Data: 27 d’abril de 2025
Estimats germans i germanes:
«Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.» (Jn 20,22-23). Aquestes paraules que Jesús Ressuscitat va dir als seus deixebles després de mostrar-los-hi les seves mans i el seu costat, ens porten a Tomás, el Bessó, qui va dir clarament als seus germans —després que aquests li expliquessin el que havia succeït en la seva absència el Diumenge de Resurrecció— que «si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!» (Jn 20,25).
Avui, quan celebrem el diumenge de la Divina Misericòrdia, l’Evangeli ens presenta el Senyor que apareix davant els apòstols en el Cenacle, amb la seva salutació de pau (cf. Jn 20,21). I molt de prop està Tomás, qui no creia que Jesús hagués tornat a la vida per sempre. «Si no ho veig, no ho crec», pensava, encara que en el fons desitjava trobar-se veritablement amb Jesús. I el Senyor, que ho sabia, no li retreu res; al contrari, el fa partícip del seu amor, el mira amb tendresa i espera, amb la mateixa pau que havia donat poc abans als apòstols.
«I, després d’un moment de silenci, el Senyor li diu a Tomás: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient» (Jn 20,27). Llavors, Tomás li contesta: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28). I aquí, amb l’apòstol en actitud orant i plenament contemplativa davant el Ressuscitat, canvia tot: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! » (Jn 20,29), li respon Jesús.
Aquest segon diumenge de Pasqua ens recorda que la misericòrdia que el Senyor va tenir amb Tomás és la mateixa que té amb cadascun de nosaltres, que tantes vegades ens deixem vèncer pel dubte i necessitem un senyal de Déu que sustenti la nostra fe. I, al final, després de molts intents, d’ensopegar, de caure i de tornar-nos a aixecar, comprenem que «la terra és plena del seu amor», com diu el Salm 32.
Santa Faustina Kowalska va promoure la devoció a la Divina Misericòrdia així: «La humanitat no aconseguirà la pau fins que no es dirigeixi amb confiança a la meva misericòrdia» (Diari, 300). Aquesta festa, per tant, porta un missatge important de part d’aquesta santa: «Com més gran és el pecador, tant més gran és el dret que té a la meva misericòrdia» (Diari, 723).
Avui celebrem que on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia (cf. Rom 5,20-21). L’apòstol Tomàs ens retorna l’esperança del perdó, de la misericòrdia, del retorn a casa. Aquell incrèdul, després de convertir-se en un fidel company de Crist, va dubtar per a, després, donar la vida per Ell, passant del dubte a l’amor.
