Data: 4 de gener de 2026
Benvolguts diocesans,
Al començament de l’any civil els cristians preguem intensament per la pau. En el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, el papa Lleó ens crida a caminar cap a una pau “desarmada i desarmant”. Constata el Papa, amb tristesa i impotència, el fet que no només hi ha nombrosos conflictes armats al món, sinó també que moltes persones es resignen a viure en un estat d’agressivitat i tensió, que arriba al punt de justificar l’ús del poder i la força per assolir la pau. D’aquesta manera, es fan repetidament crides a augmentar la despesa militar i fer servir la força dissuasiva del poder. Tot això –diu el Papa– “encarna la irracionalitat d’una relació entre pobles basada no en el dret, la justícia i la confiança, sinó en la por i en el domini de la força”.
Els cristians hem de ser testimonis profètics d’una PAU DESARMADA. Per fer-ho, hem d’apostar per una cultura que construeixi ponts, que prefereixi el camí de l’escolta al retret i que no temi l’encontre amb les raons dels altres. Alhora, cal denunciar l’espiral destructiva que generen aquells polítics i mitjans de comunicació que difonen la percepció que estem amenaçats i que l’única solució és augmentar la despesa en armaments. Cal posar en evidència també les enormes concentracions d’interessos econòmics i financers privats que van empenyent els Estats en aquesta direcció. I sobretot hem de fomentar “el despertar de les consciències i del pensament crític” i la unió de tots per contribuir a una pau que neix de l’obertura a Déu i a l’altre i de la humilitat evangèlica.
Cal avançar cap a una PAU DESARMANT. A aquest efecte, el primer és “el desarmament del cor, de la ment i de la vida”, perquè sense una renovació que arribi fins a les mateixes consciències, no resultarà possible assolir l’objectiu d’un desarmament integral. En aquesta direcció, el Papa demana a les religions “vigilar el creixent intent de transformar fins i tot els pensaments i les paraules en armes”. Els creients han de desmentir de manera activa, sobretot amb la seva vida, tot intent de justificar religiosament la violència i la lluita armada, perquè tot plegat són formes de blasfèmia que obscureixen el Sant Nom de Déu. Per això, “és cada vegada més necessari cultivar la pregària, l’espiritualitat, el diàleg ecumènic i interreligiós com a vies de pau i llenguatges de l’encontre entre tradicions i cultures”. Així mateix cal contrarestar la difusió de missatges fatalistes, motivant i sostenint l’esperança que la pau no és una utopia: “obrim-nos a la pau! Acollim-la i reconeguem-la, en lloc de considerar-la llunyana i impossible”.
Bon any nou, ple de pau i felicitat!
