Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 22 de juny, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, també coneguda com a Corpus Christi, l’Església celebra el dia de la caritat, amb el lema «Mentre hi hagi persones, hi ha esperança». La solemnitat del Corpus Christi ens convida a contemplar i celebrar el gran do de la presència real de Crist viu entre nosaltres en el seu cos entregat i en la seva sang vessada per a la vida del món. La celebració de l’eucaristia està molt vinculada amb la caritat fraterna, ja que en l’Eucaristia rebem la invitació de Déu i la seva força per viure l’alegria de l’amor i la trobada amb Déu ens fa més sensibles i atents a les necessitats dels nostres germans.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, dia de la caritat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que en la “solemnitat del Cos i la Sang de Crist, celebrem amb alegria l’oferiment total del Senyor com a veritable do per a la humanitat sencera, una oblació que recordem i rememorem en cada celebració de l’Eucaristia, nodrint-nos abundosament dels seus béns i saciant-nos per sempre del seu amor infinit”. Expressa que “Jesús ens convida al seu banquet de noces, aquell que se celebra quan l’Espòs és present, quan el reconeixem dia a dia en la comunitat cristiana, en totes les persones que ens envolten, en les necessitats de les més febles o desemparades”. Manifesta que “Jesús és alhora servidor i alhora l’àgape mateix” i que “gustem la seva persona, la riquesa de la vida que ens ofereix, la llum que emana dels seus ensenyaments i especialment de la seva vida entregada en un excés d’amor que no pot finir”. Finalment, diu que “com a Església evangelitzadora, marxarem de cada celebració amb empenta i valentia, disposats a transparentar el regal de Déu, disposats a compartir la bona nova d’un món fraternal i esperançador”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que en la “solemnitat de Corpus Christi, celebrem amb alegria que Crist és realment present en el sagrament de l’Eucaristia” i que “celebrem la vida entregada de Jesús, el seu amor immens per nosaltres”. Recorda que “Càritas és l’expressió de l’amor de l’Església vers els germans que passen per dificultats” i expressa que vol “donar les gràcies als més de 3.100 voluntaris de les Càritas parroquials i de Càritas Diocesana de Barcelona, que per amor regalen el seu temps per transformar la realitat i acompanyar fraternalment els més vulnerables”. Comunica que “gràcies a tots aquests voluntaris, acompanyats dels treballadors de Càritas i amb els recursos econòmics amb els que tants donants col·laboreu periòdicament o puntualment, hem arribat a atendre a més de 79.000 persones a l’arxidiòcesi de Barcelona”. Finalment, demana que “tant de bo que les persones siguem transformadores de la nostra realitat per amor a Déu i als germans” i que “Jesús, pa de vida, ens impulsi a ser bon pa per als altres”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “la festa de Corpus va unida a la Diada de la Caritat”. Considera que “hem de tenir present que la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist és de gran tradició en tota l’Església”. Expressa que “la fe en la presència real de Crist en el sagrament eucarístic ha acompanyat sempre la comunitat cristiana” i que “aquesta fe s’ha fet expressió litúrgica i devocional del poble sant i fidel de Déu, amb una característica: fent manifestació pública de la nostra fe en la presència real de Crist sota els signes sacramentals del pa i del vi”. Demana que “no oblidem, però, que, malgrat ser una expressió pública, l’arrel és el cor del creient, el qual des de la seva creença hi dona sentit”. Afirma que “el misteri salvador de Crist té una sola raó: l’amor al Pare i a la humanitat” i que “solament, doncs, la caritat és la que dona sentit al que celebrem”. Finalment, diu que Càritas “ens recorda el lligam que hi ha entre la caritat cristiana i la taula de l’Eucaristia” i demana que no oblidem que “participar en la missa ens compromet en caritat, i, al mateix temps, l’amor té la seva font en la