdona, que espera, que mai no abandona.
Així com Montserrat ha estat un refugi al llarg dels segles, cada mare és un santuari per al seu fill. Un espai sagrat on s’aprèn la vida, on el sofriment s’alleuja amb una carícia i l’esperança reneix amb una abraçada. En la mirada d’una mare hi ha una pregària silenciosa, un anhel de felicitat, una entrega sense condicions.
Avui, quan el Mil·lenari ens convida a recordar la història i l’esperit de Montserrat, també ens convida a reflexionar sobre la grandesa d’aquesta altra muntanya quotidiana: la maternitat. Perquè en cada mare que mira el seu fill amb amor infinit, s’hi amaga l’eco d’aquella mirada serena i eterna que, des de fa mil anys, continua brillant a la santa muntanya.
