Dimarts 14 d’octubre al migdia s’ha celebrat el primer acte de l’Any Gaudí, que ha tingut lloc a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, i que ha protagonitzat l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). La cripta de la Basílica ha acollit l’acte d’inauguració del curs 2025-2026 de l’AUSP, que excepcionalment s’ha fet en el temple, bàsicament, per dues raons: l’any acadèmic es dedica a Antoni Gaudí, i té com a lema de recerca Gaudí: art, bellesa, misteri; i perquè el Dr. Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de construcció de la Sagrada Família i professor de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, ha impartit la lliçó inaugural, que porta per títol L’arquitectura de Gaudí per a la Sagrada Família eleva l’esperit cap a Déu.
La jornada s’ha iniciat amb una eucaristia a la nau central de la Basílica, que ha presidit el Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan Josep Omella, concelebrada pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya i Mallorca. A continuació ha tingut lloc l’acte acadèmic a la cripta de la Basílica, en el qual el Dr. Marcos Aceituno, secretari general de l’AUSP, ha explicat la memòria del curs 2024-2025.
En la seva intervenció, el Dr. Joan Torra, rector de l’AUSP, ha anunciat el lema de recerca d’aquest curs 2025-2026, que és Gaudí: art, bellesa, misteri. «Art, per pròpia facultat d’aquest nom; bellesa, des de filosofia, sobretot, però també des de teologia, i misteri, des de teologia, des de litúrgia, i des de la religiositat que comportés», ha afirmat el Dr. Torra. «Volem descobrir que Gaudí era un home d’una fe profundíssima, venerable; d’una cultura religiosa molt important, bíblica, litúrgica», ha dit. «La nostra aportació a l’Any Gaudí, per tant, serà la que no farà ningú: dir quina era la Bíblia de Gaudí, la seva litúrgia, la seva espiritualitat, aquella que configura l’artista que és, l’arquitecte que és, la que el configura com a home de fe que expressa un temple cristià en Gaudí; aquella, per tant, que ens porta cap a la transcendència», ha argumentat el rector de l’AUSP.
«No es pot entendre Gaudí si no es tenen aquests conceptes de tota la part bíblica -a part de la natura, que és el seu llibre-, de tota l’escriptura, i després la part de fe, d’expressió, de l’Església, del culte, d’allò que et porta, que t’eleva -continua el Dr. Torra-. La Sagrada Família és l’expressió de què t’eleva cap a Déu; per tant, havíem de dedicar aquest any a reflexionar sobre Gaudí, des d’aquesta perspectiva nostra de d’art, bellesa, misteri».
El Dr. Joan Torra també ha anunciat que els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2026 l’AUSP celebrarà un congrés amb el mateix títol de la recerca gaudiniana, que pretén que aporti llum a l’estudi de l’art, la bellesa i el misteri transcendent en l’obra de Gaudí.
La futura Facultat de Litúrgia, més a prop
Igualment, el rector de l’AUSP ha dit que, en haver-se complert els cinc anys per als quals la Congregació per a l’Educació Catòlica va erigir l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis i n’havia aprovat els estatuts ad experimentum, s’ha elaborat la memòria detallada de la vida de l’Institut durant aquest temps per tal que pugui ser erigit com a Facultat de Litúrgia. Cal recordar que l’Institut ja té en actiu els tres nivells acadèmics: Batxillerat, Llicenciatura i Doctorat, i que, per tant, ara ja correspon al Dicasteri per a la Cultura i l’Educació pronunciar-se sobre aquesta petició. Quan sigui erigida com a Facultat de Litúrgia, l’AUSP ja comptarà amb quatre facultats i podria esdevenir Universitat.
Sobre els Instituts Superiors de Ciències Religioses
El Dr. Joan Torra ha explicat que l’AUSP, a través de la Facultat de Teologia, té la responsabilitat i tutela dels Instituts Superiors de Ciències Religioses, així com l’expedició dels títols acadèmics. Aquests instituts, presents als bisbats amb universitat civil (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic i Mallorca), formen part essencial de la pastoral diocesana i ofereixen la formació per obtenir la DECA -necessària per als professors de religió-. Actualment, els instituts afronten dificultats de professorat i d’alumnat -ha detallat el Dr. Torra-, per la qual cosa s’estan cercant solucions creatives per mantenir-ne l’activitat. El Dicasteri per a la Cultura i les Universitats impulsa una revisió per reforçar el vincle entre pastoral i exigència acadèmica. La Taula de Directors i el Consell de Direcció de l’AUSP hi treballen per trobar fórmules de col·laboració i mantenir la qualitat dels estudis, tot explorant l’ús del sistema virtual en streaming, encara limitat per la normativa actual. La Conferència Episcopal Tarraconense ha autoritzat aquest procés de diàleg amb el Dicasteri durant el curs 2025-2026. Finalment, s’esmenta amb satisfacció l’actualització dels estatuts i del pla d’estudis del CETEM (Mallorca), que ha adaptat el seu Batxillerat en Teologia als nous criteris acadèmics.