celebració eucarística”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, diu que “Càritas és una institució que organitza d’una manera actual la caritat de sempre” i que “ho fa a nivell internacional, dins de cada nació, en la diòcesi i en cada parròquia” i “és una capil·laritat que ajuda a comprendre i acceptar a tots els nivells l’exigència del manament de Crist”. Expressa que en la festa del Corpus “s’uneixen les dues dimensions essencials de la vida cristiana: la presència i adoració a Jesucrist i la preocupació pels germans més necessitats” i que “tots els nivells de Càritas fan una crida per implicar tothom en aquesta tasca i per donar compte de les iniciatives i actuacions de l’últim any”. Reprodueix el text introductori que presenta Càritas Diocesana de Lleida en la Memòria. Afirma que “la motivació de tots aquells que mouen les nostres Càritas rau en l’amor i en la unitat”. Finalment, demana que “les paraules, les dades i les intuïcions reflectides compleixin amb l’obligació de retre comptes anuals a la comunitat eclesial i a tota la societat i, com a conseqüència, promoguin l’esperança de millorar el nostre entorn i la casa comuna de tota la humanitat com un do de Déu”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “vivim en un món marcat pel canvi constant”, però que “Jesucrist segueix present i viu en la seva Església, especialment cada vegada que celebrem l’Eucaristia, realment present entre nosaltres amb el seu Cos i la seva Sang”. Afirma que cada vegada que celebrem el sagrament de l’Eucaristia “Crist se’ns fa aliment per enriquir-nos a nosaltres amb tots els seus dons”. Manifesta que “aquest diumenge, moltes parròquies sortirem en processó pels carrers dels nostres pobles i ciutats” i que “l’actitud amb la qual sortim és de fe i d’humilitat”. Considera que “vivim la nostra fe evangelitzant, sortint de les nostres esglésies com sortim el dia del Corpus per ser testimonis que Crist és present, viu i camina entre nosaltres”, però que “la fe té una altra dimensió pública que brolla del cor de l’Eucaristia, de l’amor de Crist: el Jesucrist que trobem en l’Eucaristia l’hem de saber trobar també en el pobre”. Finalment, diu que “veure Crist en el pobre és deixar que l’Eucaristia es faci vida en nosaltres perquè ell és inseparable dels seus germans, especialment els més necessitats”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que el papa Benet XVI va dir durant la solemnitat del Corpus, el 2011, que mentre que en la nit del Dijous Sant «es reviu el misteri de Crist que es lliura a nosaltres en el pa partit i en el vi vessat», en la celebració del Corpus Christi, aquest mateix misteri «es presenta per a l’adoració i la meditació del poble de Déu». Expressa que “mentre recorrem amb el Santíssim Sagrament els carrers de la ciutat i de tots els pobles, manifestem que Crist Ressuscitat camina enmig de nosaltres, mostrant-nos la plenitud del Regne dels Cels”. Afirma que “la presència de l’amor de Déu en l’Eucaristia sosté, modela i plenifica l’amor fratern” i que “en aquest Banquet d’amor hem de reconèixer al germà famolenc, assedegat, foraster, nu i malalt, perquè d’aquest lliurament vessat fins a l’extrem neix la nostra responsabilitat com a cristians darrere d’una societat més solidària, més justa i més fraterna”. Finalment, demana que “siguem, amb Ell i en Ell, aquest cor sense fronteres que estima a la mesura de Déu, que sadolla la gana i la set del món” i que “siguem vi nou i pa partit per a la vida d’aquest món, tan necessitat del seu amor”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “cada Eucaristia que celebrem és una immensa font d’esperança per a nosaltres”. Expressa que “l’Eucaristia és el nostre aliment mentre caminem per aquest món” i que “com a aliment, enforteix el nostre esperit i encoratja l’esperança perquè ens posa en tensió cap al futur”. Afirma que “l’Eucaristia és garantia de vida divina” i que “qui menja la carn del Fill de Déu té en si vida eterna”. Manifesta que “a l’Eucaristia entrem en comunió real amb el Ressuscitat, però de manera sacramental”, que “el realisme de la