Data: 17 d’agost de 2025
El 15 d’agost hem celebrat la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta és una data que coincideix amb les festes majors d’estiu de moltes poblacions de Catalunya.
En aquesta celebració commemorem que Maria, acabat el seu pelegrinatge de fe a la terra, va arribar a la glòria del cel. Aquesta és una veritat de fe que va ser definida l’any 1950 pel papa Pius XII. Creiem que Maria va ser assumpta al cel en cos i ànima per lloar Déu i intercedir per nosaltres.
Maria va ser la primera deixebla de Jesús. Ella li va ser sempre fidel, va seguir les seves petjades. Com a mare, no va deixar mai de ser al costat del seu fill, no només de petit, sinó també de gran fins a la creu. Tinguem també com Maria la mirada fixa en Jesús, no ens separem d’Ell. Ell és el nostre Mestre i el nostre guia. Maria ens vol conduir de la mà a Jesús.
Maria, amb la seva vida, també ens mostra que en el cor de cada un de nosaltres hi pot haver un lloc per a Déu. Ella, que va acollir en les seves entranyes el Fill de Déu, ens pot ajudar a acollir-lo en el nostre interior. Quan ens obrim a Déu i el deixem entrar en la nostra vida, creixem, ens renovem i ens omplim d’esperança i alegria, perquè Crist habita en nosaltres.
Maria, en la seva Assumpció, ens ensenya que Déu té un espai reservat per a nosaltres. Ens fa viure la promesa que Jesús ens diu a l’Evangeli: A casa del meu Pare hi ha moltes estances per a vosaltres (cf. Jn 14,2). Ell és a la casa del Pare i ens hi prepara l’estada. També hi és Maria i des d’allà continua escoltant-nos, ajudant-nos, sent l’estrella que guia els nostres passos cap a Jesús. M’emociona pensar en Jesús i Maria, que vetllen amb tendresa per tots nosaltres i que esperen amb deler l’encontre amb cada un de nosaltres al cel.
Santa Maria, assumpta al cel, és un punt de referència i una esperança certa per a tots els cristians. Ella viu ja ara el que cada creient, l’Església sencera i tota la humanitat, anhela: la vida en comunió plena amb Déu. Com es va dir en el Concili Vaticà II, Maria és «signe d’esperança veritable i de consol fins que arribi el dia del Senyor» (Lumen gentium, 68).
Benvolguts germans i germanes, no deixem d’invocar la Mare de Déu, que saludem en la pregària de la Salve com a «Reina i Mare de misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostra». Diguem-li la lloança que li va dedicar la seva cosina santa Elisabet: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45). Que ella ens acompanyi maternalment en el nostre pelegrinatge de la fe i en l’actual Jubileu de l’esperança, com va acompanyar el camí de la primera comunitat cristiana. I que un dia pugui acollir-nos als seus braços maternals en la presència de Déu per gaudir sempre de la seva companyia.
