Data: 25 de gener de 2026
Aquest diumenge conclou la setmana per la unitat dels cristians, el dia en el qual l’Església celebra habitualment la festa de la conversió de sant Pau, el denominat apòstol dels gentils. Pau fou el darrer dels cridats a ser apòstol, de fet no va seguir a Jesús, no el va conèixer ni tractar personalment; la seva fou una experiència de Déu, una experiència de conversió.
Nosaltres tampoc hem escoltat directament a Jesús predicar el Regne, la manera en la qual la seva Bona Nova ens ha arribat és a través de l’Escriptura i de la tradició de l’Església; a través del magisteri, ensenyaments i predicacions que des dels apòstols fins als Pares de l’Església, s’han anat recollint successivament fins arribar als nostres dies.
Escrivia el papa Benet XVI que: «la Paraula de Déu es transmet en la Tradició viva de l’Església. La Sagrada Escriptura, l’Antic i el Nou Testament, és la Paraula de Déu testificada i divinament inspirada. (…) la fe cristiana no és una “religió del Llibre”: el cristianisme és la “religió de la Paraula de Déu”, no d’“una paraula escrita i muda, sinó del Verb encarnat i viu”. (Sant Bernat, Homilia super missus est, 4,11). Per consegüent, l’Escriptura ha de ser proclamada, escoltada, llegida, acollida i viscuda com a Paraula de Déu, en el si de la Tradició apostòlica, de la qual no es pot separar.» (Dei Verbum, 10). (Verbum Domini, 7).
Una manera d’acostar-se a la Paraula és la Lectio divina de la qual el monjo Guiu II el Cartoixà va formalitzar les etapes o graons en la seva carta coneguda amb el nom de Scala claustralium. Són pocs graons els d’aquesta escala, però qui la puja amb decisió, amb l’orella atenta, s’acosta veritablement a Déu: fa pujar, els qui s’hi esmercen, de la terra al cel. Un primer graó de l’escala és la lectura o lectio, llegint el text de manera pausada, recollint ben bé què diu Déu a través de l’Escriptura. Un segon graó és la meditació, mirant d’encalçar la veritat del que Déu ens diu amb la seva Paraula, el sentit espiritual i alhora personal, d’allò que ens expressa Déu a nosaltres en un moment determinat i concret de la nostra vida. El tercer graó és la pregària; el diàleg entre Déu i nosaltres, entre el lector i el Senyor; així la nostra lectura, com deia sant Gregori el Gran, fa créixer la mateixa Paraula divina. El quart graó és la contemplació, la meta del camí, quan se’ns convida a anar sempre més i més enllà, a seguir caminant en el camí de la fe.
Us convido a acostar-vos a la Paraula de Déu, a familiaritzar-vos amb el diàleg amb aquell que tant ens estima i ens parla a cau d’orella; a través de la Paraula podem escoltar la veu del Senyor. (Verbum Domini, 19).
