Data: 6 de juliol de 2025
Els pares amb fills en edat escolar busquen un estiu profitós per a tota la família. El temps de descans estiuenc dels escolars és més extens que el permès per a les professions dels pares. Per això, intenten ajustar aquest temps amb una activitat que completi la seva formació acadèmica. No desitgen només que els fills es distreguin. Intenten organitzar el seu temps en contacte amb altres i practicar unes activitats que els permetin créixer en valors i experimentar les virtuts. Que allò viscut en el si de la família sigui compartit amb altres.
Els nens i adolescents, en general, accepten de bon grat sortir uns dies de casa i seguir pautes educatives i lúdiques en un àmbit diferent del de l’escola. Solen marxar contents i amb il·lusió de conèixer nous amics i estar en contacte amb la natura amb uns adults que els ensenyaran a estimar-la i a reconèixer com a positives les actituds de companyonia i solidaritat que despleguen totes les institucions que organitzen aquest tipus d’activitats estiuenques.
Les institucions de lleure tenen carta de naturalesa a la nostra societat des de fa molt de temps. Molts pares i avis actuals han participat en la seva joventut en aquest tipus d’educació no formal, ho recorden amb afecte i agraeixen als responsables l’entusiasme que cada any mostren per organitzar aquestes sortides d’estiu que complementen, en molts casos, l’activitat setmanal durant tot l’any, en els locals preparats per a això. Aquestes institucions són dignes d’admiració i respecte per part de tota la societat.
Els monitors, educadors i experts en lleure dediquen part de les seves vides a aquest tipus de formació no reglada. Són persones que, generalment de forma gratuïta i voluntària, posen la seva capacitat, les seves virtuts i la seva il·lusió en ajudar a créixer els més joves de les nostres famílies. Passen hores organitzant les sessions setmanals o d’estiu amb objectius concrets, amb activitats adequades, amb recursos variats, per tal d’ajudar a un creixement equilibrat de tots els participants. Sense aquest tipus de persones no seria possible la proliferació de campaments, colònies o espais naturals que veiem proposar en els centres educatius o en els llocs d’esbarjo. Quanta gratitud els devem tots! Continueu, no us canseu, transmeteu la il·lusió perquè el nostre món sigui cada cop millor, amb més pau, una justícia adequada i una profunda solidaritat amb tothom. Sense barreres, sense exclusions, sense polaritzacions. Ho direm encara millor: amb escolta, amb acollida, amb diàleg constant i amb sincera construcció de ponts entre els diversos grups humans.
He d’agrair d’una manera especial a tots els que es dediquen a aquesta activitat des d’una motivació cristiana. Parròquies, escoles i altres institucions de la nostra diòcesi s’esforcen per afegir a les virtuts humanes el coneixement del missatge de Jesucrist. És cert que les famílies ja fan molt amb l’acompanyament a la recepció dels sagraments. Però és innegable que en tot moment i en qualsevol circumstància el batejat ha de proclamar la seva fe i donar raó de la seva esperança. Siguin pares o família en general, professors o catequistes, desitgen que la fe en Jesucrist sigui viscuda amb radicalitat per tots els membres de l’Església. Omple de sentit la seva pròpia vida i augmenta la felicitat personal i comunitària de lliurar-se al servei dels altres.
Una crida final perquè cada any augmenti en quantitat i qualitat el nombre de monitors que acompanyin la vida i la fe dels més petits. És una missió que requereix persones humils, exigents, alegres i que sàpiguen compartir els seus propis dons.
