Data: 22 de juny de 2025
Benvolguts diocesans,
Cada Eucaristia que celebrem és una immensa font d’esperança per a nosaltres. L’Eucaristia és el nostre aliment mentre caminem per aquest món. Amb la força que rebem en la comunió del Cos i la Sang del Senyor podem caminar per la vida seguint les empremtes de Jesucrist. L’Eucaristia, com a aliment, enforteix el nostre esperit i encoratja l’esperança perquè ens posa en tensió cap al futur. Sant Pau escrivia a la comunitat de Corint: “Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que Ell vingui” (1 Cor 11, 26).
L’Eucaristia és garantia de vida divina, que no és amenaçada per la mort, és eterna i atorga la immortalitat a l’home. Qui menja la carn del Fill de Déu té en si vida eterna (Jn 6, 54). És coneguda l’expressió d’Ignasi d’Antioquia, que anomena l’Eucaristia “medicina d’immortalitat, antídot contra la mort” (Ad Eph., 20). Se’n diu també que és penyora de vida futura. A l’antiga i preciosa exclamació “O sacrum convivium”, escrita per sant Tomàs d’Aquino per a la festa del Corpus Christi, es confessa: “l’ànima s’omple de gràcia i se’ns dona la vida futura”.
A més, l’Eucaristia fa realment present Jesucrist Ressuscitat, si bé això s’esdevé sota els signes sagramentals del pa i el vi. A l’Eucaristia entrem en comunió real amb el Ressuscitat, però de manera sacramental. El realisme de la trobada no minora pel fet que succeeixi mitjançant uns signes. Allò que signifiquen aquests signes és immens, però requereixen la fe per poder ser descoberts. Per això, al cor de tot creient s’hi amaga el desig profund de passar dels signes a la realitat, de la fe a la trobada plena. Així ho expressem i ho demanem a Déu en una de les oracions de la Missa: “el que ara celebrem amb signes sagrats, feu-nos-ho assolir en la plena visió” (Diumenge XXX, Postcomunió ). La contemplació i adoració de Crist a l’Eucaristia ens fa sospirar per la trobada definitiva amb Ell. Anhelem poder gaudir de la seva presència sense el vel de la fe. Per això repetim a cada Missa: “esperem el vostre retorn, Senyor Jesús!” (veniu, Senyor Jesús).
El Concili també recorda que l’Eucaristia és alè de la nostra esperança perquè prefigura la transformació de tot l’univers. A l’Eucaristia “els elements de la natura, cultivats pels homes, es converteixen en el Cos i la Sang gloriosos, cena de comunió fraterna i pregustació del convit celestial” (GS 38). L´Eucaristia convida a viure l´esperança que Déu transformarà el cosmos. Aquesta transformació de la creació, que és realitzada pel misteri pasqual, esdevé en certa manera a l’Eucaristia i obre a l’esperança de la seva realització definitiva.
