Data: 9 de novembre de 2025
La Jornada de l’Església Diocesana i la Campanya de Germanor que celebrem aquest cap de setmana a les nostres parròquies i a tota la diòcesi ens ofereix de nou l’oportunitat de reflexionar sobre la importància de sentir-nos membres del que és l’Església, una família gran, ampla i diversa. De fet, una de les orientacions per aquest curs a nivell de la diòcesi fa referència a refermar el sentit de pertinença entre tots els que en formem part. I és que ens cal promoure que ens sentim membres vius, actius i responsables de l’Església.
I això passa, per exemple, per promoure trobades en els diferents àmbits diocesans, a nivell diocesà, en els diferents arxiprestats i a cada una de les parròquies per tal d’experimentar el gust de ser Poble de Déu. Les celebracions del vintè aniversari de la diòcesi van ser una bona ocasió que ens hi va ajudar, especialment la trobada de cloenda el passat diumenge 15 de juny al Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Sabadell, on ens vam trobar cristians de tot el territori diocesà, des del Vallès Oriental fins al Vallès Occidental.
Ara bé, sentir-nos que formem part d’aquesta família demana de nosaltres unes actituds i unes accions concretes. Demana una resposta que passa per fomentar que les nostres comunitats siguin acollidores, on les persones puguin celebrar la seva fe, on la gent participa i col·labora, interessant-se per la vida dels altres, promovent espais de pregària, de silenci i de reflexió per escoltar Déu que ens parla a través de la seva Paraula. Demana també que treballem per ser comunitats integradores, especialment dels que venen de lluny, dels que demanen ajut d’una manera especial, dels que acompanyen els necessitats. I demana que siguem comunitat obertes, on ens puguem trobar tots, infants, joves i adults, on cadascú trobi un espai per celebrar la fe i viure i compartir l’amor de Déu.
I això passa també prendre’ns seriosament la importància de la pregària com a primera acció de tot cristià, expressant la primacia de Déu en tot. Ens cal dedicar temps a Déu, que és el temps millor aprofitat que podem tenir. També hem de tenir la capacitat d’oferir-nos a col·laborar en les obres apostòliques de l’Església, com a catequistes, acompanyants, formadors, visitadors de malalts etc. cadascú segons els talents que ha rebut de Déu. I encara, demana que no ens quedem a casa, sinó que sortim a l’encontre de cada persona perquè també pugui experimentar el goig de la fe.
Per continuar fent possible tot això és important sentir-nos partícips també del sosteniment de l’Església, de la nostra col·laboració en els recursos materials que són necessaris per ajudar els necessitats, per mantenir els nostres temples i instal·lacions en bones condicions, per promoure la formació i acompanyament dels infants i els joves, dels adults, dels matrimonis, de la gent gran que tant ha fet i fa per nosaltres. Sé que puc comptar també amb vosaltres en aquest sentit, perquè la família està per ajudar-se entre els seus membres i ajudar també els altres.
Gràcies perquè entre tots ho fem possible, amb l’ajut de cadascú, i amb la gràcia de Déu que sempre ens acompanya i ens sosté.
