Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Coincidint amb el Jubileu dels Migrants, l’Església celebra el proper diumenge 5 d’octubre la 111a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, amb el lema «Migrants, missioners d’esperança».
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 111a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, així com de la Jornada mundial pel treball decent, de la pregària com a escola de l’esperança, del Jubileu de la Vida Consagrada i de la missió.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “a casa nostra, el tema de les migracions se’ns presenta i es viu molt sovint com un problema” i que ho és “bàsicament perquè la quasi totalitat de persones afectades es veuen obligades a migrar, a marxar de casa”. Afirma que una vegada els migrants han arribat a casa nostra, “els hem d’acollir i estimar amb sol·licitud”. Demana que “no fem una pastoral per a ells, que significaria que ens situem a distància i ens mirem el fenomen migratori com una cosa que ens ve des de fora, sinó que proposem una pastoral i un treball amb les persones migrants que venen a viure a la nostra tenda”. Amb paraules del papa Lleó XIV, expressa que “en un món enfosquit per guerres i injustícies, els migrants i els refugiats s’erigeixen com missatgers d’esperança”. Finalment, diu que “cada vegada que l’Església cedeix a la temptació de la sedentarització i deixa de ser un poble que peregrina vers la pàtria celestial, deixa d’estar «en el món» i passa a ser «del món»” i que “és així com, de manera particular, els migrants i els refugiats catòlics poden esdevenir avui missioners d’esperança en els nostres ambients”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “en el marc d’aquesta Jornada jubilar percebem amb la mirada de Jesús tot el que ens aporten les persones que arriben a casa nostra buscant un futur millor”. Expressa que “moltes persones que han deixat la seva terra ens recorden que la vida és un camí, que la fe és una recerca i que l’esperança és més forta que la por”. Afirma que “aquells que acollim no són només receptors de la nostra ajuda, sinó també «missioners» que ens interpel·len” i que “la seva presència ens evangelitza”. Considera que “cal aprendre a escoltar, a acompanyar i a conviure amb aquells que arriben”. Assegura que “acollir les persones migrants no és només un deure humà”, sinó que “és una petició insistent de Déu que ressona en tota la Bíblia”, així com “una oportunitat d’aprendre i d’avançar, perquè ells ens ensenyen a tenir esperança, a creure quan tot és incert, a estimar malgrat el dolor, a ser forts enmig de les proves”. Finalment, demana que “Maria, Mare de l’Esperança, ens ajudi a ser comunitats i famílies que obrin portes i cors”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el tema dels migrants i els refugiats causa polèmica entre nosaltres, perquè afecta la quotidianitat i demana solucions polítiques, les quals han de tenir sempre en compte la dignitat de tota persona humana, més enllà de la seva procedència i de la manera com han accedit al nostre país”. Expressa que “la por a la migració no ens ha de fer perdre la visió de la persona, de la seva motivació a convertir-se en migrant”. Afirma que molts dels migrants que coneixem “són «testimonis privilegiats de l’esperança viscuda en la quotidianitat, a través de la seva confiança en Déu i la seva resistència en les adversitats»” i que alhora “els migrants són signe d’esperança per a moltes persones”. Finalment, esmenta “un altre caire de la migració i l’esperança, amb paraules de Lleó XIV: «Els migrants i els refugiats catòlics poden esdevenir avui missioners d’esperança en els països que els acullen […]. Amb el seu entusiasme espiritual i la seva vitalitat poden contribuir a revitalitzar comunitats eclesials endurides i cansades. La seva presència ha de ser reconeguda i apreciada com una veritable benedicció divina.»”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “per a nosaltres, creients, la fe és el nucli de la nostra relació amb Déu” i que “a partir de l’encarnació del Fill de Déu, la fe en Déu adquireix una nova dimensió: Déu es fa home per tal de revelar-se a la humanitat, el mateix Déu que s’ha revelat a través de la seva obra, la creació”. Expressa que “la fe adquireix en Crist tota la seva plenitud i així nosaltres en podem experimentar la seva força”. Afirma que “l’acolliment al qui truca a la porta de casa nostra, aquell que fuig de la fam, de la guerra, de la manca d’atenció sanitària, educativa o econòmica, que és tan fill de Déu com nosaltres i tan imatge seva com ho som nosaltres, bé es mereix que aquesta fe nostra, do de Déu, es tradueixi per a ell en caritat, en amor, en llavor d’esperança”. Finalment, diu que “com ens diu el papa Lleó XIV «la connexió entre migració i esperança es manifesta clarament en moltes de les experiències migratòries dels nostres dies»” i que “nombrosos migrants, refugiats i desplaçats són testimonis privilegiats de l’esperança viscuda en la quotidianitat, a través de la seva confiança en Déu i la seva resistència a les adversitats”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que en la celebració de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, el Sant Pare ens convida a canviar la mirada: “de veure les migracions com a simple drama o repte, a descobrir-hi una crida a la conversió del cor i una oportunitat per a anunciar l’Esperança que és Crist”. Expressa que “en els rostres cansats però plens de determinació d’homes, dones i infants que abandonen la seva terra i la seva llar, hi ha una profunda lliçó de valentia”, que “no són només receptors de la nostra caritat, sinó autèntics testimonis d’esperança”. Afirma que “els migrants ens evangelitzen”, que “som pelegrins en aquest món, que la nostra veritable pàtria és el cel, i que hem de caminar uns al costat dels altres com a germans”. Manifesta que “la nostra església diocesana acull amb el cor obert, sense prejudicis, vencent la cultura de la