Data: 11 de gener de 2026
Aquest diumenge, la festa del Baptisme del Senyor marca la fi del temps litúrgic de Nadal. A partir de demà, iniciem el temps ordinari després dels temps forts d’Advent i Nadal. Avui s’apaguen els llums de Nadal, però continua brillant intensament la llum de Crist. En aquesta celebració recordem el moment en què Jesús va ser batejat per Joan Baptista al riu Jordà. Joan predicava i animava tothom a convertir-se quan deia: «Aplaneu el camí del Senyor» (Jn 1,23). Tots podem fer nostra aquesta crida, la crida a preparar el camí de Jesucrist perquè passi per la nostra vida i l’ompli del seu amor.
El temps ordinari pot semblar-nos un temps en què sempre fem el mateix i en què no hi ha res per celebrar. Tanmateix, és en la rutina diària quan ens ho «juguem tot», quan el Senyor ens crida a construir el seu Regne d’amor amb petits gestos i accions. Accions senzilles com les que reflecteix una història que amaga un bell ensenyament.
En aquesta història s’explica que un home feia cada dia la mateixa feina. Portava a les espatlles dues tenalles plenes d’aigua que venia a la ciutat. Una era nova i l’altra estava esquerdada pels anys i degotava de mica en mica durant tot el trajecte. Un dia, entristida, la tenalla esquerdada va dir al venedor que li sabia greu que amb ella perdés diners, perquè sempre arribava mig buida a la ciutat. Li va demanar que la substituís per una de nova. El venedor la va tranquil·litzar i li va fer veure el resultat del lleu desperfecte que la limitava. Li va mostrar que les gotes d’aigua que queien a terra no es malbarataven, no eren en va, ja que feien créixer flors al llarg del camí. Alleujada, la tenalla esquerdada va comprendre el valor de la seva existència i va continuar regant el camí amb alegria.
Què aprenem d’aquesta història? Que, en la senzillesa de les accions diàries, quan les fem amb bondat i amor, podem trobar pau i alegria. També descobrim que podem trobar Déu en les nostres tasques aparentment insignificants i, aparentment, inútils. Ja ens deia santa Teresa de Jesús que «també entre els fogons hi ha el Senyor» (Llibre de les Fundacions 5,8).
Déu compta amb tots nosaltres, amb les nostres limitacions, per construir el seu Regne en qualsevol lloc i situació. Déu ens dona la força necessària per omplir el món de flors, encara que siguem fràgils com la tenalla, encara que sentim que a vegades ens fallen les forces, encara que perdem l’ànim per no veure els fruits desitjats. Déu no ens demana més del que podem donar. Ens demana que fem el que puguem allà on siguem i que ho fem units a Ell.
Benvolguts germans i germanes, fem el que Déu ens demana tenint sempre present que «els heroismes autèntics i millors es realitzen en l’anonimat dels dies normals o grisos» (Juan Esquerda Bifet, La Virgen de nuestro sí, p. 87). Déu ens crida a tots a ser sants des de la nostra petitesa i des de les nostres febleses, vivint tot allò ordinari de manera extraordinària. I no oblidem que allò que realment transforma el món és el que fem amb amor, entrega generosa i sense soroll.
