Data: 14 de desembre de 2025
En el nostre camí cap al Nadal, celebrem avui en aquest tercer diumenge d’Advent, el diumenge anomenat Gaudete. La litúrgia ens presenta la proximitat del Nadal, albirem ja la vinguda del Messies i per aquest motiu la joia ens omple. En la nostra corona d’Advent particular encenem l’espelma de la fe, que és la que ens guia en la nostra vida de cristians.
La gent es preguntava si era Jesús el Messies, o bé si calia esperar-ne un altre encara; tan sols aquells que miraven a Crist amb els ulls de la fe l’havien reconegut, tot i que no deixava de ser als ulls dels seus el fill de Josep i de Maria, un veí més de Natzaret; però era realment el Fill de Déu.
Aquest Any Jubilar dedicat a l’esperança, que està a punt de concloure, ha posat també l’accent en la nostra fe, en la fe que professem solemnement cada diumenge. És la fe que ens uneix, que ens fa membres de la comunitat de creients en Crist, que és l’Església.
Sabem en qui creiem, per la fe estem certs que Jesús de Natzaret és el Messies, que no cal esperar-ne cap altre. Així ho professem en la fórmula del Credo, una fórmula nascuda fa 1700 anys com a fruit del Concili de Nicea. Com escrivia el papa Francesc: «El Concili de Nicea va tenir la tasca de preservar la unitat, seriosament amenaçada per la negació de la plena divinitat de Jesucrist i de la seva mateixa naturalesa amb el Pare (…). Després de diversos debats, tots els pares conciliars, moguts per la gràcia de l’Esperit, es van identificar en el Símbol de la fe que encara avui professem en la celebració eucarística dominical. Els pares conciliars van voler començar aquest Símbol utilitzant per primera vegada l’expressió «Creiem», com a testimoni que en aquest “nosaltres” totes les Esglésies es reconeixien en comunió, i tots els cristians professaven la mateixa fe.» (Spes non confundit, 17).
Fa pocs dies el papa Lleó XIV visitava Turquia amb aquest motiu. Allí on havia estat Nicea, el papa ens deia: «quan mirem amb els ulls de Déu, descobrim que Ell ha escollit el camí de la petitesa per venir enmig nostre. Aquest és l’estil del Senyor que tots estem cridats a testimoniar; (…) el Regne de Déu no s’imposa cridant l’atenció, sinó que es desenvolupa com la més petita de totes les llavors plantades a la terra. Aquesta lògica de la petitesa és la veritable força de l’Església.»
Així és la nostra fe en el Messies, petita com un gra de mostassa, que arrela amb força als nostres cors.