trobada no minora pel fet que succeeixi mitjançant uns signes” i que “al cor de tot creient s’hi amaga el desig profund de passar dels signes a la realitat, de la fe a la trobada plena”. Considera que “la contemplació i adoració de Crist a l’Eucaristia ens fa sospirar per la trobada definitiva amb Ell”. Finalment, diu que “l’Eucaristia convida a viure l’esperança que Déu transformarà el cosmos” i que “aquesta transformació de la creació, que és realitzada pel misteri pasqual, esdevé en certa manera a l’Eucaristia i obre a l’esperança de la seva realització definitiva”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que el Corpus ha estat “una festa de gran anomenada al llarg dels segles i que ha donat lloc a múltiples tradicions populars” i que “tot plegat ens mostra l’arrelament d’aquesta festa en la nostra cultura popular, certament”, però que no hem de perdre de vista que “el que ens mostra vertaderament és l’arrelament del culte al Cos i a la Sang de Crist en la nostra Església”. Manifesta que “recórrer els nostres carrers acompanyant el Santíssim és quelcom més que una tradició venerable” i que “és sobretot i per damunt de tot un acte de fe del qual no ens hem d’avergonyir, ans al contrari”. Afirma que “el culte al misteri eucarístic és quelcom que està fortament arrelat en la fe de l’Església”. Finalment, recorda que sant Joan Pau II ens proposava la pregunta «¿com no sentir una renovada necessitat d’estar llargues estones en conversa espiritual, en adoració silenciosa, en actitud d’amor, davant Crist present en el Santíssim Sagrament?», “una conversa íntima amb Crist que ens mou a la pràctica de la caritat envers aquells als quals més els cal el nostre amor, com no pot ser d’altra manera”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, parla del testimoni de l’Adrià Montoro, un donant de ronyó que considera que el seu acte no és heroisme, sinó que “és coherència cristiana”. Expressa que “coincidint amb el diumenge de Corpus, festa en què els cristians celebren la presència real de Crist en l’Eucaristia, el testimoni de l’Adrià pren una dimensió encara més profunda”. Explica que per l’Adrià “Jesús ens dona el seu cos perquè tinguem vida” i que a la seva manera, ell també ha volgut donar una part del seu cos, perquè una altra persona pugui viure, és la seva manera de respondre a aquest amor que ha rebut. Recorda que “enguany, Càritas ha escollit com a lema del dia de la caritat una frase molt significativa: “Mentre hi hagi persones, hi ha esperança”” i afirma que “en l’Adrià, l’esperança s’ha fet gest concret, silenciós i valent” i que “amb exemples com el de l’Adrià Montoro, el Corpus Christi recupera la seva essència: una festa que ens recorda que l’amor veritable sempre es fa acció”. Finalment, ens convida a “canalitzar l’amor operatiu a través de la participació i solidaritat amb Càritas diocesana”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que “el papa Lleó XIV en la seva homilia d’inici del ministeri petrí i de pastor de l’Església universal ens convidava a viure la unitat, com a unificació de vida” i diu que “de la unitat interna en sorgeix la pau que ens conduirà a la comunió”. Expressa que diumenge “celebrem la solemnitat del Corpus Christi, la festa on l’Amor se’ns dona en el pa de l’Eucaristia per unificar-nos, per fer-nos comunió i per donar-nos una missió”. Manifesta que “el dia de Corpus Christi és el dia de Càritas diocesana, és el dia de l’entrega, del gest d’esperança donat als germans de part de tants cristians de les nostres Càritas parroquials que fan present l’Amor en gestos de caritat, de respecte, de cohesió social i d’integració”. Dona gràcies “de tot cor a tots els membres, socis i col·laboradors de Càritas Urgell per mostrar i fer present en la nostra església urgel·litana l’Amor que s’ha entregat fidelment perquè tinguem vida i la tinguem en abundància”. Finalment, demana que “aprofitem avui aquesta ocasió d’evangelitzar, d’anunciar la Bona Nova, en l’amor fraternal del Crist, perquè la caritat és inspiradora i reguladora”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
