Data: 9 de novembre de 2025
Estimats germans i germanes:
Avui, en el cor de la nostra diòcesi de Tortosa, celebrem el bell misteri de ser Església diocesana: un poble congregat per l’Esperit, arrelat per una història concreta i cridat a caminar amb esperança cap al Cel, superant les seves pobreses i limitacions. Aquest Dia de l’Església Diocesana commemorem la vida comunitària que ens acull, ens sosté i ens crida a la santedat. Des dels temples i els camins, amb les mans obertes i els genolls esquinçats, s’escriu l’Evangeli amb lletres de carn i sang.
En el ressò d’aquesta crida, tornem a traçar en el cor de la nostra fe que la nostra diòcesi no és un edifici immutable ni un conjunt de normes impassibles; és el rostre viu de l’Església universal, una llar que es construeix sobre l’amor dels petits, una ànima oberta que batega amb els noms i els somnis dels qui aquí creuen, estimen i serveixen. La nostra diòcesi simbolitza la memòria viva dels qui ens van precedir, d’aquells que –amb el seu amor silenciós, traspassat i fidel- van edificar la nostra fe, i dels qui avui –amb el mateix lliurament i passió– constitueixen el poble de Déu.
El lema que ens acompanya proclama, en veu alta, allò que murmura cada pàgina de l’Evangeli: Tu també pots ser sant. Aquesta inapel·lable invitació ens situa en l’esdevenir del quotidià, en el nostre pa de cada dia; en el somriure que donem sense altre preu que l’alegria del qui està trist, en la fidelitat humil a la família, al treball i al do de l’amistat, en l’oració que ningú veu, però que sosté el pes del món…
“La santedat consisteix a deixar-se transformar per la gràcia, de manera que la nostra vida es faci transparent a Déu”, recorda Sant Joan Pau II en Novo Millennio Ineunte. Certament, ser sant no és un privilegi d’uns pocs, és la vocació de tot batejat, la resposta amorosa a l’Amor que ens va estimar primer.
Avui contemplem aquells que custodien la mirada de la nostra Església, aquests mestres que transformen l’ordinari en extraordinari, l’impossible en viable, el petit en etern. Ja ho deia Santa Teresa de Calcuta: “no tots podem fer grans coses, però sí coses petites amb gran amor”. Cada gest, cada renúncia i cada acte de servei sostenen la vida de la comunitat.
Avui celebrem els qui han estat i són fars lluminosos d’aquest amor que no s’esgota, que no busca recompensa i que transforma el que toca. La nostra Església Diocesana camina entre els goigs i les penes del món, entreteixint una història de salvació en la qual tot adquireix sentit a la llum de Crist. Que la mirada de cadascun d’aquests germans ens animi a ser sants en la nostra vida quotidiana, fent del nostre cor un altar per als altres i de la nostra vida un cant silenciós de fe, esperança i caritat.
