Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 8 de juny, solemnitat de la Pentecosta, es clou el temps pasqual, el temps joiós de la resurrecció del Senyor, amb l’enviament de l’Esperit Sant, que és el gran do que el Senyor regala a l’Església i a tota la humanitat. Aquest dia l’Església celebra el Dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar amb el lema «Testimonis d’esperança en el món», una jornada per a destacar el paper fonamental que té el laïcat en la corresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els bisbes, els preveres, els diaques i els membres de la vida consagrada.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Pentecosta i el Dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar, així com de l’Assemblea diocesana de Lleida.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que en la diada de la Pentecosta “festegem la irrupció al món de l’Esperit del Crist ressuscitat”. Expressa que “l’Esperit no uniformitza, sinó que harmonitza; no imposa, sinó que proposa; no destrueix, sinó que edifica”. Afirma que la Pentecosta ens recorda que “el veritable Esperit obre finestres i construeix ponts en comptes d’aixecar murs; allarga la mà en comptes de matar la vida; fa possible l’escolta, l’entesa i el reconeixement mutu, en comptes de presentar-nos com una amenaça els uns per als altres”. Recorda que “en aquella primera manifestació de la Pentecosta, els deixebles no romangueren reclosos a casa, sinó que sortiren a anunciar a tots els pobles l’esperança i el compromís d’un món nou” i que “l’Esperit empeny les persones de bona voluntat a esdevenir missatgers de la pau en un món ple de conflictes”. Finalment, diu que “la Pentecosta és la festa de la paraula compartida, de la diversitat reconciliada, del coratge que impulsa a sortir a l’encontre dels altres, especialment dels més necessitats”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que en la solemnitat de la Pentecosta “recordem el dia en què els deixebles de Jesús, presidits per Pere, van rebre l’Esperit Sant i van començar a anunciar el misteri de la vida, passió, mort i resurrecció del Senyor”. Expressa que l’Esperit que van rebre els apòstols “segueix present en les nostres vides i ens regala els seus dons”. Recorda que “durant la catequesi de preparació al sagrament de la confirmació, l’Església ens dona a conèixer els set dons de l’Esperit” i ens parla concretament del do de saviesa, el de fortalesa i el del temor de Déu. Explica que “el do de la saviesa ens ajuda a contemplar la realitat amb la mirada i el criteri de Déu”, que “el do de fortalesa ens allibera de les nostres pors i ens dona força per romandre fidels al missatge de Jesús en la nostra vida quotidiana” i que gràcies al do del temor de Déu reconeixem amb humilitat com en som, de petits, davant Déu. Finalment, diu que “l’Esperit Sant és el millor regal de Déu” i prega que “demanem a l’Esperit Sant que curi les nostres ferides, que sigui font de vida, de pau i de consol”.
L’arquebisbe-bisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives, demana que “en la solemnitat de Pentecosta, quan culmina la Pasqua de Crist Ressuscitat i envia l’Esperit Sant Defensor, preguem amb la seqüència gregoriana de Pentecosta Veni Sancte Spiritus, un poema en llatí, amb el qual l’Església catòlica demana l’assistència a l’Esperit Sant”. Expressa que “el text s’atribueix a Stephen Langton (c. 1150-1228), Arquebisbe de Canterbury” i que “és una de les seqüències que es pot proclamar o cantar en la Pentecosta”. Reprodueix tota la seqüència, en la qual es demana a l’Esperit Sant la seva vinguda “des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina” i els seus dons, així com que visiti la intimitat del cor que ja l’ansia i curi tota malaltia. Finalment, recorda que en aquesta seqüència es demana a l’Esperit que doni als fidels confiats dels seus dons esperats la sacrosanta Setena; el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que el papa Francesc ens va donar com a tema del Jubileu del 2025 l’esperança. Diu que “els cristians som cridats a ser portadors d’esperança en totes les eventualitats de la vida, tant les positives com les negatives” i que “no es tracta de ser uns optimistes il·lusos, sinó portadors de l’autèntica esperança, la qual no prové de nosaltres, sinó de l’acció de Déu en els creients”. Expressa que l’esperança cristiana “té la seva arrel en el fet que Crist ha mort per nosaltres pecadors”, que “aquest amor ha estat vessat en els nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant, el do constant de Déu” i que l’Esperit Sant és qui “en el més íntim del nostre ésser posa la convicció ferma que res ni ningú no ens podrà separar mai de l’amor diví”. Afirma que “com a Església de Crist som urgits a ser els qui beuen de la font de l’Esperit, per tal que l’amor de Déu es consolidi en el nostres cors i ens faci testimonis de fe”. Finalment, diu que convoca tothom a una Jornada Jubilar a la catedral de Vic, “el diumenge 14 de setembre, sota el lema: «Pelegrins d’esperança. L’Església, família de famílies»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “cinquanta dies després de ressuscitar i després també del seu retorn feliç i gloriós al Pare, Jesús va complir la seva paraula de no deixar-nos mai sols i va enviar l’Esperit Sant a l’Església recent nascuda”. Afirma que “no fa gaires dies que hem pogut comprovar com n’és de veritat que el Senyor continua present en l’Església quan vàrem veure sortir al balcó principal de la basílica de Sant Pere del Vaticà al successor de sant Pere”. Recorda “algunes de les seves paraules en l’homilia d’inici de ministeri del passat diumenge 18 de maig”, com ara que hem experimentat l’obra de l’Esperit Sant i que va ser elegit sense tenir cap mèrit i, amb temor i trepidació, ve a nosaltres com un germà que vol fer-se servent de la nostra fe i de la nostra alegria. Recorda que “és el Senyor qui anima i guia l’Església”. Expressa que celebrant la