Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 14 de setembre, l’Església celebra la festa litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu, que commemora tres esdeveniments: la troballa de la Veracreu per part de santa Elena i la dedicació de les esglésies construïdes per l’emperador Constantí al lloc del Sant Sepulcre i el Calvari. La festa de l’Exaltació de la Santa Creu és un dia per a reflexionar sobre la mort de Crist a la Creu, a la qual se’ns convida a unir-nos per a ressuscitar amb Ell.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu, així com d’una mirada diocesana, de néixer de nou, del jubileu diocesà, de portar el nom de cristians, de la fe, de retornar l’esperança, eixugant les llàgrimes, d’aportar vida i de la convicció que Crist ressuscitat camina amb nosaltres.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “aquest any la festa de l’Exaltació de la Santa Creu esdevé en diumenge” i que “és una ocasió per reflexionar sobre quin paper juga la creu en la nostra vida de fe, quin paper hi té la mort de Crist en la creu en la nostra vida”. Expressa que “la creu identifica des de fa segles els cristians” i “ha estat un símbol omnipresent en la nostra societat, present en molts llocs com ara escoles, hospitals, allí on l’acció de l’Església hi és present, als camins, i no cal dir-ho, a les esglésies”. Afirma que “la creu, allí on morí Crist i on tants altres hi han mort abans i després d’Ell, precisament per la seva mort esdevingué un símbol de victòria, de la victòria de la vida sobre la mort” i que “des del calvari, la mort ja no té la darrera paraula i en la creu hi veiem ara l’arbre de la vida”. Finalment, demana que no deixem de mirar la creu, de contemplar-la i que la conservem, “sense amagar-la, a casa, a les escoles, allí on l’Església és present amb la seva acció social, perquè segueixi essent el que ha estat sempre: el símbol que ens reconeix com a cristians”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “al llarg de la nostra vida identifiquem moments i situacions de tota mena” i que “de tots en podem treure una lliçó positiva”, aprendre’n la millor lliçó i no perdre’s «el rovell de l’ou», expressió que remet a allò que és important i que s’escau amb una de les escenes darreres de la vida de Jesús: el moment de la creu, en el qual “identifiquem la manera com Jesús afronta el sofriment, la traïció, el rebuig”. Expressa que “és així com Ell ha volgut mostrar-nos la lliçó més important de totes: lliurar la vida estimant”. Considera que l’exaltació de la creu és “una bona invitació per engegar un nou curs acadèmic” i que “si ens diem cristians i ho volem ser, no podem ignorar la creu”. Afirma que “la creu apunta al cel”, que “la creu és el penúltim capítol de la vida de Jesús” i que “ens cal a tots identificar la creu o les creus que ens toca portar”. Finalment, diu que “la festa litúrgica de l’exaltació de la creu ens convida a no allunyar la nostra vida del rovell de l’ou, és a dir, de l’Amor” i demana que no oblidem que “la creu és sempre signe de victòria, la victòria de l’Amor”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “som a mig setembre i ens estem adaptant, tots plegats, als canvis del nou curs” i que “a algunes parròquies hi ha hagut relleu de mossens, alguns càrrecs diocesans han sofert modificacions” i “a poc a poc les unitats pastorals van trobant encaix”. Afirma que els moments de canvi “poden esdevenir oportunitats per a créixer humanament i espiritualment”. Demana que “eixamplem la nostra mirada eclesial i diocesana recordant les paraules de sant Pau: «El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos»”. Manifesta que “la nostra és una espiritualitat de comunió, on tots ens escoltem, tots ens ajudem, perquè és Jesús qui habita a l’interior de cada cor” i que “per això prioritzem la vivència d’una profunda unitat diocesana que ens permeti superar interessos particulars o grupals”. Finalment, demana que “iniciem aquest nou curs pastoral deixant-nos sorprendre una vegada més pel Crist que ens convoca i ens crida a ser deixebles compromesos, que ens envia «de dos en dos» per anunciar la joia serena d’un món fraternal i solidari”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, parla de l’Evangeli d’aquest diumenge, “el diàleg de Jesús amb Nicodem, un dirigent jueu que pertanyia als fariseus”. Recorda que “Nicodem va anar a veure Jesús en plena nit” i expressa que “Nicodem pot representar totes aquelles persones que cerquem Déu en les nostres nits fosques, quan no entenem bé què ens passa o no sabem quin camí seguir a la nostra vida”. Manifesta que “Jesús fa a Nicodem una preciosa catequesi en què li mostra el nucli de la nostra fe” i que “Jesús explica amb tendresa a Nicodem que, si vol veure el Regne de Déu, ha de néixer de nou”. Afirma que “la trobada amb Jesús ha fet que Nicodem nasqués de nou” i que “quan intentem seguir Jesús, la nostra vida canvia”. Finalment, diu que “l’exemple de Nicodem ens ajuda a trobar Crist quan estem desorientats i perduts en la tenebra” i “ens mostra que és possible sortir de la foscor i, amb l’ajuda de Déu, trobar la pau que el nostre cor anhela”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que diumenge 14 de setembre celebren el Jubileu diocesà a la catedral, una jornada en la qual “volem fer palès el que som: la gran família dels fills de Déu que peregrina en aquesta terra beneïda del bisbat de Vic”. Expressa que caminar junts “és essencial al seguiment de Crist, que neix de la fe i del baptisme” i que “sense l’experiència de comunitat cristiana no hi ha autèntica vida cristiana”. Considera que “enfortir l’acolliment mutu i la fraternitat, amb tot el que signifiquen en la quotidianitat, és un repte per a tots nosaltres” i que “és una necessitat vital el testimoniatge no sols de cada un dels cristians, sinó també de les