Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Després de la mort del papa Francesc i el consegüent conclave, dijous 8 de maig, el cardenal Robert Francis Prevost Martínez va ser escollit com a 267è pontífex de l’Església universal i va triar el nom de Lleó XIV. El fins ara prefecte del Dicasteri pels Bisbes, l’òrgan que s’encarrega de la selecció i nomenament dels bisbes, és el primer Papa religiós agustí i d’origen nord-americà. El papa Francesc el va crear cardenal el 30 de setembre de 2023.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del papa Lleó XIV, així com de la renovació de les promeses baptismals, dels confrares, de la Pasqua del Malalt i de l’esperança i la paciència.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el papa Lleó XIV conduirà l’Església catòlica, escampada arreu de la terra, en els pròxims temps” i que, “després de la mort del papa Francesc, calia que el Senyor suscités, per mitjà del seu Sant Esperit, un pastor que conduís el ramat de Jesucrist, el Pastor suprem”. Expressa que el papa Lleó XIV és “home d’Evangeli viscut i del concili Vaticà II, home de pregària, lliure d’esperit, amic dels pobres, pare sol·lícit i acollidor, defensor de la justícia, home de diàleg amb les altres confessions, obert a totes les persones de bona voluntat, fraternal i misericordiós, cordial, serè i simpàtic”. Considera que “amb els seus gestos inicials, sembla que Lleó XIV, com ho va fer Francesc, impregnarà el seu pontificat d’un retorn a l’Evangeli, a la justícia social i a la pau”. Finalment, diu que l’arxidiòcesi de Tarragona “s’alegra i està de joia perquè el Senyor no ha deixat òrfena la seva Església” i que “saludem el sant pare Lleó XIV plens d’esperança en el seu guiatge pastoral i ens sentim en profunda comunió amb el nou bisbe de Roma” i demana que “el Senyor el beneeixi amb l’abundor dels seus dons”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “joiosos per la bona nova, donem gràcies a Déu per haver-nos regalat un nou Papa vingut d’Amèrica, un religiós agustí que coneix bé el món i de manera particular el Perú, on va passar molts anys com a missioner i després com a bisbe”. Expressa que el papa Lleó XIV “és un home proper, preparat, senzill i entranyable”, “un home que escolta molt, que dialoga i que comparteix”. Afirma que “enmig d’un món que viu l’amenaça de la polarització i de l’extensió dels conflictes bèl·lics, el papa Lleó XIV amb molta unció interior i amb una veu ferma ens convida a acollir la pau que ens anuncia i regala Jesucrist ressuscitat”. Demana que intensifiquem la nostra pregària pel nou Sant Pare i que “preguem a Jesús que concedeixi al nou Pontífex els carismes i els fruits de l’Esperit Sant”. Finalment, demana que “continuem generosament amb el papa Lleó XIV el jubileu iniciat pel papa Francesc” i recorda que “ells ens conviden a caminar junts, guiats per l’Esperit Sant, anunciant amb alegria l’Evangeli i edificant un món que sigui més just, més pacífic i més fraternal”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, expressa que “quan diem que l’Església és catòlica, estem dient que és per a tothom, a tot arreu i en tot moment”, que “és com una gran família oberta, que abraça tots els pobles, llengües i maneres de ser”. Afirma que “a més del bisbe de cada diòcesi, els catòlics reconeixem també el bisbe de Roma, el papa, com el successor de sant Pere”, “el Pastor universal, pare espiritual de tots els cristians catòlics, autoritat moral i un símbol viu de la nostra unitat catòlica (universal)”. Considera que “estar units al papa no vol dir només escoltar-lo i orientar-nos pel que diu, sinó sentir-nos membres d’una gran família que travessa fronteres i cultures”. Constata que “ara ja tenim un nou bisbe de Roma i successor de l’apòstol Pere que ens presideix en la unitat”. Finalment, diu que “Lleó XIV estarà al capdavant de l’Església durant els propers anys i assumeix un repte important”: “Portar les regnes de l’Església Universal en temps convulsos però apassionants, per a servir i fer sacramentalment