Creació d’un repositori en català amb els principals documents eclesials i del Magisteri
Arran de la proposta de l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense de crear un repositori on line en català amb els principals documents eclesials i del Magisteri, el rector de l’AUSP ha dit que la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol va assumir immediatament aquesta iniciativa com a servei pastoral. El Dr. Torra ha informat que s’està digitalitzant la revista Documents d’Església des dels seus inicis per publicar-la lliurement al web de l’AUSP, amb cercador i descàrrega. El projecte compta amb el suport de l’Abadia de Montserrat, del P. Bernabé Dalmau -director de la publicació montserratina- i de Publicacions de l’Abadia, i ha dit que s’està busca també suport econòmic institucional, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat. La Càtedra continuarà publicant en català nous documents del Magisteri per garantir la seva difusió i accés. Es tracta d’un projecte de gran valor cultural, acadèmic i eclesial, ha conclòs el Dr. Torra.
Lliçó inaugural del Dr. Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de construcció del temple
La lliçó inaugural del curs 2025-2026 ha anat a càrrec del Dr. Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de construcció del temple de la Sagrada Família de Barcelona i professor de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, i porta per títol L’arquitectura de Gaudí per a la Sagrada Família eleva l’esperit cap a Déu. El Dr. Faulí descriu la Basílica de la Sagrada Família posant en relleu les qualitats arquitectòniques més rellevants que Antoni Gaudí va projectar i construir amb l’objectiu d’aconseguir que els que s’hi acostessin i els que hi entressin se sentissin a prop de Déu. També explica com Gaudí va pensar i estructurar el projecte per ser construït en el futur.
«Antoni Gaudí va ser una persona molt exigent i per a ell va ser molt important la fe; es va endinsar en ella, es va enriquir amb el que necessitava per a poder aprofundir en la pròpia fe i actuar en conseqüència», ha explicat el Dr. Faulí. El professor de la Facultat Antoni Gaudí ha afirmat que el genial arquitecte «vol comunicar la fe cristiana per mitjà de la Sagrada Família i la seva bellesa ve donada per tot el conjunt, on la proporció és important, però també la seva forma, la seva expressivitat, la seva situació en el conjunt; la mida, la relació entre les peces, el material, el color… van formant l’arquitectura i, per tant, van creant bellesa».
El Dr. Jordi Faulí ha afirmat que per a poder construir la idea que tenia al cap Gaudí «s’han de tenir coneixements teològics, per tal de ser fidels al seu projecte». Tots els arquitectes, els actuals i els que hi ha hagut anteriorment, i fins i tot els deixebles de Gaudí -argumenta el Dr. Faulí-, han intentat sempre «ser el màxim de fidels al seu projecte, tant a nivell arquitectònic com al simbòlic teològic». «Gaudí era un geni i quan tens només una maqueta seva l’has d’estudiar i interpretar a partir de la geometria, i aquest aprenentatge que tens és el que també et serveix per a projectar aquells elements que Gaudí només va dibuixar». L’arquitecte director de la construcció del temple ha subratllat que per a treballar en un projecte com aquest, on el programa teològic està íntimament lligat amb l’arquitectura, li ha suposat «un aprofundiment en el contingut teològic de la Sagrada Família, del projecte de Gaudí i també en la seva expressivitat», cosa que l’ha fet «créixer en la fe».
El Dr. Jordi Faulí ha explicat el significat transcendent de les torres de la Sagrada Família: «La verticalitat del temple busca elevar espiritualment l’ànima cap al cel i apropar-se a Déu; i aquesta estructura ascendent crea una sensació d’elevació i transcendència que també fomenta la proximitat entre les persones». També ha explicat la concepció de la nau central: «és un espai pensat per a la celebració litúrgica, especialment l’eucaristia, per la qual cosa volia que fos un lloc lluminosament esplendorós i elevador espiritualment»; per aquesta raó utilitza «columnes en forma d’arbres i vitralls, per aconseguir una atmosfera viva i sagrada», i ha destacat que l’arquitectura de Gaudí facilita la unitat visual: «es pot veure tot l’espai des de qualsevol punt de la nau». El Dr. Faulí també ha dit que «l’estructura optimitza l’espai amb formes geomètriques funcionals i simbòliques».
Pel que fa a les columnes, el Dr. Jordi Faulí ha explicat que Gaudí «va innovar creant una nova tipologia de columna basada en formes geomètriques naturals». Com a col·lega, Faulí ha dit que «la geometria emprada per Gaudí permet comunicar millor el projecte als successors». L’arquitecte director de les obres de construcció del temple ha elogiat la incorporació que va fer Gaudí de l’hiperboloide «d’un full, que no s’havia usat mai abans en arquitectura, i que “integra llum i formes naturals». Finalment, de les tres façanes del temple ha explicat que la del Naixement és «rica, alegre i natural; expressa el goig de la vida i del naixement de Crist”. La de la Passió és “austera, severa, amb columnes inclinades; transmet dolor, sofriment i sacrifici». I la de la Glòria -encara pendent- vol expressar «la glòria eterna amb un porxo de 16 llanternes que augmenten en altura fins arribar a la llanterna central -Déu, 80 m-; i el porxo semblarà flotar a l’espai, inundat per la llum del sud».
Font: Ateneu Universitari Sant Pacià
Fotografies: Agustí Codinach
