Els bisbes de diverses Conferències Episcopals d’arreu del món s’han reunit del 17 al 22 de gener a Jerusalem per participar en la Holy Land Co-ordination 2026. Aquesta edició de la trobada ha tingut com a títol Una Terra de Promesa: Trobada i Diàleg amb Persones d’Esperança. En la trobada hi ha participat Mons. Joan Enric Vives Sicília, arquebisbe bisbe emèrit d’Urgell, com a representant d’Espanya.
Aquesta trobada anual de bisbes vol mantenir una presència regular en aquesta regió i conèixer de prop la situació dels cristians. En concret, aquesta edició s’ha centrat en el compromís de caminar al ritme de les persones, d’escoltar abans de parlar i de permetre que siguin les relacions —i no les agendes— les que configurin la comprensió. A continuació, oferim el comunicat final en català:
Comunicat final de la ‘Holy Land Co-ordination 2026’
«Vosaltres sou la sal de la terra; vosaltres sou la llum del món» (Mt 5,13-14).
El nostre pelegrinatge ha estat a una Terra on les persones pateixen traumes profunds. Vam començar amb una visita a les comunitats beduïnes que viuen als marges de la societat a la Cisjordània ocupada. Van compartir amb nosaltres les seves experiències d’una vida a la perifèria, observats però sovint ignorats, amb els seus moviments fortament restringits per assentaments que s’expandeixen ràpidament i els envolten des dels turons propers.
Vam escoltar relats sobre atacs de colons israelians i la seva violència i intimidació continuades, el robatori de bestiar i la demolició de propietats, fets que impedeixen a molts dormir a la nit per por de nous episodis de violència. Quan els vam preguntar qui veu les seves lluites i el seu clam per viure en pau amb els seus veïns, van respondre: «Ningú no ens veu».
El nostre viatge va continuar amb la celebració de l’Eucaristia a l’única ciutat completament cristiana de Palestina. Ells també ens van parlar del seu patiment: atacs constants de colons extremistes, l’arrencada de les seves oliveres, la confiscació de les seves terres i actes d’intimidació que fan la seva vida quotidiana insuportable, empenyent molts cap a una emigració massiva.
En els dotze mesos transcorreguts des de la nostra darrera visita, la Terra de la Promesa s’ha anat reduint i posant a prova. Gaza continua essent una catàstrofe humanitària. Les persones de Cisjordània amb qui ens hem trobat estan desmoralitzades i atemorides. Les veus valentes israelianes que alcen la veu en defensa dels drets humans i civils es veuen cada cop més amenaçades; defensar les veus marginades implica una solidaritat costosa. Temem que ben aviat també puguin ser silenciades.
Com a cristians, és la nostra vocació i el nostre deure donar veu als qui no en tenen i donar testimoni de la seva dignitat, perquè el món conegui el seu patiment i se senti mogut a promoure la justícia i la compassió.
Els assentaments a Cisjordània, il·legals segons el dret internacional, continuen expandint-se mitjançant l’apropiació de les terres d’altri. La universalitat dels drets humans s’aplica a tothom sense excepció. Tanmateix, es veu implacablement substituïda per un sistema en què la dignitat i la protecció depenen de l’estatus civil de cadascú.
Afirmem el dret d’Israel a existir i que els israelians visquin en pau i seguretat; de la mateixa manera, demanem que aquests mateixos drets siguin respectats per a tots els qui estan arrelats en aquesta terra. Esperem que els esforços per la pau prevalguin sobre la violència i que no hi hagi més actes de terrorisme ni de guerra. Així mateix, instem els nostres governs a exercir pressió sobre Israel perquè respecti l’ordre internacional basat en normes i perquè es reprenguin negociacions significatives cap a una solució de dos Estats en benefici i seguretat de tothom.
Ens ha commogut profundament la fe i la fermesa dels cristians locals, així com la de persones d’altres religions que treballen per sostenir l’esperança de les seves comunitats. Ells ens recorden que la nostra vocació compartida és ser «sal de la terra» i «llum del món», i d’esforçar-nos per una convivència pacífica i per la seguretat a tota la Terra Santa.
També hem estat testimonis del valor d’aquelles veus jueves i palestines que, malgrat enormes desafiaments i el seu propi trauma, continuen defensant la justícia, el diàleg i la reconciliació. Escoltar pares que han perdut un fill a causa del conflicte i que, tot i així, troben la manera de perdonar ofereix un testimoni poderós de la possibilitat de la pau i la reconciliació. Poques experiències són més devastadores. Quan una mare o un pare així suplica la fi de la violència, el món ha d’escoltar —i actuar—.
Els pobles de Terra Santa clamen per la nostra ajuda i les nostres pregàries; anhelen la fi del seu patiment. Mantingueu-vos al seu costat. Reconeixeu la seva súplica de dignitat. Ajudeu a fomentar un diàleg autèntic entre les comunitats. Atengueu la crida del cardenal Pierbattista Pizzaballa, Patriarca Llatí de Jerusalem, a acudir en pelegrinatge com a signe del nostre amor, suport i solidaritat amb ells.
En deixar aquesta Terra, ho fem amb el cor ple de compassió pels qui pateixen i inspirats per aquells que, amb la seva recerca de la justícia, mantenen viva l’esperança de la pau.
Mare de Déu, Reina de Palestina i de tota la Terra Santa, pregueu per nosaltres.
Mons. Nicholas Hudson, bisbe de Plymouth (Anglaterra i Gal·les)
Mons. Nicolo Anselmi, bisbe de Rímini (Itàlia)
Mons. Udo Bentz, arquebisbe de Paderborn (Alemanya)
Mons. Peter Burcher, bisbe emèrit de Reykjavík (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i Suïssa)
Mons. James Curry, bisbe auxiliar de Westminster (Anglaterra i Gal·les)
Mons. Paul Dempsey, bisbe auxiliar de Dublín (Irlanda)
Mons. Michel Dubost C.I.M., bisbe emèrit d’Évry-Corbeil-Essonnes (França)
Mons. Antoine Hérouard, arquebisbe de Dijon (França)
Mons. Joseph Kopacz, bisbe de Jackson (Estats Units)
Mons. William Nolan, arquebisbe de Glasgow (Escòcia)
Mons. Christian Rodembourg M.S.A., bisbe de Saint-Hyacinthe (Canadà)
Mons. Joan Enric Vives Sicília, arquebisbe bisbe emèrit d’Urgell (Espanya)
Mons. Abdallah Elias Zaidan, de l’Eparquia Maronita de Nostra Senyora del Líban (Estats Units)
(traducció no oficial al català)
Font: Conferència Episcopal Espanyola
