Data: 5 d’octubre de 2025
Estimats germans i germanes:
Els dies 8 i 9 d’aquest mes d’octubre, la basílica de Sant Pere acull el Jubileu de la Vida Consagrada, un esdeveniment al qual estan convidats, d’una manera particular, tots els consagrats i consagrades de les diverses formes de vida que conformen el Poble de Déu.
El papa Lleó XIV, quan era superior general dels agustins, reconeixia que «hi ha milers i milers de joves que estan buscant l’experiència que els ajudi a viure la seva fe». La nostra prioritat, assenyalava l’ara Pastor de l’Església Catòlica, consisteix en «viure la vida nova, viure l’Evangeli». El Senyor, a l’Evangeli, ens mostra el camí de les Benaurances (cf. Mt 5,1-12). Així, darrere d’aquestes paraules del Sant Pare no només hi havia un apòstol de Jesucrist, sinó també un frare consagrat a l’Amor, un portador de llum a través dels vots de pobresa, castedat i obediència, que volia mostrar el rostre d’un Déu que batega amb entranyes de misericòrdia.
La vida consagrada, sempre en contínua recerca de la justícia, la caritat i la fe en unió amb els qui invoquen el Senyor amb un cor pur (cf. 2Tm 2,22), és una crida a l’alegria, aquella bellesa del rostre que irradia la glòria del Pare (cf. 2Co 4,6): «Sempre, on hi ha els consagrats, els seminaristes, les religioses i els religiosos, els joves, hi ha alegria, sempre hi ha alegria. És l’alegria de la joventut, és l’alegria de seguir el Crist; l’alegria que ens dona l’Esperit Sant, no l’alegria del món. Hi ha alegria!», revelava el papa Francesc, religiós jesuïta, durant una trobada amb novicis i novícies celebrada el juliol de 2013.
La Bona Nova, acollida en el cor, transforma la vida. A la nostra diòcesi de Tortosa comptem amb diverses comunitats de vida consagrada que són testimonis i sembradores d’aquesta alegria que transforma la Terra. Hi ha un tret que, cada vegada que els visito, em transforma per dins; i és que sempre els veig feliços i somrients, oberts a la plenitud i a la fidelitat del Pare, essent imitadors de Crist (cf. 1Co 11,1), vivint amb total gratuïtat (cf. 1Co 9,1-23), reflectint el rostre de Déu en les seves vides, en els seus detalls i en els seus gestos.
La crida a l’obediència que els defineix —«Feu tot el que ell us digui» (Jn 2,5)— marca un pas essencial en el seu carisma, on la Llei i l’Esperit van de la mà. La vida consagrada és vida nova, un signe prometedor, una crida a l’alegria i una trobada viva del Senyor amb el seu poble.
Gràcies, estimats consagrats i consagrades, per viure cada dia en la voluntat de Déu, despullant-vos del tot dels vostres interessos, per poder dir amb sant Pau: «Ja no soc jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20).
