Data: 21 de setembre de 2025
El proper dimecres celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, que és patrona de la ciutat de Barcelona, de la nostra arxidiòcesi i de les diòcesis germanes de sant Feliu i de Terrassa. Aquesta festa i la història de l’Orde de la Mercè van néixer a la nostra ciutat, el 10 d’agost de l’any 1218, en un acte celebrat a la catedral, que va tenir el suport del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou. Aquell acte i la continuïtat de l’obra que en va néixer segueixen sent avui un exemple de la fecunditat de la pietat mariana en bé del nostre poble, i en especial dels seus sectors més vulnerables i més pobres.
En una de les pàgines del llibre Esperanza, que és l’autobiografia del papa Francesc, aquest diu que «unir Crist i Maria no és certament difícil per a la manera de pensar del poble fidel». Realment, Maria ens remet a Jesús. Així ho veiem, per exemple, a les noces de Canà quan Maria proposa als que serveixen el vi que facin allò que Jesús els digui. Aquesta unió va ser fins al final. Maria va estar sempre al costat de Jesús, el va acompanyar fins al peu de la creu.
El papa Lleó diu de Maria que és la memòria vivent de Jesús, el puntal de la primera comunitat cristiana, el pol d’atracció que harmonitza els seguidors de Jesús. També destaca que Maria, mare de l’Església, sosté el ministeri de tots els successors de Pere (cf. Homilia en la festa de la Benaurada Mare de Déu, mare de l’Església, de 9 de juny de 2025).
Estic segur que sant Pere Nolasc i els cavallers que l’acompanyaven en el naixement de l’Orde Mercedari eren ben conscients del valor que tenia posar en mans de santa Maria l’obra al servei de la redempció dels captius en terra estrangera, que eren els més pobres entre els pobres d’aquells temps. La història de la nostra ciutat queda identificada amb la sensibilitat i atenció vers les persones que pateixen l’exclusió i les esclavituds de tots els temps. Barcelona, gràcies a la Mare de Déu de la Mercè, és una ciutat que no es tanca en si mateixa, en els seus propis problemes, sinó que mira cap a tota la Mediterrània, viu atenta al patiment dels últims que hi malviuen i promou la fraternitat entre tots els pobles del Mare Nostrum.
Com ja deia fa deu anys, en la meva primera homilia en la festa de la Mare de Déu de la Mercè, continuo demanant a la Mare de Déu que protegeixi els barcelonins i tots els catalans. Li demano que ens ajudi a caminar amb esperança i a estar disposats a abraçar tots els germans per construir una societat més fraterna, més humana; una societat més oberta a Déu i a la vida eterna.
Santa Maria, Mare i Advocada nostra, prega per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en tu i ens posem sota la teva protecció. Els qui han acudit a tu i han implorat la teva assistència i reclamat el teu auxili no han estat mai desemparats per Tu. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegeix la vostra ciutat. Amén.
