Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 15 de juny, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus, amb el lema “Pregar amb fe, viure amb esperança”, dedicada a aquells homes i dones que han optat dins l’Església per la vida contemplativa.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus, així com de la intel·ligència artificial, de la benvinguda al bisbe electe de Lleida, de l’aniversari de la creació de la diòcesi de Terrassa, de la certesa de l’esperança i del Llibre d’Amic i Amat.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “l’Església recorda amb afecte totes aquelles persones la vocació de les quals és la vida contemplativa”. Amb motiu de la Jornada Pro Orantibus, explica una anècdota sobre sant Antoni Abat: un dia, desesperat, es va adreçar a Déu i li va demanar ajuda i va sentir la veu d’un àngel que li deia: «Prega i treballa i et salvaràs». Afirma que “el sant va comprendre el consell i va recuperar la pau i l’alegria” i que “aquesta història ens recorda la importància d’unir vida i pregària”. Considera que “els contemplatius ens ensenyen que la pregària personal i comunitària és un veritable tresor”, que “les persones cridades per Déu a la vida contemplativa, amb el seu testimoni de vida senzilla i entregada, ens mostren que trobarem la salvació i el sentit de la nostra existència en les petites coses de cada dia” i que “les comunitats contemplatives són un oasi de pau i espiritualitat enmig del món”. Finalment, demana que “donem gràcies al Senyor pel do de la vocació a la vida contemplativa” i que “preguem per tots aquells que viuen i preguen als monestirs dels nostres pobles i ciutats”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que aquest diumenge en què celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat, en el qual es fa una mirada agraïda a la vida contemplativa dins l’Església, no pot deixar d’esmentar “el tancament definitiu del monestir de clarisses caputxines de Manresa”. Expressa que “a una diòcesi com la nostra li dol que a la ciutat de Manresa ja no hi hagi vida contemplativa claustral, amb tot el bé que aquestes cases religioses aporten a la comunitat cristiana i a la mateixa societat”. Afirma que “tanmateix, hem de donar gràcies a Déu perquè ell continua cridant joves que ingressen als monestirs de la nostra diòcesi, com els de carmelites descalces i el d’adoratrius perpètues”. Considera que el fet que “dones joves sentin en el seu cor la crida a lliurar-se del tot a Déu en la radicalitat de la vida claustral, ens fa palès que el Senyor és viu”. Finalment, diu que “tota religiosa contemplativa del nostre bisbat, lliurant-se completament en la caritat, ens aporta a tots nosaltres, en la unitat de l’únic cos de Crist, aquesta recerca del rostre de Déu”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “quan celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus, fem memòria de les vocacions contemplatives: un racó essencial de l’Església que, amb la seva vida d’oració, treball i silenci, ofereix un testimoni vessat d’amor a Déu i als germans”. Expressa que “la vida contemplativa és un do inestimable per a tota l’Església, una presència silenciosa però fecunda, una resposta profundament radical a l’amor de Déu” i que “ser contemplatiu és ser llevat d’una Església que espera amb el qui espera, que pateix amb el qui pateix i que estima amb el qui estima”. Afirma que “aquest dia de la Santíssima Trinitat, l’Església ens convida a pregar per aquells i aquelles que preguen contínuament per nosaltres, mitjançant una crida particular a lliurar la vida al Senyor, fent de la pregària el principi fonamental de la vida”. Finalment, demana que “preguem pels contemplatius, fent-nos un amb ells en les seves oracions” i que ens acostem a “la seva llar, al silenci de la seva cel·la, i peregrinem al seu costat des de la pregària, perquè continuïn sent testimonis de l’amor rebut del rostre més tendre de Déu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que enguany, al lema de la jornada Pro Orantibus “s’uneix la pregària, un dels trets característics de la vida consagrada, amb l’esperança, tema central d’aquest any jubilar 2025”. Expressa que “són diverses les fórmules que la vida consagrada ha anat adquirint al llarg dels segles”, així com que “diversos han estat els carismes al llarg dels segles i sempre important el paper d’ordes i instituts tant per a la vida de l’Església com per a la vida del conjunt de la societat a la qual tant han aportat i encara aporten”. Afirma que “l’esperança és més necessària que mai perquè l’Església i el conjunt de la societat necessiten de la vida consagrada”. Finalment, demana que “preguem perquè el Senyor concedeixi vocacions a la vida consagrada, sigui en el carisma que sigui, perquè amb la seva pregària ens moguin a tots a viure amb esperança, segons guiï l’Esperit de veritat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “aquest diumenge 15 de juny celebrem la Jornada Pro Orantibus, sota el lema ‘Pregar amb fe, viure amb esperança’. Evoca “la vida i el testimoni de la germana Regina Goberna, que va saber fondre l’oració, la comunitat i el treball manual en una mateixa ofrena d’amor i silenci”. Expressa que la germana Regina explicava amb serenor que “la pregària és posar-se a les mans del Pare, com argila tova, perquè Ell en faci el que vulgui”. Explica que “una vegada l’argila ha estat modelada, cal que entri al forn” i que “aquest és el moment de la fe, on tot sembla cremar-se, on la fragilitat pot trencar l’obra si no ha estat ben treballada”. Considera que “en la vida del cristià, i especialment en la vida monàstica, hi ha forns silenciosos: la soledat, la prova…”, però que “és allà on es consolida la forma, on el cor s’endureix en la fidelitat” i que “per la germana Regina, el forn no era un enemic, sinó