indiferència”. Demana que “cerquem junts la protecció dels més vulnerables” i “la seva integració amb respecte, valorant la riquesa cultural i espiritual”. Finalment, diu que “la integració social passa també per la integració en la comunitat cristiana” i que “així oferim l’esperança d’un present i d’un futur ple d’un Amor que ens embolcalla”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “en alguns discursos polítics i en converses de carrer, es repeteix la idea falsa que les persones migrades són culpables de la inseguretat o del deteriorament de la convivència” i que “callar davant d’aquesta fal·làcia seria irresponsable i immoral”. Expressa que “els missatges del papa Lleó XIV i dels bisbes de la Comissió de Pastoral Social de la CEE van en la direcció contrària: els migrants no són un problema a resoldre, sinó testimonis de l’esperança”, “homes i dones que fugen de guerres, fam o persecucions i que, amb esforç i coratge, arriben a casa nostra buscant futur”. Afirma que “la nostra història demostra que els fluxos migratoris han estat font de riquesa cultural, social i econòmica” i considera que “el repte actual no és alçar murs, sinó teixir convivència i garantir igualtat d’oportunitats”. Manifesta que “el futur no es construeix amb discursos d’odi, sinó amb polítiques valentes que combatin la pobresa, que garanteixin habitatge digne, educació i feina per a tothom”. Finalment, diu que “la Catalunya que volem no serà més segura ni més justa si assenyala els febles, sinó si afronta les injustícies i prejudicis que ens divideixen”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “quan es fa memòria de la Jornada mundial pel Treball decent, que se celebra cada any el dia 7 d’octubre, l’Església es vol unir als milions de persones treballadores de tot el món que reivindiquen que poder tenir un treball decent no és cap privilegi”. Expressa que “el treball que en general es pot trobar avui no sempre és un camí que faciliti la inclusió” i que “molts joves, dones, famílies amb infants i persones migrants es troben abocades a riscos creixents de pobresa i d’exclusió, fins i tot en el cas de tenir un treball”. Afirma que “s’hagi nascut aquí o en un altre país, poder tenir un treball decent reconeix la dignitat de la persona, permet sostenir la família, ajuda el desenvolupament comunitari i garanteix el respecte de tothom, sense discriminacions”. Finalment, diu que “un treball decent dignifica, facilita poder cuidar-nos com a germans i mantenir l’esperança” i que “és per això que des de l’Església es reivindica que el treball decent no és mai un privilegi, sinó que és un dret que cal promoure amb fermesa”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en la seva encíclica sobre l’esperança, “Spe Salvi”, el papa Benet XVI va reflexionar sobre els “llocs” d’aprenentatge de l’esperança i va assenyalar que el lloc primer i essencial és l’oració”. Expressa que “la pregària, l’escolta de Déu i el poder parlar-li fan créixer la nostra esperança, perquè en pregar conreem i enfortim la certesa que no estem sols, que hi ha Algú que ens escolta”. Afirma que “quan preguem, el nostre cor s’eixampla i crema en el desig d’acollir completament a Déu”. Considera que “la pregària autèntica suposa sempre una purificació interior, una conversió del cor, que ens fa capaços per a Déu i, per això mateix, capaços per als altres”. Manifesta que “la pregària ens purifica perquè ens obliga a confrontar amb sinceritat el nostre “jo” amb el Déu viu”. Finalment, diu que “la pregària ens va purificant, ens va fent capaços de Déu i ens disposa a posar-nos al servei dels altres” i que “d’aquesta manera, ens omple d’esperança en Déu i ens fa capaços de ser ministres d’esperança per als altres”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, informa que “els dies 8 i 9 d’aquest mes d’octubre, la basílica de Sant Pere acull el Jubileu de la Vida Consagrada, un esdeveniment al qual estan convidats, d’una manera particular, tots els consagrats i consagrades de les diverses formes de vida que conformen el Poble de Déu”. Afirma que “la vida consagrada, sempre en contínua recerca de la justícia, la caritat i la fe en unió amb els qui invoquen el Senyor amb un cor pur, és una crida a l’alegria, aquella bellesa del rostre que irradia la glòria del Pare”. Expressa que “la Bona Nova, acollida en el cor, transforma la vida” i que a la diòcesi de Tortosa compten amb “diverses comunitats de vida consagrada que són testimonis i sembradores d’aquesta alegria que transforma la Terra”. Considera que “la vida consagrada és vida nova, un signe prometedor, una crida a l’alegria i una trobada viva del Senyor amb el seu poble”. Finalment, dona gràcies als consagrats i consagrades, “per viure cada dia en la voluntat de Déu”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, recorda que “el mes d’octubre comença amb la festa d’una gran noia, santa Teresa de Lisieux, doctora de l’Església i patrona dels missioners”. Diu que la missió “és sempre desbordant” i que “caiem en la temptació d’anar a per totes, d’abastar-ho tot…”. Expressa que “la missió que hem rebut no pot ser una proposta que faci petita la nostra fe”, que “la missió avui ens demana ser valents, però també reforçar els nostres criteris fonamentals, com, per exemple, el de viure cada instant des de la fe i com un creixement en la fe”. Afirma que “santa Teresa de Lisieux va viure la seva trajectòria vital com un testimoni missioner d’alt nivell, sense moure’s del seu convent, perquè, senzillament, va reconèixer que l’Amor, situat al centre de la vida, era el remei, la força i la llum per a la seva vida i per a la vida dels qui tenia al seu costat”. Considera que “és així que qualsevol missioner ha de reconèixer bé el lloc on es mou, la prudència i l’habilitat pastoral amb què ha d’actuar”. Finalment, demana que “preguem pels missioners d’arreu, però també per tots nosaltres que hem d’afrontar tants reptes contemporanis”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
