Data: 6 de juliol de 2025
Hi ha trajectes que marquen una vida… i d’altres que la poden acabar. Enguany, en la LVII Jornada per a la responsabilitat en el trànsit, som convidats a aturar-nos —no en el semàfor, sinó dins el cor— i repensar com conduïm. El lema d’aquest any, “Que el Senyor et beneeixi i et guardi i ompli la teva esperança”, no és solament una benedicció: és una crida a la consciència, a l’empatia i a la responsabilitat col·lectiva.
Conduir és un acte tan habitual que sovint ens oblidem del seu poder. En un segon, per mirar el mòbil, per voler avançar quan no toca o per conduir cansats, tot pot canviar. Segons dades recents del Servei Català de Trànsit, una de cada tres víctimes mortals a les carreteres catalanes durant el 2024 va ser per una distracció o per excés de velocitat. I aquestes morts no són només xifres: són noms, són absències, són cadires buides a casa.
Pot semblar un detall senzill, però començar cada viatge amb una petita pregària — sigui amb paraules o en silenci— ens pot canviar l’actitud. Ens recorda que Déu ens acompanya, que la vida és fràgil, que no estem sols i que tot trajecte és una oportunitat per estimar. I acabar el viatge amb un agraïment, encara que sigui breu, ens fa conscients del do rebut.
Quan frenes per deixar passar un vianant, quan no contestes aquell missatge fins haver parat, quan redueixes la velocitat per prudència… estàs dient: “la teva vida m’importa”. Aquesta és la veritable solidaritat amb les famílies que han perdut algú a la carretera: comprometre’s a no sumar més dolor. Tinguem un record ple d’afecte i proximitat vers les famílies que ploren la pèrdua dels seus éssers estimats en la carretera. Resem per ells i elles.
Aquest 2025, fem que cada viatge sigui també un acte d’esperança. Que el Senyor ens guardi… però que nosaltres també fem la nostra part de cuidar-nos i tenir cura a la carretera.