visible el Regne de Déu anunciat per Jesucrist, en continuïtat amb els papes anteriors i el llegat que ens va deixar l’estimat papa Francesc”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Jesús fonamenta la seva Església en la roca incommovible de la fe de Pere” i que en aquests dies en què donem especialment gràcies a Déu pel nou successor de Pere, ressonen en el nostre cor aquestes paraules del Senyor: «Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir». Expressa que “cal donar gràcies a Déu per un nou pastor que necessita també que l’encomanem perquè sigui sant i ens guiï segons el cor de Bon Pastor”, “un pastor amb esperit missioner, que ens ha dit que cal desaparèixer perquè Crist brilli, proper als pobres, amb experiència d’entrega a la gent, home de pregària, un home de Déu”. Afirma que “l’Esperit Sant ha il·luminat els cardenals perquè escollissin el cardenal Prevost” i que “això ens dona la confiança que és el Papa que l’Església i el món necessita actualment, un papa que sigui testimoni del Crist Ressuscitat, portador de pau i reflex de l’amor paternal de Déu, de la seva sol·licitud amorosa”. Finalment, demana que “visquem amb joia i acció de gràcies que Déu ens hagi donat el papa Lleó”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que, com a Església de Vic, acullen el papa Lleó XIV “en qualitat de pastor de l’Església universal” i que “la comunió amb ell ens és una necessitat per a formar part del ramat de Crist, l’únic i bon Pastor” i “al mateix temps, és un goig, perquè la comunió amb ell ens uneix a qui és el «dolç Crist a la terra»”. Expressa que “de nosaltres sorgeix l’agraïment al Senyor perquè ens ha concedit un pastor segons el seu cor”, que “Lleó XIV ha accedit al soli pontifici, cridat per Déu, per mitjà del vot dels cardenals, per a convertir-se en el «Servent dels servents de Déu»” i que “en el seu cor hi ha de dur tot el poble de Déu i tot el món, amb els seus goigs i esperances, plors i angoixes”. Afirma que el papa Lleó XIV “en tots els serveis desenvolupats s’ha mostrat sempre com a home de fe provada, proper a la gent i amb paraules i fets clars i profètics en defensa dels més necessitats”. Finalment, diu que “el ministeri petrí té la seva arrel en l’amor a Crist i a la seva Església i, en ella, a tota la humanitat, des de la certesa que el «mal no prevaldrà», sinó l’amor de Déu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, expressa que “els dies on la tristesa per la mort del papa Francesc va omplir els nostres cors, han estat succeïts per la joia de l’elecció del papa Lleó XIV, el nou bisbe de Roma, el nou pastor de l’Església universal”, “un papa de nou religiós”, “un papa de nou americà”, “un papa que ha estat missioner i que coneix bé el funcionament intern de la Santa Seu, que ha estat un estret col·laborador del papa Francesc com a prefecte del Dicasteri per els bisbes i participant actiu en el Sínode sobre la sinodalitat”. Afirma que “cada papa deixa la seva petjada en la història i la doctrina de l’Església i alhora cada papa assumint el llegat dels anteriors aporta saba nova i un nou estil”. Finalment, demana que “preguem perquè el papa Lleó XIV construint ponts de diàleg, estimant amb els braços oberts tal com Crist ens estima i ens demana d’estimar, sigui per a tots un signe d’amor, un vertader missatger de pau i d’aquesta bona nova que Crist ens ha vingut a portar: «un nou manament us dono: que us estimeu als uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.»”