Data: 14 de setembre de 2025
Una de les orientacions diocesanes per aquest curs fa referència a continuar el treball de revisió i reestructuració dels serveis i activitats a cada un dels deu arxiprestats de la diòcesi. Continuar sí, perquè durant el curs passat, a les reunions de mossens de cada arxiprestat algunes de les quals he pogut presidir, es va començar a fer una reflexió sobre com reestructurar els serveis i les celebracions a les parròquies per tal d’optimitzar els recursos i sobretot per millorar la qualitat dels serveis i de les celebracions.
Aquesta reflexió se’ns presenta com una necessitat al servei de l’evangelització. És veritat que tot mirant la realitat concreta de les nostres comunitats ens adonem que ens trobem immersos en un procés de secularització creixent, i això afecta tant els cristians que viuen la seva pertinença a l’Església com als preveres i diaques que serveixen les diferents comunitats de la diòcesi. Davant aquesta situació ens cal aprofundir en el nostre sentit de pertinença a l’Església i en el fet de ser veritables deixebles missioners en els nostres pobles i ciutats, en els diferents ambients on som cadascú de nosaltres. I allí on és més difícil viure aquesta pertinença i condició de deixebles allí és més urgent l’evangelització.
Per això ens cal revisar i adaptar les estructures que tenim a la diòcesi per tal que facilitin posar en pràctica i viure la missió de la qual participem per mandat del nostre Senyor: «Pau a vosaltres. Així com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (Jn 20,21). No ha de ser, de cap manera, un replegament sinó una reestructuració, reorganitzar-nos per tal de créixer i millorar. La missió evangelitzadora és el que marca i orienta aquest treball.
És evident que cada arxiprestat és diferent i que no es pot marcar un ritme uniforme en aquest treball que sigui igual per a tots, sinó que caldrà partir de la realitat concreta de cada lloc i de les seves possibilitats. Però no és menys veritat que aquesta reflexió, precisament per això, l’hem de fer en cada lloc i fer-la entre tots, els preveres, diaques, religiosos i laics.
Amb tot, hi ha algunes línies generals que ens han d’orientar en aquest treball. Perquè dins d’aquesta dimensió evangelitzadora i missionera haurem d’introduir noves eines pastorals i promoure, allà on sigui possible, la creació per exemple d’equips d’animació evangelitzadora, com ja s’està fent en algunes parròquies, per tal de dinamitzar juntament amb el consell pastoral la vida de les comunitats parroquials.
Així mateix, per tal de potenciar accions com la catequesi i la formació cristiana en tots els àmbits, o la preparació dels sagraments, o l’atenció als més necessitats, caldrà coordinar més entre parròquies aquests aspectes i allà on sigui necessari ajuntar els grups i la preparació i atenció concrets.
En referència a les celebracions, serà important valorar els horaris de manera coordinada, aprenent a renunciar per un bé major i tenint una perspectiva més ampla que només la del mateix campanar, o pot ser ajuntar celebracions preparant-les millor per tal que siguin una expressió més joiosa i comunitària de la fe que compartim.
Certament, no és un camí fàcil, i demana una conversió de cadascú de nosaltres. De fet, però, això no és novetat, ja que a cada moment de la història l’Església ha cercat de millorar la manera de servir al Senyor i a la missió que li ha encomanat en bé de les persones i la seva salvació. Nosaltres continuem, doncs, atents a la realitat que ens envolta i oberts a un futur que de fet ja és present, per tal de ser Església acollidora que serveix les persones perquè portem el nom de cristians i som enviats, com Crist, a comunicar l’amor i la veritat de Déu.
