Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 18 al 25 de gener –entre les festivitats de la confessió de sant Pere i la conversió de sant Pau– l’Església celebra arreu del món la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, amb el lema «Un sol cos, un sol Esperit, una sola esperança» (cf. Ef 4,4), una setmana durant la qual moltes parròquies i comunitats cristianes promouran trobades ecumèniques per tal de pregar i caminar plegades cap a la unitat volguda per Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, així com dels sants màrtirs, de la visita pastoral del bisbe i de l’exercici de les virtuts.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que aquest any els materials de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians “han estat elaborats a proposta de l’Església Apostòlica Armènia, que és una de les comunitats cristianes més antigues del món”. Destaca que la Setmana de Pregària d’aquest any “tindrà un especial record del recent viatge del papa Lleó XIV a Turquia i al Líban per celebrar els mil set-cents anys del Concili de Nicea, en el qual s’expressa per primera vegada la fe que uneix tots els cristians i que compartim totes les Esglésies” i recorda que “el Papa ens feia veure que com més units estiguem més podrem donar un testimoni autèntic de l’Evangeli”. Considera que “la unió i la comunió passen pel diàleg, la pregària i el servei amorós als més vulnerables” i que “el diàleg ecumènic ha de ser real i implica compartir, conviure i estimar”. Manifesta que “la trobada ecumènica no és una «festa» d’un dia o d’una setmana”, sinó que “és compartir cada dia la joia de ser germans amb aquells que trobem pel camí”. Finalment, demana que “fem que les diferències no ens facin restar, sinó sumar”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el poble de Déu que peregrina per aquest món adreça la seva oració al Senyor amb la ferma esperança que un dia podrem festejar junts el do de la comunió plena”. Expressa que “la pregària per la comunitat plena de totes les Esglésies i comunitats cristianes és un deure de tothom, personalment i comunitàriament”. Afirma que “la vinguda de gent de l’Europa Oriental fa presents comunitats ortodoxes de diferents països, i l’arribada d’africans i americans ha aportat comunitats protestants diverses”. Considera que, “per aquesta raó, el neguit fet pregària per la unitat dels cristians ens ha de dur a establir ponts de relació entre uns i altres, diversos en les confessions però amb la mateixa fe en Crist, Fill de Déu i germà nostre”. Finalment, diu que “els seguidors de Jesucrist hem de donar el testimoniatge que, malgrat les diferències que pugui haver-hi entre nosaltres, no hem de perdre la capacitat de trobar-nos, de pregar junts, de ser defensors ferms de la dignitat de la vida humana en totes les seves fases”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “encara que al llarg d’aquesta setmana es succeiran diversos actes a les nostres parròquies i esglésies, i en les comunitats reformades també, el més important és que no ho hem de fer només moguts per un bon desig sinó com a resposta a un designi i una crida de Déu”. Expressa que “el veritable motiu d’aquest Octavari i de la nostra pregària per la unitat és Déu mateix”. Recorda que “el papa Lleó, en les seves primeres paraules havent estat escollit Successor de Pere va fer referència a la pau i a la unitat”. Afirma que “també Sant Pau en la seva primera carta als Corintis ens presenta tres idees concretes: la referència al cos com a imatge de l’Església volguda per Crist, la fe en un sol Esperit i la referència a l’esperança en el destí comú dels fills de Déu, que no és altre que la vida eterna en Crist”. Finalment, ens convida a “viure amb intensitat i profunditat aquesta setmana de pregària, a ser constructors d’unitat entre nosaltres, a les nostres famílies i a les comunitats cristianes, perquè el món pugui creure en Jesucrist, i a fer-nos ressò de la seva unitat en l’amor a les nostres vides”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que en aquesta Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians “l’Esperit ens torna a convocar —en un mateix cenacle— per recordar-nos que Déu no es fragmenta ni es divideix”, sinó que “estima i es deixa estimar sense mesura i sense condició, fent-nos plenament u en el seu Amor”. Expressa que “la unitat dels cristians és un do per a l’Església i una condició sine qua non per a la credibilitat de l’Evangeli”. Afirma que “la unió a la qual aquesta setmana ens convoca l’Església no s’ha de viure només uns dies concrets” i que “ser una mateixa Carn és la llavor que Déu cultiva en el nostre cor com un exercici constant de pregària compartida, de caritat cristiana, d’esperança activa”. Considera que “la unitat només pot construir-se caminant junts, perquè allò que ens uneix és infinitament més profund que allò que ens separa”. Finalment, demana que “l’Esperit ens condueixi a la plenitud de la comunió, perquè el món cregui, perquè l’Evangeli resplendeixi amb el nostre testimoni i perquè l’Església sigui signe creïble de l’amor trinitari”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “cada any, del 18 al 25 de gener, som convidats a prendre consciència que tots els cristians seguim el mateix Crist, Jesús de Natzaret”, en una setmana intitulada ecumènica perquè “preguem per la comunió, el diàleg i la fraternitat entre les diferents confessions cristianes”. Expressa que “durant aquesta setmana cada dia pregarem en l’Eucaristia quotidiana per una intenció i una església concreta, demanant i implorant el do de la unitat”. Explica que en el lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians “es manifesta la unitat com a peça fonamental dels cristians, sent tots un cos, animat per un mateix Esperit, una esperança, un