Data: 21 de setembre de 2025
Enguany commemorem el Concili de Nicea (325), on l’Església va haver d’aclarir l’essencial de la fe. Davant dels dubtes sobre qui era Jesús i la seva identitat profunda, els bisbes reunits en el concili van proclamar amb força que Crist és veritable Déu i veritable home, (homoousios) de la mateixa naturalesa que el Pare. Allí també es va afirmar l’acció de l’Esperit Sant, Senyor i donador de vida, i es recordà que la nostra fe és sempre trinitària i comunitària: creiem en el Pare que ens crea, en el Fill que ens salva i en l’Esperit que ens acompanya. A diferència d’altres resums més breus, el Credo de Nicea ofereix una confessió més completa i solemne, la mateixa que uneix fins avui l’Església universal en cada Eucaristia.
En les nostres misses solem resar o cantar l’anomenat Credo dels Apòstols, breu i entranyable. Però us convido, durant aquest nou curs, a recuperar i predicar amb major freqüència el Credo Niceno-constantinopolità. No significa deixar de costat l’altre, sinó aprofundir en aquesta gran confessió de fe que uneix TOTS els cristians des de fa 1.700 anys i que expressa amb força el misteri trinitari que ens sosté.
Per què no aprofitar l’ocasió per a explicar a les nostres comunitats el sentit de cada frase, amb paraules senzilles i actuals? Com explicaríem el Credo a la generació Z? Quan entenem el que resem, el Credo deixa de ser una fórmula repetida i es converteix en una proclamació viva, alegre, autèntica, portadora d’identitat i de sentit, alguna cosa que desitgen molts joves. Confessar que Jesús és el Fill de Déu és molt potent.
En temps de dubtes i confusió, tornem a l’essencial. Professar i comprendre el Credo de Nicea avui és dir amb l’Església sencera: creiem, confiem en un Déu que és Amor, i en aquest Amor posem la nostra esperança i la de la humanitat sencera.
