Data: 20 de juliol de 2025
Un any més, el passat cap de setmana es va dur a terme la peregrinació d’estiu dels mestres i professors de les escoles de la diòcesi, enguany a Santiago de Compostela. Un any més ha estat una trobada agradable, amb una bona convivència que ens ajuda a reflexionar, una vegada més també, sobre les inquietuds i neguits dels quals es dediquen a l’educació dels infants i adolescents. Una tasca mai prou agraïda, que mereix el nostre reconeixement i que no està exempta de dificultats de tota mena.
L’educació és un procés, un itinerari de creixement, un camí en el qual tots els elements tenen la seva importància. Semblantment, a un pelegrinatge l’educació comporta un treball en equip, en el que tots tenen quelcom a aportar perquè tots ens necessitem els uns als altres. Els mestres i professors amb la seva professionalitat, les famílies que confien en el projecte educatiu i amb la seva col·laboració, i els alumnes que amb les seves capacitats i potencialitats creixen i es van desenvolupant a mesura que avancen en el camí de la vida.
A més d’aquest treball compartit és important tenir clara quina és la meta, quin és l’objectiu. I aquest no és altre que construir veritables persones humanes, col·laborant entre tots per tal que els alumnes desenvolupin les seves capacitats per esdevenir persones madures, bons ciutadans, capaços d’incidir en la vida social i ser així factors de la construcció d’un món millor. Un procés en el qual és molt important l’estímul i la motivació d’uns i altres, perquè és una missió compartida.
Per això és rellevant reflexionar en el treball dels nostres centres educatius. Perquè l’escola cristiana, d’una manera o altra, sovint està en el punt de mira de molts, des de mitjans de comunicació fins a organismes administratius i polítics. A vegades, informacions esbiaixades o volgudament interessades poden portar a qüestionar aquesta presència, la de les escoles cristianes, a la societat, adduint una possible lesió dels drets de les famílies. Però l’objectiu d’una escola cristiana és el mateix que el de totes les escoles, respectant la llibertat de la família, però afegint-hi l’oferiment des de la llibertat d’uns criteris i valors concrets, els de Jesucrist de Natzaret i l’evangeli. Entenent que la responsabilitat última de l’educació pertany sempre a la família caldrà reconèixer, però que és del tot necessària la mútua col·laboració entre aquesta i les escoles perquè l’objectiu és el mateix per a tots.
Ara, acabat ja el curs escolar, cal reiterar una vegada més l’agraïment de la diòcesi per la dedicació de tants mestres, professors i personal no docent que fan de la seva vida una veritable vocació al servei de l’educació de les futures generacions. Una vocació que viuen amb goig i il·lusió, amb l’esperança de veure els seus fruits recompensats, encara que també amb les dificultats pròpies de la condició humana en el procés de creixement dels infants i joves. Gràcies, una vegada més a tots en nom de l’Església, sí, i també de tota la societat.
