Data: 21 de setembre de 2025
Estimats germans i germanes:
El dimecres vinent, dia 24, celebrem la festa de la nostra Mare i Senyora de la Mercè, advocació mariana que brolla de la misericòrdia infinita de Déu amb els seus fills, de l’entranya d’un Pare bo i fidel que ens ha llegat – en el cor de Maria – una Mare compassiva a la qual podem acudir sempre que ens visitin el dolor o l’alegria, l’angoixa o el goig, la inquietud o l’esperança.
La Mare de Déu de la Mercè, patrona de les institucions Penitenciàries, ens obre els ulls a una realitat que es dona sense mesura per les persones privades de llibertat: voluntaris de presó, capellans i altres membres que conformen el cor de la pastoral penitenciària.
Durant aquest ministeri que Déu m’ha regalat – primer sacerdotal i, després, episcopal – no han estat poques les ocasions en què he visitat a homes i dones que compleixen un deute de justícia amb la societat. I cada vegada que he entrat en un d’aquests centres, la cosa que més m’ha sorprès és la tendresa, la cura i la delicadesa amb què els voluntaris i capellans tracten els reclusos. No és senzill bregar amb el dolor callat, amb el silenci ferit i amb la desesperació que cobreixen cadascuna de les cantonades de la presó. Tampoc ho és enumerar les conquestes interiors que ocorren allí, després de llargs processos de treball, escolta, paciència, determinació i rehabilitació.
Quan es porta a Crist a les mans, les portes sempre s’obren d’alguna manera. I si no hi ha espai, Ell passa – sense fer soroll ni mal – per les esquerdes que habiten en les profunditats de l’ànima per calmar les ferides de qualsevol condemna.
El Papa Benet XVI, durant una trobada amb voluntaris de pastoral penitenciària celebrat el setembre de 2007, va assenyalar que descobrir el rostre de Crist en cadascun dels detinguts “reflecteix adequadament el vostre ministeri com una trobada viva amb el Senyor”. En efecte, “en Crist, l’amor a Déu i al proïsme es fonen entre ells, de manera que en el més humil trobem a Jesús mateix i en Jesús trobem a Déu”. Aquests voluntaris no sols veuen a Crist en el condemnat, sinó que porten en les seves pròpies mirades la mirada de Jesús de Natzaret. Ells reviuen cada dia el que el Senyor va fer el Dijous Sant, rentant els seus peus, besant les seves nafres, curant les seves ferides amb amor.
Li demano a la Mare de Déu de la Mercè, Mare de l’amor i del dolor, que romangui sempre prop dels qui donen la seva vida pels privats de llibertat, els qui són capaços d’estimar a la persona per sobre del seu delicte, amb el mateix amor vessat amb què Déu els estima (cf. 1 Jn 4, 10).