una etapa necessària”. Finalment, diu que “la vida contemplativa ens recorda que la pregària sosté el món, com el forn consolida la ceràmica, com l’esperança sosté l’esperit humà”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “les màquines conegudes com a intel·ligència artificial es troben en ple debat” i que “a més de poder desenvolupar una tecnologia dissenyada per a portar a terme certes tasques funcionals, poden fer un pas més: aprendre per compte propi i adoptar decisions concretes de manera autònoma”. Es pregunta “fins on podem arribar”, “quins plantejaments ètics hi ha al darrere d’aquestes possibilitats” i si “estarà veritablement al servei del bé comú”. Expressa que “l’evolució de la intel·ligència artificial, supeditada al poder, pot reflectir decisions condicionades per determinats interessos personals o socials”. Finalment, afirma que “ens trobem amb diverses formes d’intel·ligència artificial, per a la qual, fins avui, no hi ha una definició unívoca en el món de la ciència i de la tecnologia” i que “en aquest punt, els riscs poden ser notables: augment de desigualtats, concentració de l’oferta de la intel·ligència artificial en poques empreses, substitució del treball humà…, d’aquí “l’absoluta importància de les ciències humanes i del paper de les universitats en tot aquest debat”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el passat 21 de maig la Santa Seu va donar a conèixer el nom del nou bisbe de Lleida, Mons. Daniel Palau Valero, de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat” i que “l’ordenació episcopal tindrà lloc a la Catedral el dissabte, 19 de juliol, a les 11 hores”. Explica que al Full Dominical de la setmana anterior es va publicar una salutació a tota la diòcesi que va titular “Una nova etapa diocesana” on el bisbe electe agraïa el nou encàrrec que l’Església posa a les seves mans i, després d’algunes dades personals, exposava les seves impressions inicials sobre tots els estaments de la diòcesi i es posava a disposició per fer camí amb serenitat i esperança, que és la invitació que Déu ens fa per a créixer i madurar en la fe. Respon a “l’amable disponibilitat del nou bisbe amb paraules sinceres i concretes: alegria, acció de gràcies i esperança per la incorporació a aquesta diòcesi d’un pastor que continua en la línia de la successió apostòlica”. Finalment, demana que “el Senyor li concedeixi llum per guiar aquesta comunitat que l’espera amb afecte i entusiasme”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que aquest diumenge 15 de juny s’escau l’aniversari de la creació de la diòcesi de Terrassa. Explica que enguany clouen les celebracions del vintè aniversari de la diòcesi “amb una Missa al Santuari diocesà de la Mare de Déu de la Salut a Sabadell, acompanyats per qui va ser el nostre primer bisbe, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, actualment arquebisbe de Sevilla”. Afirma que en aquest any de la celebració de l’aniversari s’han succeït alguns esdeveniments de gran importància en la vida de l’Església, com ara el traspàs del papa Francesc, l’elecció del nou pontífex Lleó XIV i el jubileu de l’esperança. Recorda que amb motiu de la celebració d’aquest vintè aniversari convidava els diocesans a “caminar amb esperança”, els reitera aquesta invitació, els agraeix l’entrega i dedicació al Senyor i els diu que vol posar-los una vegada més a tots sota la protecció de Maria, Mare de Déu i Mare nostra. Finalment, expressa que el proper diumenge “és un dia per donar gràcies a Déu perquè formem una gran família, la família de l’Església, que continua creixent i ha de créixer encara molt més”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la fe i l’amor són el fonament de la certesa de l’esperança” i que “el futur és sempre incert”, però que, “sigui quin sigui, els cristians l’albirem amb esperança”. Expressa que “la fe en Déu és el fonament de la nostra esperança” i que “l’esperança cristiana –diu la butlla del jubileu– no enganya ni defrauda, perquè es recolza en l’amor que el Pare ens ha manifestat en Crist”. Considera que “l’abandó en l’amor de Déu és a l’origen de la nostra esperança d’assolir la salvació” i que “tenim la seguretat que la primacia no la tenen les nostres obres, sinó la gràcia de Déu, que actua en nosaltres i ens salva”. Finalment, diu que “quan els cristians mirem el passat, descobrim que hem estat estimats i justificats per Déu”, que “si mirem el present, ens adonem que vivim envoltats per la seva gràcia i el seu perdó” i que, “per això, quan la nostra mirada es dirigeix cap al futur, apareix la força de l’esperança”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, saluda els diocesans “amb consideració i afecte en començar la missió com a pastor en la nostra diòcesi d’Urgell”. Agraeix al bon Déu “per tot el llarg ministeri del germà en l’episcopat Mons. Joan-Enric Vives”. Explica que enceta “un nou període en la glossa dominical intitulat d’amic i Amat” i que, fent referència al Llibre d’Amic i Amat del beat Ramon Llull, ens convida a “emprendre un viatge vital que ens portarà a descobrir la presència de l’Amat en la nostra terra i en la nostra vida de cristians”. Afirma que “el laic Ramon Llull, fill de Mallorca, enmig del segle XIII, enamorat del Senyor, decideix fer-se missioner laic per predicar la Paraula de Déu i que el poble pogués conèixer Jesucrist”. Recorda que “en la novel·la d’Evast i Blanquerna, l’entusiasta missioner esperona la comunitat a viure en la veritat del Crist i ho fa a través de la raó i del diàleg”. Finalment, diu que “el contacte diari amb Déu en la pregària personal i en la litúrgia de l’Església és la font on ens alimentem per a la missió”, “una missió que sempre serà l’anunci i testimoniatge de Jesucrist i del seu Evangeli”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
