Data: 23 de novembre de 2025
L’Església catòlica celebra avui la solemnitat de Crist, Rei de l’univers. Una celebració especialment rellevant perquè culmina tot el camí espiritual fet al llarg d’aquest any litúrgic. Aquesta solemnitat obre la porta a l’inici d’un nou any litúrgic que iniciarem la propera setmana amb el primer diumenge d’Advent, un nou any en el qual ens endinsarem en l’Evangeli de Mateu.
¿Què celebrem en la solemnitat de Crist Rei? Fem una mica d’història per saber-ne l’origen. El papa Pius XI, amb motiu de l’Any Sant de 1925, va instituir aquesta festa mitjançant l’encíclica Quas primas. Ho va fer en un context de creixent secularisme, després de la Primera Guerra Mundial, quan semblava que la influència de l’Església en la societat estava en retrocés. Un moment en què molta gent s’havia allunyat de Jesucrist i de l’Evangeli. Hi havia una negació constant de la presència de Déu. Calia, doncs, reafirmar amb força la sobirania espiritual de Crist sobre tots els pobles i nacions. Calia recordar, també, que el regnat de Crist és etern, espiritual i universal; no limitat per fronteres polítiques. Davant de les seqüeles de la guerra, la millor manera de promoure una pau duradora era amb la restauració del Regnat de Crist sobre el món sencer i sobre tot l’univers.
¿Per què Crist és “rei”? Crist és rei de justícia i de pau. Ell és un rei que ens vol fer participar de la seva reialesa i divinitat. Crist és Mestre i Senyor nostre, a qui reconeixem una autoritat que ve de Déu Pare. Ell és la veritat. Ell és un “rei” que proposa i no imposa. Ell ens proposa que l’ajudem a construir el seu Regne de justícia i de fraternitat. Un Regne que no és d’aquest món, com bé ens va dir Jesús. Ell vol regnar en els nostres cors i vol que ens deixem moure pel seu Amor.
Crist regna des de la Creu. És un rei que ens ha salvat des de la Creu amb sacrifici, amor i humilitat. És un rei que no ha nascut en un palau, sinó en un estable. És un rei que no ha vingut a ser servit, sinó a servir. És un rei que mor pobrament entre els exclosos i marginats. I ho fa per ser solidari amb tots els crucificats, per compartir amb nosaltres els dolors i sofriments de la humanitat i per a la nostra salvació. Les joies de la corona reial de Jesús són els pobres, els que estan de dol, els que tenen fam i set de justícia, els que no troben sentit a la vida, els que pateixen una soledat no desitjada, els perseguits i els que viuen la guerra.
Com deia al començament, avui finalitzem l’any litúrgic en què acomiadem la lectura seguida de l’Evangeli de Lluc. A partir de diumenge vinent ens acompanyarà Mateu, que escriu l’Evangeli dirigit a comunitats cristianes d’origen jueu. Mateu és l’evangelista que més incideix en el fet que Jesús és el Messies promès a les Sagrades Escriptures. Un Messies que no és un guerrer, sinó el Déu de l’amor, de la pau, de la justícia i de la llibertat.
Benvolguts germans i germanes, deixem que Crist regni en els nostres cors. Crist, rei i pastor, fes-nos ciutadans del teu Regne, fes que siguem ambaixadors en nom teu a tot el món, fes que siguem portadors del teu amor i de la teva pau.