Senyor, una fe, un baptisme i un Déu i Pare”. Ens anima a “participar a la pregària ecumènica que, si Déu vol, el proper diumenge 1 de febrer a les 6 de la tarda celebrarem a l’església parroquial de Santa Maria de Guissona amb totes les confessions i tradicions cristianes presents a la nostra diòcesi d’Urgell”. Finalment, diu que espera i confia que “la pregària doni el fruits de l’Esperit”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que imagina l’ecumenisme com “una coreografia de l’Esperit on el Cos de Crist aprèn a respirar unit, a fer de la diferència un accent que enriqueix”. Expressa que “la unitat no és immobilitat sinó polifonia en moviment”, que “com en un concert, on els timbres diversos es busquen i s’abracen, les nostres tradicions poden trobar un tempo comú, l’esperança” i que “quan la fe es deixa conduir pel ritme de l’Esperit, la diversitat no competeix”, sinó que dialoga. Recorda que “Olivier Clément parlava d’un ecumenisme de l’amistat” i afirma que “en l’amistat, la unitat deixa de ser meta llunyana i es torna música compartida, un cant senzill, un silenci fecund, un gest de confiança”. Manifesta que “respirem amb dos pulmons, l’Església de l’Orient i l’Occident, perquè la mateixa esperança que és Crist ens crida a sonar junts”. Finalment, diu que “si com a cristians respiréssim en un sol cos i un sol Esperit, la nostra esperança es tornaria audible”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “aquest desig de viure la comunió entre germans cristians provinents de diferents confessions provoca neguits” i que “viure la unitat en la diversitat és un repte molt actual”. Expressa que “de la mateixa manera, el fet d’entendre tota la nostra vida com a missió, des de la infància, també és un gran desafiament que ens convida a madurar, cadascú al seu ritme, sense oblidar que tots som capaços de rebre i comunicar l’Amor de Déu”. Demana que “ningú es menysvalori perquè acumuli més fracassos pastorals que èxits” i que “ningú pensi que no serveix per a ser missioner o signe d’unitat”. Recorda que “Déu no ens ofereix reptes insuperables”. Manifesta que “cal tornar a insistir sempre, per a qualsevol plantejament missioner, en la importància de buscar la complementarietat entre diversos factors, des dels circumstancials fins als personals”. Finalment, prega que “demanem, doncs, el do de la comunió” i que “acceptem l’aportació missionera de tots els cristians, des de la mateixa infància”, ja que així entreveurem un futur renovat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “cada 21 de gener, l’Església de Tarragona celebra la festivitat dels seus sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques” i que la història d’aquests sants màrtirs “es remunta al segle III i la coneixem gràcies a l’existència d’un document anomenat Passio Fructuosi, escrit per un cristià culte i amb bona formació teològica, possiblement clergue”. Explica que “el terme màrtir prové del grec mártys, que significa ‘testimoni’” i que “els cristians estem cridats a ser màrtirs, és a dir, a ser testimonis de Crist”. Expressa que “el Concili Provincial Tarraconense de 1995 planteja el tema del testimoniatge, és a dir, del martiri, per a tots els cristians en dues direccions”: confessar la fe en Jesucrist i fer-ho amb humilitat i amb esperit de pobresa evangèlica. Finalment, recorda que “els màrtirs de «l’Església antiga» són patrimoni de «totes les confessions», perquè ho són de l’Església «encara indivisa»” i que “aquest testimoniatge fins a la mort continua viu també en les altres confessions”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la visita pastoral del bisbe és una de les institucions més antigues en la vida de l’Església” i que “el Codi de Dret Canònic vigent assenyala que la visita es dirigeix a ‘les persones, les institucions catòliques, les coses i els llocs sagrats que es troben dintre de l’àmbit de la diòcesi’ i diu que el bisbe té obligació de visitar la diòcesi sencera ‘almenys cada cinc anys’”. Expressa que “el directori “Apostolorum succesores” per al ministeri dels bisbes assenyala algunes característiques de la visita pastoral”, com ara que “la visita és una oportunitat per reanimar les energies dels agents evangelitzadors, renovar-los i confortar-los”, que “permet, també, examinar l’eficiència de les estructures i els instruments destinats al servei pastoral” i que “s’ha de donar prioritat a la trobada del bisbe amb el clergat i els altres fidels del poble de Déu, com correspon al seu ofici de pastor”. Finalment, diu als diocesans que valora i aprecia molt la feina que estan fent al servei de l’evangelització i que vol encoratjar la seva vivència de l’Evangeli.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “reconèixer la imatge de Crist en l’altre és el que ens demana el Senyor”. Expressa que “la virtut és la disposició habitual que ens mou a fer el bé”, que “el seu exercici ens porta no ja a fer bons actes sinó a mirar de donar el millor de nosaltres mateixos” i que “tendir a fer el bé, cercar de fer el bé i fer-lo mitjançant accions concretes és el resultat d’aquest exercici”. Afirma que “les virtuts humanes són actituds fermes, disposicions estables, que ens mouen l’enteniment i la voluntat tot regulant els nostres actes, tot guiant la nostra conducta per tal de fer el bé que és allò adequat a la nostra vida de fe”. Manifesta que “les virtuts arrelen en la nostra fe, una fe que ens mou a obrar la caritat i a construir esperança” i que “per la fe sabem que Crist ens estima, sabem que ens demana d’estimar-lo, d’estimar-nos i d’estimar els altres”. Finalment, diu que “com escriu el papa Lleó XIV, la caritat no s’entén com una simple virtut moral, sinó com a expressió concreta de la fe en el Verb encarnat que és Crist”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
