Data: 18 de gener de 2026
Cada 21 de gener, l’Església de Tarragona celebra la festivitat dels seus sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques. A més, aquesta data em fa recordar sempre l’inici a la nostra catedral del Concili Provincial Tarraconense de 1995, el Concili de totes les diòcesis amb seu a Catalunya.
La història dels nostres sants màrtirs es remunta al segle III i la coneixem gràcies a l’existència d’un document anomenat Passio Fructuosi, escrit per un cristià culte i amb bona formació teològica, possiblement clergue. Es tracta del document literari martirial més antic de tota la península ibèrica, un document importantíssim per a la nostra història cristiana, que ens remunta a l’any 259 i que, fins i tot, tingué un fort ressò en la literatura cristiana de l’època tardoromana: sant Agustí mateix el cita en un sermó i, d’altra banda, el poeta Aureli Prudenci li dedica un himne en una de les seves obres (Peristephanon, himne VI).
El terme màrtir prové del grec mártys, que significa ‘testimoni’. Els cristians estem cridats a ser màrtirs, és a dir, a ser testimonis de Crist, encara que, com sant Fructuós, no hàgim de ser punits per aquesta causa.
El Concili Provincial Tarraconense de 1995 planteja el tema del testimoniatge, és a dir, del martiri, per a tots els cristians en dues direccions: Primer, confessar la fe en Jesucrist. En aquest sentit, ja en el primer capítol del Concili, dedicat a l’anunci de l’Evangeli a la nostra societat, tenim fins a set números de les seves resolucions en els quals s’afirma que cal donar aquest testimoniatge (CPT 1-2, 5, 17, 25, 27, 31). Però, en segon lloc, s’afirma després que això es fa amb humilitat i amb esperit de pobresa evangèlica. En aquest sentit, en el capítol III, dedicat a la sol·licitud pels més pobres i marginats, té tot un apartat dedicat a «l’exigència indefugible del testimoniatge intraeclesial» (CPT 82-93).
Els màrtirs són antics i actuals i de totes les èpoques. L’historiador Andrea Riccardi, fundador de la Comunità di Sant’Egidio, explica la seva experiència i l’emoció que sentí quan fou obert a Roma l’arxiu dels màrtirs dels últims segles i, especialment, del segle XX. I escriu: «Vaig sentir que no podia ignorar la història de tanta persecució i de tants testimonis de la nostra fe. No són històries d’alguns cristians coratjosos, sinó moltes vegades martiri de masses. Els cristians morts violentament en aquest nostre segle tan modern són centenars de milers.»
En aquesta setmana que iniciem la pregària per la unitat de tots els cristians, hem de recordar, en primer lloc, que els màrtirs de «l’Església antiga» són patrimoni de «totes les confessions», perquè ho són de l’Església «encara indivisa». I, en segon lloc, aquest testimoniatge fins a la mort continua viu també en les altres confessions, com ho recordà per primera vegada sant Pau VI amb motiu de la canonització dels màrtirs d’Uganda (18 octubre 1964).
Ben vostre,