solemnitat de la Pentecosta, “donem gràcies a l’Esperit Sant per ser present a l’Església Jesucrist, el seu cos del qual formem tots nosaltres”. Finalment, demana que “preguem pel papa Lleó, per la seva missió” i que “preguem per tota l’Església”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’esperança és una virtut fonamental”, “una confiança activa i profunda en la promesa de Déu i en el seu amor cap a nosaltres” i que “aquesta esperança no neix espontàniament en nosaltres, sinó que és un do de l’Esperit Sant, que és inseparable de la fe i de la caritat”. Expressa que “a la carta als romans, sant Pau recorda que “l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor””. Afirma que “si l’esperança és un do gratuït, exigeix també la responsabilitat de qui rep aquest do” i que “per això, al Nou Testament l’esperança va acompanyada d’unes virtuts humanes que l’ajuden a mantenir-se viva com la paciència, la perseverança, la sobrietat, la justícia, la pietat i l’alegria”. Manifesta que “l’existència cristiana creix i madura quan deixem que sigui moguda per l’esperança que l’Esperit Sant ha infós en els nostres cors”. Finalment, demana que “aquesta Pentecosta, units a Maria, invoquem junts a l’Esperit Sant” i li preguem que, “amb la seva força, desbordem d’esperança”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que Pentecosta és “el dia de l’Església naixent” i que el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar és “el moment de passar a l’acció, de posar-se en marxa, de les paraules i de les obres”. Recorda que el papa sant Joan Pau II deia que «tot cristià està cridat a l’apostolat; tot laic està cridat a comprometre’s personalment en el testimoniatge, participant en la missió de l’Església». Comunica que es troba a Roma, juntament amb un grup de laics i laiques, membres de vida consagrada i mossens de la diòcesi de Tortosa, “celebrant el pelegrinatge diocesà jubilar com a signe de comunió i d’unitat de l’Església de Crist” i que des d’allà senten que “hem de prendre consciència de l’anunci explícit de Jesús per a, després del Primer Anunci, anar expandint pel món les llavors de l’Evangeli”. Finalment, diu que “en aquest Dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar li demanem a Aquell que infon la Vida per tots els laics que fan Església: perquè l’Esperit vingui sobre ells i atresorin els sentiments de Crist, fins que la seva Paraula il·lumini tots i cadascun dels dies de la seva vida”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Crist és ben present en la nostra vida”, que “també el Pare ens el sentim proper”, però que “l’Esperit Sant queda sovint com en un segon pla”. Considera que “en la nostra vida i en la vida de l’Església l’Esperit Sant hi és més present que mai”. Afirma que “cada cop és més freqüent que homes i dones que no han estat batejats d’infants, se sentin cridats a la fe” i expressa que “Déu crida quan vol i a qui vol”, però que “en aquests processos d’apropament a la fe i d’incorporació a l’Església de Crist, en aquells que de diverses maneres Déu crida a rebre els sagraments d’iniciació i a preparar-s’hi mitjançant el catecumenat, hi ha la força de l’Esperit Sant que els fa arribar la seva gràcia”. Manifesta que “l’Esperit Sant actua també en els nostres temps” i que “l’Esperit alena damunt d’aquells a qui el Senyor crida a seguir-lo, com va alenar sobre nosaltres”. Finalment, diu que “per això ens caldria recordar sovint aquell dia en el qual pel sagrament de la confirmació ens van vincular més estretament a l’Església, enriquits amb la força especial de l’Esperit Sant”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que en la solemnitat de Pentecosta, “l’Església de Sant Feliu de Llobregat es fa una pregunta fonamental: Què somiem junts?”. Expressa que “somiem amb una Església missionera i corresponsable, centrada a desenvolupar la “cultura vocacional” en què tots els batejats siguin veritables protagonistes de l’anunci de l’Evangeli i del sosteniment integral de les comunitats cristianes”. Recorda que el document Lumen Gentium “destaca que tots els batejats, pel fet de formar part del poble de Déu, estan cridats a ser sal de la terra i llum del món”. Afirma que “en un món marcat per la indiferència i la fragmentació, el testimoni d’homes i dones que viuen la fe amb coherència i alegria és una llum d’esperança i un camí per obrir espais de trobada i de fraternitat”. Finalment, diu que el papa Francesc “ens recordava que l’Església està cridada a ser una Església en sortida, missionera, acollidora i propera” i que assenyalava que “necessitem laics ben formats, animats per una fe sincera i autèntica, que sàpiguen inserir-se en les realitats socials i polítiques per transformar-les segons l’Evangeli”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el dissabte 31 de maig, es va celebrar l’Assemblea Diocesana a la Casa de l’Església del carrer Acadèmia de Lleida”, en la qual es van reunir “més de dues-centes cinquanta persones de les parròquies, moviments apostòlics i comunitats de tota la diòcesi”. Expressa que “després d’un treball en petits grups en arxiprestats i comunitats durant el curs i recollint els resultats de l’anterior Assemblea, es van exposar els continguts de quatre paraules que engloben tota la finalitat eclesial: Espiritualitat, Anunci, Acció caritativa i Formació”. Explica que a més de les ponències “hi va haver un temps per al treball en petits grups on es va parlar de les diferents realitats diocesanes i de les dificultats actuals per a situar Jesucrist al centre de les motivacions socials”. Comunica que “al final del matí es va projectar en una pantalla el resultat dels diàlegs dels grups”: “una gran riquesa d’iniciatives per a analitzar”. Finalment, assenyala “l’ambient que es va viure en tots els participants: alegria i festa per la trobada i nombrosa i entusiasta participació en tot allò que es va proposar” i dona “gràcies a tots.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
