Data: 6 de juliol de 2025
Estimats germans i germanes:
Comencem el temps d’estiu, amb uns dies de descans en el cos i l’esperit per a estar més prop dels nostres familiars i amics. Però també de Déu, la raó primera de les nostres vides, qui fa que tota la resta sigui veritablement important.
Partim d’una base important: més enllà del que bona part d’aquesta societat pensa, Déu no es pren vacances.
A partir d’aquesta eloqüent i significativa dada, hem de comprendre que el descans sí que és necessari per a l’ésser humà. Ho va ser per als deixebles, com a recompensa merescuda després del seu incansable i dur seguiment del Mestre. Però, a més, els va ensenyar l’important que és el repòs espiritual: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (Mt 11, 28-30). I ho és per a nosaltres, humils seguidors d’un Evangeli que ens convida, d’igual manera en l’Antic Testament, a girar la nostra mirada cap a Déu: «però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu» (Ex 20, 10).
Aquest temps estival ha de trencar amb la rutina del dia a dia, amb les jornades laborals que ens esgoten, amb les reunions, els compromisos i les obligacions ordinàries que tantes i tantes vegades ens introdueixen en una espiral que ens insensibilitza davant la sorpresa del viure.
I hem de llevar-nos de damunt aquesta fatiga que ens incomoda per a recuperar l’alè, el fervor i l’ànim, per descomptat, però sense deixar de costat la nostra primera responsabilitat: cuidar la nostra ànima espiritual, traspassada per l’amor de Crist, per mitjà dels sagraments, l’oració, l’escolta de la Paraula.
Aquests dies hi ha moltes persones que realitzen exercicis espirituals a la recerca de pau, unes altres que decideixen posar la seva tenda –enmig de la muntanya o prop de la mar– al costat de familiars i amics per a compartir la seva llar, o que marxen de peregrinació vers les petjades d’algun dels sants que modelen el cor de l’Església.
Cuidar a qui tens a prop, peregrinar i entrar en les profunditats de l’ànima, és també un acte d’amor, perquè en cada gest f’atenció, en cada pas i en cada pregària està Déu regalant-nos el més bonic dels seus somriures. Aquests dies, no t’oblidis d’Ell. Feliç i sant estiu!
