El desallotjament de la nau B9 de Badalona ens interpel·la amb urgència com a Església i com a societat. Centenars de persones han quedat al carrer, a la intempèrie, en ple hivern, sense que s’hagi contemplat ni tan sols una «treva hivernal» com es fa en altres països europeus. Estem parlant de persones i per tant rebutgem els relats que els deshumanitzen pel fet de ser immigrants africans, negres i pobres: això és aporofòbia i xenofòbia. No són persones? Els cristians, no estem cridats a «estimar-los com a nosaltres mateixos» (Jn 13,34-35)?
La resposta no pot ser el silenci ni la indiferència. Abans de res, cal una resposta humanitària immediata. La situació exigeix també una anàlisi profunda de les causes que provoquen aquestes realitats. Demanem que s’avanci en la llei del sensellarisme que fa mesos s’està tramitant amb lentitud davant un desafiament que demana solucions més àgils.
Fem un oferiment i una crida a les administracions públiques competents i a les entitats del tercer sector a obrir amb urgència una taula de diàleg, amb la participació d’alguns representants dels afectats, per trobar una resposta coordinada a curt termini i una estratègia a mitjà termini.
L’Església catòlica fa temps que assenyala un model alternatiu i integral de gestió de la immigració. En cap cas la solució passa per claudicar del diàleg ni per enfrontar els ciutadans precaritzats. Busquem camins que garanteixin drets, seguretat i convivència per a ells i per al conjunt de la ciutadania.
Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)