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “la Pasqua no és només un temps litúrgic que celebra la Resurrecció del Senyor, sinó que ha de ser per a cada cristià una experiència profunda de fe en Crist Ressuscitat i de renovació espiritual” i que “per això ja a la Vetlla Pasqual se’ns va demanar que renovéssim el nostre baptisme”. Expressa que “a través de la renovació de les promeses baptismals, som cridats a reviure i refermar el nostre compromís de fe amb Déu i d’adhesió a la comunitat cristiana”. Afirma que “viure d’acord amb l’exemple i els ensenyaments de Crist dona alegria i esperança” i que “viure el Baptisme és una crida a la transformació constant, ja que és un camí de conversió, una vida nova arrelada en Crist”. Finalment, diu que “ser batejat no és només haver rebut un sagrament, sinó ser cridat a viure com a fill de Déu, en comunió amb Ell i amb els germans” i que viure el baptisme “és un sí diari a la vida nova que ens ha estat donada gratuïtament, una crida a testimoniar aquesta gràcia amb tot el nostre ésser, i a viure amb caritat i servei”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que “aquest cap de setmana, Roma està acollint el Jubileu de les Confraries, on són presents membres de diferents associacions religioses procedents de totes les parts de la Terra”. Recorda als confrares que són un pilar fonamental que posa, en l’amor i el servei sense fissures, la centralitat d’una fe que carreguen sobre les espatlles. Expressa que “ser confrare és portar a Crist, cuidar-lo i acompanyar-lo quan ja no pot més. És compartir la fragilitat mitjançant el testimoni d’una humanitat nova, és dilatar la fraternitat i és una manera de viure i de construir Església”. També expressa als confrares que ser confrare és, al cap i a la fi, revestir-se amb l’hàbit d’una Església sinodal, on Crist ha de ser el centre de la seva existència. Finalment, els diu que mai oblidin que les seves accions queden escrites en el cor del més feble i, quan carreguen la creu, han de ser el suport del vulnerable, de l’abandonat i del caigut i que “només d’aquesta manera té sentit evangelitzar des de i en la pietat popular, per a ser germà, testimoni i apòstol”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que diumenge 25 de maig, “sisè del temps de Pasqua, l’Església celebra la Jornada del Malalt”, “amb el record i pregàries pels malalts, l’administració del sagrament de la Unció, l’agraïment als professionals sanitaris, la col·laboració amb els familiars dels malalts, el foment de la Pastoral de la Salut…”. Expressa que “la Campanya del Malalt d’enguany està marcada per la celebració d’un any jubilar que, amb el lema “Pelegrins d’Esperança”, ens permet proposar a tothom una frase de sant Pau més d’acord amb aquest dia concret: “En esperança hem estat salvats””. Diu que “demanem per als malalts la salut/salvació que ens ofereix el mateix Senyor en el seu tracte quotidià amb els qui més sofreixen en el cos o en l’esperit, clamen per aconseguir el remei a la seva situació i mantenen sempre l’esperança d’aconseguir-ho”. Finalment, recorda que “en algunes comunitats parroquials s’administra el sagrament de la Unció dels Malalts, que ajuda a ampliar la mirada a la situació de la malaltia i del sofriment en l’horitzó de la misericòrdia de Déu” i “constitueix una festa per a tota la comunitat, sigui parroquial, hospitalària o de residències de gent gran, que la celebra amb alegria”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “una virtut estretament vinculada a l’esperança és la paciència” i que “la paciència exigeix mantenir una actitud activa, resistint en la prova i buscant de manera activa la justícia”. Expressa que la Sagrada Escriptura ens convida a “confiar en la misericòrdia de Déu i esperar amb paciència la seva salvació” i a “ser pacients enmig de les proves i patiments que puguem travessar”. Considera que “la paciència també és molt important en la relació amb els altres”, que “la paciència ens ajuda a mantenir la calma, controlar els nostres instints, refrenar males respostes, aplacar les baralles i conflictes” i que “l’arrel de la paciència és l’amor”. Afirma que “la paciència és fruit de l’Esperit Sant”, que “per augmentar-la cal demanar-la a l’Esperit de Crist” i que “ens pot ajudar també contemplar el Crist pacient, especialment durant la seva passió” i “sobretot, considerar que Déu és pacient amb nosaltres”. Finalment, diu que “aquest any jubilar ens ofereix l’oportunitat de redescobrir la importància de la paciència en la vida cristiana”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
