Data: 18 de maig de 2025
La paraula “catòlica” ve del grec katholikos, que vol dir “universal”. Quan diem que l’Església és catòlica, estem dient que és per a tothom, a tot arreu i en tot moment. No està limitada a una cultura, un país o una època. És com una gran família oberta, que abraça tots els pobles, llengües i maneres de ser. Això vol dir que, siguis qui siguis, hi tens un lloc. L’Església no és solament la del teu barri o la del teu poble, és la de Sant Feliu, la del Congo, la de Japó, la d’Amèrica… I alhora, és la teva. Aquesta universalitat fa que, quan un catòlic entra en una església a l’altra punta del món, encara que no entengui la llengua, hi trobi una cosa: una fe compartida i una llar familiar.
Viure com a catòlic no és sols una qüestió individual. És viure en comunió: amb el Déu de Jesucrist i amb els altres. Aquesta comunió la vivim de manera concreta en comunitats que han de ser acollidores i missioneres, a la nostra parròquia i diòcesi, guiats pels bisbes, que són els pastors de cada Església local. El bisbe no és solament una figura simbòlica: és qui garanteix la unitat de la fe a cada diòcesi, qui ens confirma en la fe i guia la comunitat cristiana juntament amb els preveres. A més del bisbe de cada diòcesi, els catòlics reconeixem també el bisbe de Roma, el papa, com el successor de sant Pere. Ell és el Pastor universal, pare espiritual de tots els cristians catòlics, autoritat moral i un símbol viu de la nostra unitat catòlica (universal).
Estar units al papa no vol dir només escoltar-lo i orientar-nos pel que diu, sinó sentir-nos membres d’una gran família que travessa fronteres i cultures. Quan estem en comunió amb el nostre bisbe i amb el papa, estem realment dins d’una Església que és una, santa, catòlica i apostòlica.
El papa no és un líder polític. És un pastor al servei de la comunió i de la veritat de l’Evangeli. Com a catòlics, el respectem, l’escoltem i resem per ell, però sempre des d’una fe centrada en Crist.
Ara ja tenim un nou bisbe de Roma i successor del apòstol Pere que ens presideix en la unitat. Lleó XIV estarà al capdavant de l’Església durant els propers anys i assumeix un repte important. Portar les regnes de l’Església Universal en temps convulsos però apassionants, per a servir i fer sacramentalment visible el Regne de Déu anunciat per Jesucrist (regne d’amor i justícia, de vida i veritat), en continuïtat amb els papes anteriors i el llegat que ens va deixar l’estimat papa Francesc.
