Data: 4 de maig de 2025
El passat u de maig vam celebrar el Dia Internacional dels Treballadors. En aquesta data recordem les mobilitzacions dels obrers de Chicago l’any 1886; alguns van morir en defensa dels seus drets laborals, com la jornada laboral de vuit hores. Actualment, aquests drets ja estan regulats, però encara hi ha molts treballadors que viuen en una situació precària. A tots ells, l’Església els vol mostrar el seu afecte, solidaritat i suport.
L’Església considera de summa importància fer arribar els valors de l’Evangeli al món obrer. Aquesta és una tasca de tota la comunitat cristiana i especialment de la pastoral obrera. La pastoral obrera és la veu de l’Església que clama a favor dels drets dels treballadors, sobretot d’aquells que es troben en situacions difícils. Acompanyar-los és la seva missió. Ho fa per fidelitat a Crist, amic dels pobres i dels descartats. I ho fa perquè l’Església de Jesucrist neixi, creixi i arreli en el món del treball.
Les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya, juntament amb
altres col·lectius compromesos amb el món obrer, elaboren un manifest cada primer de maig. El manifest d’enguany incideix en la situació d’aquells que tenen una «feina submergida», és a dir, sense contracte laboral, sense cotització a la seguretat social i sense accés a una pensió de jubilació. Són treballadors pobres que no acostumen a
cobrar un salari just i treballen sense les mínimes condicions de seguretat.
A tots ells, l’Església els vol oferir una paraula d’esperança. L’Església està cridada a ser la veu dels sense veu. No podem desentendre’ns del clam de tants germans que no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. Així ho podem llegir a la carta de Jaume: «Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i bé i alimenteu-vos”, però no els dona allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules?» (Jm 2,15-16).
El papa Francesc explica en una homilia que un home que no tenia feina va anar
a la seva parròquia a buscar una mica de menjar per a la seva família. La persona que el va atendre, després de donar-li alguns aliments, li va dir que almenys aquell dia podria portar el pa a la seva família. Llavors, l’home va respondre que per a ell allò no era suficient. El que realment volia era guanyar-se el pa per portar-lo a casa. (Homilia del papa Francesc, 1 de maig de 2020). A aquell home li faltava una feina digna, una feina que oferís a la seva família un futur ple d’esperança.
Benvolguts germans i germanes, avui ens unim a tots els homes i dones que lluiten per unes condicions més justes en la seva feina. Ajudem-los a plantar la llavor d’un futur digne. Demanem al Senyor que a ningú no li falti una feina digna i un descans merescut. Que sant Josep intercedeixi per tots els treballadors del món, i molt especialment per tots aquells que no tenen una feina digna.
