Data: 12 d’octubre de 2025
Estimat germà, estimada germana,
El camí sinodal que hem recorregut a la nostra diòcesi és un regal que ens ha ajudat a escoltar-nos, a discernir i a descobrir junts què ens demana avui el Senyor. Però el procés no acaba en el discerniment: ara és l’hora de posar mans a l’obra, amb un cor disponible i generós. Que la pregària del salmista sigui també la nostra: «Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat» (Salm 39).
Les tres prioritats evangelitzadores que hem assumit com a diòcesi no són una llista de propòsits, sinó camins per fer més viva la nostra fe i més missionera la nostra comunitat. Tots som cridats a fer-les nostres, perquè només junts, amb la força de l’Esperit, podrem portar-les a terme.
Necessitem enfortir la catequesi i la iniciació cristiana, però abans encara el primer anunci, aquell encontre amb Crist viu que toca el cor i desperta el desig de seguir-lo. Sense un fonament sòlid, la fe s’afebleix i queda a mercè de les modes del món. Per això és tan urgent educar en la fe des de petits, acompanyar els joves i donar eines als adults que busquen aprofundir en la seva relació amb Jesús. No es tracta només de transmetre coneixements, sinó de fer créixer la fe i arrelar-la en el cor de cadascú, perquè pugui donar fruit.
És urgent l’acompanyament espiritual i vocacional. Enmig del soroll i la dispersió, molts germans i germanes cerquen sentit, una direcció per a la seva vida. Acompanyar-los és ajudar-los a descobrir que Déu ens crida pel nostre nom i ens ofereix una missió concreta. Aquesta atenció personalitzada és clau perquè cadascú puguem reconèixer la crida única que Déu ens adreça, sigui a la vida matrimonial, al ministeri ordenat, a la vida consagrada o a un compromís de servei generós.
La creació d’una escola diocesana d’agents de pastoral —no academicista— amb acompanyament espiritual, on es visqui la joia de ser cristià, és una altra prioritat ineludible. Necessitem persones formades, acompanyades espiritualment i disponibles al servei de les comunitats. Catequistes, animadors litúrgics, voluntaris de Càritas, membres de consells parroquials… tots necessitem suport i formació per viure millor la nostra vocació i per ajudar les nostres parròquies, comunitats, moviments i associacions a ser més vives i acollidores.
El Senyor continua cridant-nos avui, com va cridar els primers deixebles a deixar les xarxes i seguir-lo. Què et demana a tu? Què em demana a mi? Quina part de la missió posa a les teves, a les nostres mans? No tinguem por de respondre, perquè Ell mateix ens donarà la força i la joia per servir amb alegria (Salm 99,2).
En aquest Any Jubilar 2025, preguem amb esperança i deixem que la nostra Mare, Maria, ens guiï. M’adreço a Ella, Estrella de la Nova Evangelització, tot dient:
«Mare de l’Evangeli Vivent, font d’alegria per als petits, intercediu perquè cap comunitat no falti mai a la seva vocació missionera. Que arribi a tots els confins de la terra la llum de l’Evangeli.»
