Data: 23 de novembre de 2025
Hi ha dos moments a l’evangeli en els que Jesús demana pregar per una intenció concreta. Un d’ells és pregar sempre per no caure en el pecat, perquè la carn és feble, i ho va fer a l’inici de la seva passió, a l’hort de Getsemaní: “Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació” (Mt 26, 41).
Un altre és quan va dir als seus deixebles: “Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats” (Mt 9,38). És un prec que l’evangelista Mateu situa després del Sermó de la Muntanya i en plena activitat de Jesús, guarint malalts, cridant els primers deixebles a seguir-lo i veient amb compassió aquelles multituds desorientades i abatudes, “com ovelles sense pastor”. És en el context de la seva missió que el Senyor demana pregar a l’amo dels sembrats que hi enviï més treballadors.
Amb el pas del temps és evident que la situació i els contextos socials han canviat molt, però la missió continua essent la mateixa, i la percepció que les multituds necessiten la llum i la joia de l’evangeli és també ara present en el món en que vivim. El nostre món necessita homes i dones d’esperança que siguin veritables deixebles missioners perquè la Bona Nova ressoni en els cors de tots els homes i dones.
Les nostres diòcesis experimenten la necessitat d’aquests deixebles missioners. El context social que vivim, plural, secularitzat, multicultural, hiperconnectat i amb moltes persones que viuen a les perifèries socials i existencials, és el lloc i el temps en el que el Senyor ens ha posat per fer present la joia de fe, el sentit de l’esperança i la vivència de l’amor. Ell ens envia a portar la seva vida al món: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20). Pregar que enviï treballadors als seus sembrats sorgeix del seu enviament, de la missió, i es fonamenta en la fe en la seva paraula. Enguany han començat aquest curs 20 seminaristes al nostre seminari i és evidentment un gran un motiu d’alegria i d’esperança.
I preguem amb la mateixa insistència que el Senyor faci descobrir el goig de la vida com a consagració a través dels instituts religiosos i la dedicació en obres apostòliques (l’ensenyament, l’assistència, els hospitals, la clausura d’un monestir on batega el cor de l’Església…). Des de la pastoral de joves es fomenta entendre la vida com a vocació, i descobrir la de cada un amb testimonis de vida de laics compromesos, de matrimonis cristians, de sacerdots entregats i de religiosos i consagrats del tot a Jesucrist i al seu Regne. Les famílies cristianes són el bressol on, sobre tot, neixen i creixen les llavors de la crida al seguiment del Senyor.
La “Cadena de pregària per les vocacions” esdevé una oportunitat per intensificar aquesta pregària a les nostres comunitats parroquials, en els moviments, a les escoles i en tots els àmbits eclesials. És tot un mes dedicat a pregar al Senyor que enviï treballadors als seus sembrats, i que per a la nostra diòcesi de Terrassa es concreta especialment en els dies 10, 20 i 30 de novembre. A la vegada és una oportunitat per a crear grups de pregària per les vocacions a les nostres parròquies i comunitats.
