Data: 19 d’octubre de 2025
Avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut a la nostra diòcesi de Terrassa. Felicitem Maria, la nostra Mare, en el seu dia i felicitem-nos també nosaltres. Des de l’any 2008 es venera com a patrona de la diòcesi, aquella que en el santuari de Sabadell és invocada des d’antic com a Font de Salut.
Des de la troballa de la imatge, la devoció a la Mare de Déu en aquest indret vora la font homònima, va anar creixent i alimentant la vida espiritual dels habitants de Sabadell. La veneració a la Mare de Déu és igual en tots els santuaris i ermites del món, però a cada lloc pren un accent concret. Pel que fa a nosaltres, a la nostra diòcesi, pren aquest: Maria és de qui ens brolla l’aigua de la vida, és la font de la gràcia, de la salvació, de la nostra salut.
En la Passió, al peu de la creu, Maria rep l’encàrrec d’esdevenir mare de tota l’Església, de tots els creients: «Dona, aquí tens el teu fill […] Aquí tens la teva mare» (Jn 19,26-27). Com totes les mares, vetlla per cadascun dels seus fills amb sol·licitud maternal. I com totes les mares que sempre volen el millor pels seus fills i, en aquest cas, Maria ens dona el millor que és Crist, el seu Fill. I amb Crist, ens ho dona tot. Unida a la voluntat del Pare, de donar-nos-ho tot, ens dona el seu Fill estimat, esdevenint ella, font de la salvació, i també font de la misericòrdia.
En aquest sentit, lloant la Mare de Déu, Sant Bernat deia: «Que corri, doncs, cap a aquesta font abundosa la nostra ànima assedegada; que la nostra misèria recorri insistentment a aquest cúmul de misericòrdia». Certament, hem de córrer, córrer cap al lloc d’on ens brolla l’aigua de la vida, per tenir nosaltres vida, vida veritable. D’aquí que necessitem també implorar-la com a mare de misericòrdia, perquè ens obtingui de Crist la seva misericòrdia i ens ensenyi a nosaltres a ser més misericordiosos.
Si ens acostem a ella, la nostra Mare, no només rebrem Crist, sinó que també ella ens ensenyarà què vol dir encarnar en nosaltres els sentiments de Crist, els mateixos que ella va viure en la seva vida: «sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència» (Col 3,12). Ella ens ensenyarà com es travessa la porta de la humilitat, la que ens introdueix en la veritable vida espiritual, tot reconeixent la magnificència del Senyor i la nostra petitesa (cf. Lc 1,46-47). No deixem mai d’invocar-la, de tenir-la present, de confiar-li els nostres cors, perquè ella sempre ens conduirà fins al Senyor i sempre ens dirà: «Feu tot el que ell us digui» (Jn 2,5).
Acabem unint-nos novament a sant Bernat pregant Maria: «I en aquest dia que amb tanta solemnitat i alegria celebrem, tots els vostres servents que invoquen i alaben el santíssim nom de Maria, rebin, per mitjà de vós, Reina clementíssima, els dons de la gràcia de Jesucrist el vostre Fill, nostre Senyor, que està per damunt de tot i és Déu beneït per sempre.» Bona festa a tots!
