Data: 4 de gener de 2026
Comencem un any nou ple de desitjos, reptes i amb moltes preguntes de resposta incerta. Aquests primers dies de l’any, encara amb sabor de Nadal, demanem als Reis el que més il·lusió ens fa. Ho demanem amb força perquè ens escoltin. I aquest any, més que mai, els demano, com tantes persones, la pau. Els demano també que ens facin tenir sempre present en el cor i en els llavis tot el que ens va dir Jesús.
En l’Evangeli de Joan, per exemple, queda recollit que un dia Jesús ens va dir: «Us deixo la meva pau, us dono la meva pau» (Jn 14,27). Jesús ens va fer aquest regal immens per compartir amb tota la humanitat, un gran regal que sovint hem llançat per la borda. Tristament, des que l’home existeix, tenim constància de guerres i conflictes entre germans. ¿Com pot ser això, si tots volem la pau? Quan aquesta pau regalada pel Senyor no l’acollim o s’esvaeix dels nostres cors, trenca la convivència i, en ocasions, deriva en conflictes bèl·lics.
Alguns conflictes s’han atribuït a les religions, a les creences d’uns i altres. De vegades, les religions s’han criminalitzat sense tenir-ne un coneixement profund. El missatge de l’Evangeli es un missatge de pau i de perdó.
Els cristians hem celebrat aquesta setmana la Jornada Mundial de la Pau. «La pau sigui amb tots vosaltres: cap a una pau desarmada i desarmant», aquest és el lema d’aquesta Jornada, amb el qual el Papa ens interpel·la, en sintonia amb la primera salutació que ens va adreçar: «La pau sigui amb vosaltres». Aquestes també són les primeres paraules de Crist ressuscitat.
¿Per què el Papa vol una pau «desarmada i desarmant»? Una pau desarmada perquè hauria de ser sense armes, sense vençuts ni vencedors, sinó amb acords fruit del diàleg. Una pau desarmant que ens desarmi, que ens faci abandonar l’agressivitat, les rancúnies, les enveges i que ens ajudi a perdonar i a reconciliar-nos.
La pau és un desig universal que no hauria de ser arraconat per cap motiu. Aquest desig es fa palès quan els musulmans i els jueus se saluden desitjant-se sempre la pau, amb les expressions salam i shalom. Els cristians la rebem i donem en cada Eucaristia; per exemple, quan el ministre ordenat abans de donar-nos la pau, ens diu: «La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres» o també en el comiat de l’Eucaristia, quan diu: «Germans, aneu-vos-en en pau.»
El papa Lleó XIV, en el seu recent viatge al Líban, va insistir que tots hem de ser constructors d’una civilització d’amor i de pau. El Papa ens deia que la pau és saber conviure i saber reconciliar-se. El papa Francesc va posar l’accent en la dimensió de la fraternitat universal que reconeix que tots som germans. La pau es considera, cada cop més, no només com absència de guerra, sinó fruit de la justícia i el respecte a la dignitat humana.
Benvolguts germans i germanes, tant de bo que aquest any 2026 el comencem i visquem tots amb esperança i fomentant la pau. «¡Feliços els que treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu!» (Mt 5,9). La pau comença als nostres cors, s’estén a les nostres famílies i inunda tota la societat. Fem nostra la pregària atribuïda a sant Francesc d’Assís: «Fes de mi un instrument de la teva pau» i resem-la sovint.
Que Jesús, Príncep de la Pau, i Maria, Reina de la Pau, ens disposin per rebre la seva pau i el seu amor.
