Data: 4 de gener de 2026
Estimats diocesans,
Ras i curt: la missió implica estar obert al que és nou. Les novetats han de ser objecte de discerniment, per això ens preguntem: «Què és allò nou?». La saviesa popular reclama una atenció especial per afavorir la novetat, ni que sigui de tant en tant. Algunes ofertes contemporànies parlen amb força freqüència de la cura envers un mateix, i darrere d’aquesta proposta s’encadena un reguitzell de capricis força nombrosos. No es tracta d’afegir més coses a la nostra vida per ser més feliços. El concepte de «quantitat» no és un gran criteri; més aviat ens cal descobrir la mesura adient d’allò que s’afegeix a la nostra vida. És a dir, en termes missioners, hauríem de dir que cal optar per plantejaments modestos i constants i, evitant sempre les rutines, tendir amb destresa cap a la novetat. Aquell leitmotiv que pastoralment hem utilitzat tant, el «sempre s’ha fet així», vindria a ser clarament qüestionat per la dita que avui proposem entendre des de la nostra perspectiva missionera: «Per Nadal, qui res no estrena, res no val».
—És possible avui viure constantment en la novetat?— Certament que tots detectem amb facilitat un desig incontrolat de viure segons la moda o la referència més puntera del moment. El mercat econòmic viu d’això: d’activar en els possibles compradors aquest desig irrefrenable de tenir-ho tot i tenir l’última novetat. L’esgotament acaba fent-se molt present entre les persones. Sovint vivim massa atabalats. És per això que cal endinsar-nos sense por i sense pressa, amb pas ferm i decidit, pels camins de la creativitat. Les oportunitats i les situacions pastorals són tan variades que sempre ofereixen possibilitats per generar espais i discursos de novetat, sense esgotar ni tergiversar la pròpia identitat.
—Com evitar el cansament i la monotonia pastoral?— El Nadal ens ofereix elements prou interessants. El misteri de l’encarnació ens recorda que Déu ve a trencar el nostre aïllament i les nostres soledats. La petitesa d’un Infant és reclam de novetat per a tot un Déu. La creativitat missionera ens convidaria a viure els detalls quotidians com a elements d’una llum inesgotable. Fer-se petit, vet aquí la gran invitació del Nadal; estimar la petitesa és la invitació més profètica per entendre el valor de cada cosa, però sobretot de cada persona. Qui es fa petit no és aquell que adopta un pensament proper a la falsa humilitat, sinó aquell que posa més amor en el seu dia a dia. Així superem el cansament: «Qui estima ni cansa ni es cansa», afirmava sant Joan de la Creu.
Acabo. L’any que encetem és una porta ben oberta a la novetat. Els cristians vivim la missió dia a dia. No juguem a endevinar el futur. En tot cas, sempre hem sabut i sabem que en ell trobarem l’Infant Jesús, perquè Ell és el Senyor de la història. Present, passat i futur són a les seves mans. Demanem-li, doncs, l’enginy i la fortalesa per temperar els nostres impulsos i les nostres impaciències, i generar novetats valuoses. Em refereixo a aquelles propostes pastorals que han de seguir madurant entre nosaltres, com són fer-nos grans a través de l’escolta, dels petits detalls quotidians i d’una infància espiritual capaç d’apreciar la presència de l’amor. Així farem ben certa la dita d’avui: «Per Nadal, qui res no estrena, res no val».
Amb la meva benedicció i afecte,
