Data: 12 d’octubre de 2025
Estimats germans,
L’escolta atenta de la Paraula de Déu és un altre dels llocs d’aprenentatge de l’esperança. El salmista, en un moment d’angoixa i tribulació, llança un crit i diu: “Confio en la vostra Paraula” (Sl 119, 74).
La Paraula de Déu ens dona a conèixer les promeses de Déu i ens convida a confiar en Ell. Ens atorga la pau de saber-nos estimats per Déu i la certesa que complirà la seva promesa. La consciència que Déu és eternament fidel a les seves promeses, ens dona també la seguretat que Ell ens espera al final del camí de la nostra vida.
L’escolta de la Paraula de Déu ens porta també a Jesucrist, que és la nostra esperança (cf. 1 Tim 1, 1). En acollir la seva Paraula creix el tracte amb Ell i creix la certesa que és viu i present a la nostra vida “dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). L’última promesa de Crist abans de pujar al cel és precisament la de la seva presència en tots els instants de la nostra vida. La Paraula de Déu va transformant la nostra vida, perquè és una llavor eficaç que creix quan troba un terreny propici. Il·lumina cada racó de la nostra existència, ens ajuda a no rendir-nos davant de les contradiccions i a posar la nostra vida al servei dels altres. La Paraula ens fa mirar el futur amb serenitat i a desitjar l’encontre definitiu amb el Senyor.
La litúrgia és l’àmbit privilegiat on ressona la Paraula de Déu. Diu el Concili que Crist mateix “és present en la seva paraula, ja que quan a l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures, és Ell mateix qui parla” (SC 7). A l’acció litúrgica, la Paraula va acompanyada de l’acció de l’Esperit Sant, que actua en el nostre cor ensenyant-nos totes les coses i recordant-nos el que Crist ha dit (cf. Jn 14,26). Així, alimenta en nosaltres una esperança indestructible.
No ens cansem de tornar una vegada i una altra a la Paraula de Déu, a deixar que ressoni en els nostres cors com una realitat nova, que ens interpel·la i ens transforma. El salmista diu: “Si no em parles, seré com els qui baixen a la fossa de la mort” (Sl 27,1). Si Déu no ens dirigeix la seva Paraula, la nostra vida esdevé inconsistent i superficial. En canvi, si ens atorga la gràcia de viure escoltant, d’estar atents a la seva Paraula, que ens crida a la comunió amb Ell (cf. Ap 3, 20), a una infinita amistat, aleshores permetrem que l’Esperit generi en nosaltres una vida nova, desbordant d’esperança.