mateixes comunitats cristianes, amb l’amor fratern i la presència de Crist, enmig d’elles”. Afirma que “en la foscor de la nit d’una societat mancada d’esperança, les nostres petites parròquies han de ser fars que orientin els qui cerquen el Déu vivent”. Finalment, diu que “el Jubileu diocesà que celebrem en aquest diumenge ens duu, doncs, a enfortir més i més la nostra esperança”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “una de les orientacions diocesanes per aquest curs fa referència a continuar el treball de revisió i reestructuració dels serveis i activitats a cada un dels deu arxiprestats de la diòcesi”. Expressa que “ens cal revisar i adaptar les estructures que tenim a la diòcesi per tal que facilitin posar en pràctica i viure la missió de la qual participem per mandat del nostre Senyor”, així com “reorganitzar-nos per tal de créixer i millorar”, i manifesta que “la missió evangelitzadora és el que marca i orienta aquest treball”. Considera que “per tal de potenciar accions com la catequesi i la formació cristiana en tots els àmbits, o la preparació dels sagraments, o l’atenció als més necessitats, caldrà coordinar més entre parròquies aquests aspectes i allà on sigui necessari ajuntar els grups i la preparació i atenció concrets”. Finalment, diu que “nosaltres continuem, doncs, atents a la realitat que ens envolta i oberts a un futur que de fet ja és present, per tal de ser Església acollidora que serveix les persones perquè portem el nom de cristians i som enviats, com Crist, a comunicar l’amor i la veritat de Déu”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la fe en Déu que professem ens obre a viure en l’esperança”. Expressa que “creure en Déu ens porta, en primer lloc, a confiar en Ell, acollint la seva Paraula, posant en Ell tota la nostra esperança, vivint pendents d’Ell” i que “creure en Jesús de Natzaret ens impulsa a confiar en les persones, en la seva capacitat de superació i a no donar a ningú per perdut”. Manifesta que “la fe ens atorga finalment l’esperança en “la resurrecció dels morts i la vida de la glòria” i que “aspirem a assolir la felicitat completa, a viure per sempre amb Crist ressuscitat”. Afirma que “la nostra trista experiència és que, quan falta l’esperança en Déu i en la vida eterna, la dignitat humana queda vulnerable i, finalment, lesionada”. Finalment, diu que “les utopies basades en el progrés indefinit no poden satisfer l’ànsia d’eternitat que nia al cor de l’ésser humà”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que dilluns “Roma acull el Jubileu de la Consolació”, un “esdeveniment al qual estan convidades, de manera particular, les persones que estan travessant un moment de dolor i aflicció a causa de la malaltia, el dol, la violència, l’abús o el maltractament”. Explica que els assistents peregrinaran a la Porta Santa, rebran el sagrament de la reconciliació a les esglésies jubilars, participaran en una vigília d’oració amb el Sant Pare i mantindran una trobada amb el papa Lleó XIV sota el tema «Retornar l’esperança, eixugant les llàgrimes». Afirma que amb el do de l’Esperit “girem la mirada a aquest Jubileu de la Consolació que ens recorda que ser bàlsam en la ferida de qui sofreix és la manera més bella d’estar prop de l’Amor del Ressuscitat”. Finalment, diu que “oferim els nostres dolors, malalties i angoixes, perquè totes les nostres dificultats adquireixin un valor etern i comprenguem, d’una vegada i per sempre, que Déu eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, explica que aquest estiu en una de les visites a una de les cases de colònies de la diòcesi es va trobar amb una llevadora de professió que col·laborava en les activitats d’educació en el lleure i que “la professional de la salut comentava com tota la seva vida havia procurat donar vida”. Expressa que aquesta escena purament humana “ens recorda la missió que tenen els mestres d’escola i tots els qui es dediquen al camp de l’ensenyament”. S’adreça als mestres d’escola i els diu que els recorda i prega per ells “davant d’aquest servei a la nostra societat”. Manifesta que així com la llevadora té per missió donar la vida als infants que passen del si matern protegits i entren per primera vegada en contacte a la vida exterior, així els docents estan cridats a viure aquesta vocació, aquesta crida. Afirma que els docents són “els responsables de fer que els nens i nenes tinguin una vida plena en el seu futur”. Finalment, felicita els mestres i els diu que prega per ells i els encomana al Mestre, Jesús de Natzaret, que els doni la saviesa i la intel·ligència per fer dels seus alumnes, uns bons deixebles de vida i de fe cristiana.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “quan escoltem la gent, descobrim que les preocupacions quotidianes són tan senzilles com profundes”, però que “sota aquestes inquietuds hi batega una set més fonda: la necessitat de sentit, la pregunta per la felicitat i la transcendència”. Considera que “és en aquest punt on la fe ens ofereix un horitzó únic”. Expressa que “creure en Crist no és sumar una doctrina a la nostra vida, sinó descobrir que no estem sols, endinsar-nos en l’amor del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. Afirma que “la fe en Crist ens convida a mirar la realitat amb esperança, no perquè tot sigui fàcil, sinó perquè sabem que Déu és a prop”. Manifesta que quan a les nostres parròquies es comparteixen les preocupacions del món, l’Església ofereix “la convicció que, fins i tot enmig del dolor, Crist ressuscitat camina amb nosaltres”. Finalment, diu que “potser el do més gran de la fe és que ens permet afirmar: “No estic sol, Déu m’estima, la meva vida té sentit”” i que “la missió de l’Església és fer-ho visible, parlar de Déu i amb Déu amb gestos i paraules que siguin companyia i esperança”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
