Data: 25 de gener de 2026
Amb motiu del seixantè aniversari de la declaració sobre l’educació del Concili Vaticà II, el papa Lleó ha renovat l’aposta educativa de l’escola catòlica amb el document “Dibuixant nous mapes d’esperança”. El Concili Vaticà II remarcà especialment el dret universal a l’educació, un dret pel qual cal no escatimar esforços i dedicació, i alhora insistí que la família és la primera escola per als infants, adolescents i joves i, per tant, n’és la primera i més important responsable. El Concili es feia ressò també del principi de subsidiarietat en aquesta formació, remarcant la importància que sigui una educació integral i que afecti tots els àmbits de la persona: espiritual, intel·lectual, afectiva, física i social.
Vivim en un entorn cultural i educatiu complex, fragmentat, digitalitzat i de fragilitat en la persona humana, aquesta persona que ha de ser sempre el centre de l’acció educativa. El sant pare convida a assumir els reptes del moment present amb esperança, confiant en la professionalitat, dedicació i testimoni de la comunitat educativa. “Educar és un acte d’esperança i una passió que es renova perquè manifesta la promesa que veiem en el futur de la humanitat” (n. 3.2).
Anteriorment, el papa Francesc va impulsar l’any 2019 el Pacte Mundial per a l’Educació, assenyalant uns camins a seguir en aquest àmbit: la centralitat de la persona, l’escolta dels infants i joves, la participació de la dona, la família com a primera educadora, la inclusió, l’economia i la política al servei de la humanitat i, finalment, protegir la nostra casa comuna. El papa Lleó n’afegeix tres prioritats a tenir en compte, i que, d’alguna manera, responen als reptes del món educatiu en l’actualitat.
En primer lloc, la vida interior, és a dir, ajudar els infants i joves a saber cultivar la vida interior, a generar espais de silenci i d’escolta, a trobar-se amb ells mateixos i amb Déu per tal d’entendre el sentit profund de la seva existència. En segon lloc, educar en el món digital, anteposant la persona humana a l’algoritme i posant al servei del bé comú els avenços tecnològics que poden ajudar a dignificar la vida de les persones i les comunitats, posant al centre l’ésser humà amb la intel·ligència emocional, tècnica, social, espiritual i artificial. I, en tercer lloc, el desarmament i la pau: educar en la benaurança dels qui posen pau (Mt 5,9), començant per desarmar les paraules i no utilitzar llenguatges violents.
El sant pare ens posa al davant uns reptes educatius que es poden assolir des de la perspectiva de l’educació basada en l’humanisme cristià i en els principis de la nostra fe catòlica: “L’escola catòlica és un ambient on s’entrellacen la fe, la cultura i la vida. No és simplement una institució, sinó un ambient viu en què la visió cristiana impregna cada disciplina i cada interacció. Els educadors estan cridats a una responsabilitat que va més enllà del contracte de treball: el testimoni val tant com la lliçó” (5.2).
Des de les nostres escoles volem treballar en aquesta línia, i vull agrair una vegada més la dedicació dels mestres i professors, i tot el personal que fa de la seva professió una vocació de servei inspirada en l’Evangeli. Animo les famílies a confiar plenament en aquest model educatiu, a confiar-hi i a col·laborar-hi, ja que és necessari que sigui un treball conjunt per a un objectiu conjunt també, que són els infants i joves, els homes i dones de demà. Com ens diu el papa Lleó: “L’educació cristiana és una obra coral: ningú no educa sol. La comunitat educativa és un «nosaltres» on el docent, l’estudiant, la família, el personal administratiu i de servei, els pastors i la societat civil convergeixen per generar vida” (3.1).
